En valencià s’escriu “Vert” i no “Verd”

Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV):

vert, -rda, -ts, -rdes (Del llatí vĭrĭde.) adj. m. Que és del color de la majoria de les plantes, que resulta de mesclar els colors bàsics blau i groc. // Se diu del vegetal que encara no està sec o madur. // fig. Relatiu als primers anys de la vida o de la joventut, quan una persona o cosa no està encara completament desenrollada. // Llicenciós o que té inclinacions que es consideren impròpies de l’edat o l’estat, especialment referit a aspectes sexuals: No conteu als chiquets contes verts. // El color de la majoria de les plantes i de l’espectre intermig entre el groc i el blau. // Matèria que tiny d’eixe color. / Vert mar, tonalitat del vert entre el vert pur i el blau del cel. / Vert botella, vert fosc. / Vert oliva, el de tonalitat apagada, com el de les olives no madures. / Vert d’espera, se diu de forma irònica del color fictici que es presumix a les coses que s’esperen sense que es tinga fonament per a esperar-les. // Lo que és vert en els vegetals, fullage, herba: Menja més vert i manco carn. // Fullage, fullaraca. // local. Animal de llana o cabriu mal capat. // Més vert que un gínjol, loc. Molt vert. Se diu de fruites i hortalices que encara no estan madures. // Fer-ne de verdes i de madures, loc. Fer de tot, de qualsevol classe. // Fer eixir els cabells verts, loc. Complicar-li a u molt les coses. // Donar-se bon vert, loc. Donar-se bona vida, en tota classe de luxos i comoditats. // Estar més vert que una ceba, loc. No estar preparat encara per a una cosa. // El vert, dialect. i coloq. El número tretze (13) en rifes, sortejos, loteries i jocs. observ. Antigament presentava la forma invariable vert per a masculí i femení. ref. De més verdes ne maduren. Més val vert per a l’amo que madur per a un atre.

Cites del Diccionari Historic del Idioma Valenciá Moderm (DHIVAM) de Ricart García Moya:

“salsa vert” (DECLLC, en Llibre valenciá de la cuina, c. 1370)

“canem vert” (Bib. Nac. París, Llibre de les erbes, 1400)

“Moysés… en la gavarrera, tota vert” (Ferrer, Sant Vicent: Quaresma, 1413)

“e lo such vert” (BUV, Ms. Macer de les erbes, c. 1450)

“cubrirenlo de rama vert… verts camps africans” (Martorell: Tirant, c. 1455)

“de ceti vert” (Inventari del Palau Real de Valencia, mort de la Reyna, 1458)

“jovens verts e inexperts” (Roig: Espill, 1460)

“porta lansenya vert” (Fenollar y Vinyoles: Scachs d’amor, c. 1495)

“un brot de vert herba” (Gasull, J.: Vida de Santa Magdalena, 1496, ed. 1505)

“una rama de datils verts” (Valls, E.: Matí Voc. valenciá, 1787)

“qual es groch, burell, vert” (Lo Sompni de Johan Johan, 1497)

“per los verts prats” (Danyo, Pere: Obres a llaors de Sant Cristófol, 1498)

“florits e verts camps” (Roiç de Corella: Hist. de Joseph, 1500)

“en vert…” (Beltrán, Jaume: Obres contemplatives, 1515)

“vert comú, viridis” (Pou: Thesaurus, 1575)

“el llorer vert” (Fiestas beatificación Tomás de Villanueva 1620, p. 359)

“quina color més li agrada? Lo vert” (BUV. Morlá: Ms. 666, c. 1649)

“també els llegistes de vert encapirotats” (BUV. Morlá: Ms. 666, c. 1649)

“posant un ram vert” (A. M. Torre d’en Besora, Stabliments, 31 d’agost 1738)

“el teu dret está molt vert” (Tormo, Bertomeu: Gatomaquia, c. 1770)

“dragons verts” (En obsequi als Voluntaris

“Papalligons y el Duc Vert” (Coloqui pera consolar als pares, Imp. V. de Laborda, 1808)

“blancs y negres, verts y…” (El Mole, 1837, p. 26)

“y atres tan verts que…” (El Chorlit, 13 de febrer de 1841)

“tinc el cor molt vert” (Liern: La Flor del camí del Grau, 1862, p. 35)

“y te guants verts” (Colom: Tal es Cualis, Castelló, 1872, p. 11)

“¡ha vist agüelo més vert!” (Torromé: Les choyes, 1874, p. 30)

“ferli eixir els cabells verts” (El Pare Mulet, 1877, p. 40)

“y els més verts epigrametes” (Llombart: Abelles y abellerols, 1878, p. 48)

“els pardalets entre el vert” (Roig y Civera: El tesor, Gandia, 1884, p. 57)

“per ahí pasa un Riu vert” (Millás: En lo mich del mercat, 1884, p. 9)

“vert botella, vert de montanya” (Escrig: Dicc. 1887)

“de vert fullage” (Palanca y Roca: La Fira de Juliol, 1888)

“menjava lo mateix vert que madur” (Martí Gadea: Ms. Tipos d’espardenya, c. 1890)

“vestirse de blanc o vert” (Tafalla, V.: Un defensor de Melilla, Alacant, 1893, p. 7)

“vert, verda… brilla’l vert de…” (Nebot, J.: Gramática valenciana, 1894, pp. 39, 196)

“el ditet vert” (Martínez Ruiz, A.: Canyisaes, Monóver, 1911, p. 170)

“un vell vert” (Comes, F.: Sabater y detective, 1917, p. 24)

“anarem al poble d’eixe agüelo vert” (Meliá, F.: El pare Canuto, 1921, p. 8)

“vert” (Fullana, Lluis: Voc. valenciá, 1921)

“l’agüelo vert” (Juan. José Mª: ¡Chófer, al Novetats!, 1925, p. 1)

“¡Ma l’agüelo vert!” (Peris Celda, J.: ¡Noy! ¡Che! y ¡Olé!, 1929, p. 14)

“y un agüelo vert” (Hernández, Faust: Arrós en res, 1930, p. 12)

“¡Un raim de parra! ¡Vert!” (Alcaraz, J.: Vullc besarte, 1931, p. 12)

“pins de vert” (Llibret Foguera Gabriel Miró, Alacant, 1932)

“pantalla en fleco vert” (Soler, J.: Els estudiants, 1934, p. 49)

“placha serena y camps verts” (Llibret Foguera del Chanco, Alacant, 1936, p. 53)

“diu piropos tan verts” (La Cotorra Fallera, Dotoreríes, març 1946)

“li han eixit cabells verts” (La Cotorra Fallera, març 1947)

“vert” (Torán Navarro, J.: Voc. GAV, 1983)

“vert” (DRACV, 1997)

Image portada: Limpieza de comunidades Valencia – Lysmar

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: