En valencià s’escriu “Triàngul” i no “Triangle”

Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana:

triàngul, -ls (Del llatí triangŭlum, mat. sign.)s. m. Geom. Polígon format per tres llínies i tres ànguls, els tres segments que llimiten el triàngul se denominen costats i els extrems dels costats se denominen vèrtiços. // Instrument musical de percussió format per una barreta metàlica doblegada en forma triangular, en un extrem obert i que suspesa d’un cordó es fa sonar colpejant-la en una atra barreta metàlica. També rep el nom de ferrets. // Triàngul amorós, relació amorosa entre tres persones. // adj. De forma triangular.

Diccionari Historic del Valenciá Modern de Ricart García Moya:

triángul “triángul” (Escrig: Dicc. 1851)

triángul “tres pedres en figura de triángul” (Salelles Cardona: El Suspirs d’un llauraor, 1864, f. 19)

triángul “als extrems del triángul” (Llombart: Los fills de la morta viva, 1879)

triángul “el castell formava… un triángul” (Gadea: Tipos, apéndix, 1908, p. 117)

triángul “…ni triángul” (El Tío Cuc, nº 158, Alacant, 1917, p.1)

triángul “valor dels tres ánguls d’un triángul” (Almanac La Traca, 1920, p.22)

triángul “y en el cap un triángul que…” (Almanac La Traca, any 1922, p.43)

triángul “y en triánguls fan bolic” (Peris Celda: Cacaus y tramusos, 1927, p.10)

triángul –l’aprenent enumera les ferramentes d’ebaniste: “la serra, la llima, el triángul, la raspa…” (Meliá, F.: El as d’oros , 1927, p.7)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: