En valencià s’escriu BELEM i no “Betlem”

Cites del Diccionari Historic del Valenciá Modern (DHIVAM) de Ricart García Moya:

“naixqué pobre en Belem” (Mercader, C.: Vida de F. P. Esteve, 1677, p.122)

“los celosos orfinari/ fan en casa la puput,/ y en eixintse de la segua (sic), / yenen belem pervengut” (Paper curios pera fer lo (l)laurador, declarantli a una senyora son amor, c. 1740)

“pareixía dels que ballaren en Belem” (Galiana, Lluis: Rond. de rondalles, 1768, p.21)

“coneix molt be estos belems” (El Canari, volá 2. Castelló, 1883, p.12)

“armarse un belem: armarse un berenjenal” (Ecrig, Dicc. 1887)

“¿Creus que venim de Belem? (Serrano, M.: Voreta de l’Albufera, 1928, p.44)

 

Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana:

belem, -ms
s. m. Conjunt de figures i maqueta de la ciutat de Belem i les seues rodalies que es monta en Nadal i que representa en lloc destacat el naiximent de Jesús en el pesebre, l’adoració dels pastors i dels reis d’orient, en alguns casos l’anunciació als pastors, la fugida a Egipte, el castell del rei Herodes i diversos aspectes de la vida d’aquella época. // Conjunt de coses sense orde ni concert.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: