En valencià s’escriu REAL Senyera, no “reial”

Cites del DHIVAM (Diccionari Historic del Valenciá Moderm) de Ricart García Moya:

“a tots los marquesos, condes, /… persones Reals” (BUV. Ms. 668, Raon. Vinalesa, 1735)

“malvada reyna… presos portar / los fills reals” (Roig: Espill, 1460)

“la Corona Real … dita Real Senyoria” (A. M. Vila Joyosa, Censal del Magnanimo)

“lo Real Consell” (BRAH, Ms. Porcar, J.: Dietari, 1614, f. 199)

“estos officials reals” (Autobiog. Bernat Guillem, 1604, p. 118)

“Ciutats y Viles Reals” (Ginart, Nofre: Reportori dels furs, 1608, p. 80)

“los oficials Reals” (Ginar, Nofre: Reportori dels Furs, 1608, p. 103)

“per estos camps del Real” (Bib. Univ. d’Alboraya, 1893, p. 30)

“les ceremonias dignes/ de arbolar la Real Senyera” (Coloqui jocós entre el Bou dels carnisers y el Lleó de Almenara, 1789).

 

Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana:

real, -ls
(Del llatí regāle, mat. sign.)
adj. m. i f. Relatiu al rei, la reina, al regne o a la realea o propi d’ells. // El Real Profeta, nom que rep el profeta Davit, que fon rei d’Israel. // Que està baix el patronat del Rei: La Real Acadèmia de Cultura Valenciana. // S’aplica a algunes espècies tant vegetals com animals que són principals en el seu gènero: Falcó real, Palma real, Àguila real. // fig. Suntuós, luxós. // s. Moneda de 25 cèntims de pesseta. // s. En alguns països americans moneda fraccionària de diversos valors.
senyera, -res
(Del llatí vulg. *sĭgnarĭa, derivat de sĭgnum, bandera.)
s. f. Bandera, insígnia. // Real Senyera, bandera del Regne de Valéncia, hui és l’oficial de la comunitat autònoma, formada per quatre barres roges sobre fondo groc, coronades sobre franja blava junt a l’asta i franja roja en pedreria entre la franja blava i les barres. // Nom que reben les banderes dels territoris que formaven part de la Corona d’Aragó.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: