En valencià s’escriu “Olla de Nadal” o “Puchero” pero no “Putxero”

Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana:

olla, -lles(Del llatí ōlla, mat. sign.)s. f. Recipient de fanc o metal, de forma arredonida i fondo, en dos o quatre anses, que s’utilisa per a còure els aliments. // Olla a pressió, la que es tanca hermèticament i bull a pressió. // Menjar guisat en olla, principalment el que es fa bollint carn, llegums i verdures. Generalment l’olla es compon de carn, col, cigrons, creïlles, i alguns trossos d’embotit o cansalada. La carn d’olla és la que es separa una volta bollit tot junt. En el caldo de la carn sol fer-se el primer plat del menjar, que consistix en una sopa en arròs o en alguna pasta. / Olla de Nadal, dinar típic del dia de Nadal en terres valencianes. L’olla de Nadal du creïlla, cigrons, penca, napicol, chirivia, all porro, col rulleta, carlota, carn de tito o gallina, cansalada, vedella de garreta o coll, maneta de porc, osos de vedella i de cuixot, ouera de gallina i fegets de gallina o pollastre i pilota feta en carn de vedella i magre de porc picats, alls, jolivert, ou, sal, pa rallat i pinyons, tota embolicada en una fulla de col rulleta. // Olla de la Plana, guisat que es fa en un calder gran, en trossos de carabassa, espinacs o bledes, naps, penques de cansalada, chirivies, se cou be tot junt, se posa el caldo del bollit en un plat i es fan sopes de pa, s’afig un raig d’oli, uns alls, un poc de sal, i alguns vitets; este guisat també era conegut com olla de regolfa. // Nom de diferents objectes o recipients que pel seu aspecte o disposició són pareguts a una olla de cuina. // Espai que queda entre els dos braços del forcat, a on va amarrada la béstia. // Clot a on està encaixada la lliura de la prensa d’oli. // Clot fondo que forma la part principal del forn de calç. // Entrada de la mar en terra, formant una raconada arredonida en la costa. // Joc que es fa l’últim dijous abans de la quaresma, els chics o chiques passen per les cases a demanar olles o cànters badats, en acabant fan un rogle i es van passant una olla tirant-se-la els uns als atres fins que es trenca, i seguixen aixina fins que es trenquen totes. // plr. Joc infantil de chiquetes que consistix en fer com si cuinaren en objectes de joguet. // Traure-li ad algú les faves de l’olla, loc. Ajudar ad algú, resoldre-li problemes. // Menjar-se l’olla ans de coure’s, loc. Se diu quan una dòna es casa embarassada.ref. Olla de molts no bull. Lo que tens en l’olla, trau-ho en lo cullerot. Olla de cabró, tot naps i carnó. Olla plena i vinga faena. L’olla plena i que es muiga la pena

Diccionari Historic del Idioma Valenciá Modern del professor Ricart García Moya:

olla de la Plana “l’olla de la Plana, propia de gent ordinaria per lo general. La olla o cocido que se compone de alubias, calabaza y cosas semejantes, pero sin carne, y que regularmente se la hace durar toda una semana” (Escrig: Dicc. 1851)

puchero –del lletí pultarĭus:  “en lo puchero” (El Sueco, 07 /11/ 1847, p.137)

puchero “la pilota del puchero” (Rosanes: Voc. val. 1864)

puchero “a mig dia bon puchero” (Burguet: El tio Sinagües, 1882)

puchero “Adeu… / a fer foc a atre puchero” (El Canari, volá 2., Castelló, 1883, p.13)

puchero “li dic… que aboquem el puchero” (El Cullerot, 15 de maig 1897, p.2)

puchero “han de posar el puchero y…” (Nebot, Chusep: Les companyíes, c.1890, p.22)

puchero “Ya u se, es pa’l puchero” (Canyisaes, Monóver, 1907, p. 48)

puchero “poquets son els que guisen sense sigrons un puchero” (Gadea: Tipos, 1908)

puchero “y pilotes pa el puchero” (La Traca, 8 de juny 1912, p.3)

puchero “y per no pédrer el puchero… tots els díes puchero y chulles” (El Tio Cuc, nº 64, 79, Alacant, 1916)

puchero, pucheret “mira quin pucheret fa” (Angeles, Pere P.: La Chateta, 1916, p.149)

puchero “ya tinc segur el puchero” (Mollá Ripoll, E.: Per la casa de Socorro, 1919, p.5)

puchero “¡che, fondiste!… fent el puchero” (Navarro Borrás: ¿Es de vosté eixe goset?, 1921, p.13)

puchero “hui es la llimosna la qu´em posa el puchero” (J. G., Josep Mª: Fallo a blanques, 1924, p.9)

puchero “que tinc el puchero al foc” (Peris: La peixca, 1926, p. 18)

puchero “al puchero li posem tots els día el mateix hos” (Garrido, J. M : Polvos venenosos,1926, p.6)

puchero “Salvilla, porta el puchero” (R. Llopis, F. La salvasió de Salvilla, 1927, p.26)

puchero “anem a vore cóm está el puchero. Sinse sigrons” (Ms. Picher, E.: A mi no me fique en líos, sainet de costums valensianes, estrenat en el Casino de San Feliu de Llobregat , novembre de 1929)

puchero “y se va fer un puchero” (Llibret Foguera Barrio San Fernando, Alacant, 1930)

puchero “hui ham dinat puchero” (Beltrán, E.: Ratolins de casa rica, 1934, p. 38)

puchero “el dinar… y puchero qu’es” (Valls: La verbena, Alcoy, 1935, p. 7)

pilotes del puchero “y pilotes pa el puchero” (La Traca, 8 de juny 1912, p.3)

Image portada: comunitatvalenciana.com
Menús de Navidad en la Comunitat Valenciana

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: