En valencià s’escriu “Jovens” i no “Joves”

Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana:

jove, -ens (Del llatí iŭvĕne, mat. sign.)adj. m. i f. De curta edat o pocs anys: Les persones en manco de vinticinc anys són jóvens. // En aspecte o aparència de poca edat. // s. m. i f. Persona que no ha aplegat encara a la madurea. // ant. Aprenent d’un ofici.ref. Jove i vell mal parell. Dòna jove i home vell criatures a garbell. Gent jove, pa mollet. Els jóvens poden morir, pero els vells no poden viure. Si el jove poguera el vell volguera. Qui no la corre de jove, la corre de vell.

Diccionari Historic del Valenciá Modern de Ricart García Moya:

jovens –cat. joves: la pluralisació valenciana en –ns apareix desde l´orige de la llengua lliteraria: “tants jovens” (BNM, Ms.1523. Conesa: Hist. troyanes, 1374, f. 57)

jovens ““jovens verts e inexperts” (Roig: Espill, 1460)

jovens “los jovens” (Esteve, Joan: Liber elegantiarum, 1472)

jovens “richs e pobres, jovens e vells” (Perez, Miquel: Imitació de Iesuchrist, 1491)

jovens “quels jovens de barbes primals…” (Lo Procés de les olives, 1497)

jovens “als jovens com als vells” (Gaçull: Lo Sompni de Johan Johan, 1497)

jovens “esmuça dels jovens la fort dentadura” (Disputa de viudes y donzelles, 1561)

jovens “ab quatre jovens” (Porcar, J.: Coses evengudes 1625, f. 469)

jovens “dels jovens” (Archiu Mun. De Denia, Nugat 336, C.1634, f. 7r.)

jovens “com los seus antepasats els contaven sent jovens” (Bodría: Festes, 1906, p. 55)

jovens “jovens y vells” (Alberola, E.: Refraner valenciá, 1928, p. 132)

Image portada: periódico cubano

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: