F. Martínez Martínez: “La llengua valenciana en dolçor aventaja a la castellana”

“Discurs en l’acte lliteri-musical celebrat el día XIX de febrer de l’any MCMXIV de Francesc Martínez Martínez” document del Rogle Constanti Llombart

El Discurs que reproduim fon pronunciat per Francesc Martínez i Martínez en l’Academia Valencianista del Centre Escolar y Mercantil de Valencia el 19 de febrer de 1914. Per les noticies a les que hem tingut acces, tingue tan gran acceptacio que fon publicat, fent-se provablement dos edicions, ya que de dos maneres el resenya Carmelina Sánchez Cutillas en la biografia que escrivi de qui fon son yayo.

En el Rogle Constanti Llombart hem considerat que tambe hui seguix sent de gran interes el contingut d’aquella conferencia; primer, perque no ha perdut actualitat, i segon, perque aporta una atra prova –com en tants atres casos– del compromis d’una persona lliure, independent, en una formacio solida, profundament enamorada de la seua terra, de la seua llengua i de la seua cultura, que no dubtà per apostar per una Valencia lliure i protagonista del seu desti.

La defensa de la singularitat de la llengua i cultura valencianes, de la nacionalitat valenciana, foren causes primordials en el seu quefer, en les seues investigacions i en les seues actuacions publiques, per a tot lo qual sempre estigue dispost.

La breu biografia de Francesc Martínez que se pot llegir a continuacio mostra, en senyes concretes, l’autenticitat d’estes afirmacions. Seguidament es presenta la transcripcio integra del Discurs i, finalment, s’inserten tres resenyes que feu de l’acte la prensa de l’epoca.

El Discurs es tot un repas de la lliteratura valenciana, un recorregut pels nostres grans escritors i les seus obres, zenit de les lletres valencianes, que feren florir un segle d’or, vinculat, com no podia ser d’una atra manera, a la potencia que en molts ordens (economic, social, artistic…) fon el Regne de Valencia en aquella epoca dorada. Pero les seues paraules son molt mes, puix en elles apela a la necessitat de parlar la llengua valenciana, a estudiar-la i a fer-la oficial; encoraja especialment a la joventut ad estes missions, i ho fa en estes paraules:

“Jóvens de la Acadèmia Valencianista, ¡avant!, ¡a treballar!, ¡a estudiar la llengua, a investigar la història!, a ensenyar als alts y als baixets a proclamar nòstres glòries y nòstre valdrer, pera alcançar el llòch que’n la història nos correspòn y posar a Valencia en la situació que al present deu tindrer, tornant a ser aquella de la época foral, per uns codiciada, per atres envejada y per tots enaltida”.

Valencia ciutat, 6 de giner de 2020

LLEGIR EL DOCUMENT COMPLET

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: