“La preposició “AMB”, no te cap raó de ser en valencià i constituix un catalanisme ridícul”

GRAMATOLOGIA VALENCIANA (XII)
(La Gramatica del Sr. Ortín)

AUTOR: P. LLUIS FULLANA MIRA, O.F.M.

(Artícul publicat el 24-3-1919)

Que residixquen en Catalunya valencians catalanisats, se comprén i fins se’ls pot dispensar; pero que els hi haja, en la mateixa ciutat de Valencia, pareix estrany, i es tambe incomprensible i si estos son catalanisats i catalanisants, al mateix temps, es cosa que ni se pot ni se deu de tolerar.

No deixem de comprendre no obstant que molts dels valencians catalanisats ho son de bona fe; i es llastima que, sent, per un atre costat, valencianistes de veritat, hagen segut arrossegats per estes corrents estranyes de catalanismes, en lo que afecta a la llengua valenciana. Encara que estem convençuts de que el senyor Ortín ha obrat de bona fe; i si en el seu treball resulta catalanisant, no deu atribuir-se a mala voluntat, sino a falta de preparacio per a realisar complidament el treball encomanat; pot que com diguerem en una atra ocasio, se necessita major coneiximent d’una llengua per a redactar el Compendi gramatical, que per a escriure la Gramatica completa; i d’este coneiximent necessari de la nostra llengua caria el senyor Ortín, com clarament ho ha demostrat.

Si el senyor Ortín no es trobava en condicions per a eixir airos en l’empresa encomanada pel nostre amic, el senyor Thous, ¿per que no cedi galantment la ploma a un atre de tants mestres titulats o amants de la nostra llengua que, pels seus estudis i anys d’experiencia, haguera pogut omplir el buit que tots sentim per la falta d’un Compendi de Gramatica Valenciana, acomodat a les escoles d’ensenyança primaria? Com se veu, puix ha segut un error de calcul, per no haver medit be les seues forces, llançant-se inconsideradament a l’empresa, confiada en la seua bona voluntat i en els seus laudables desijos. Mes l’experiencia dels anys, en el continu estudi de la nostra llengua, s’encarregaren de demostrar l’equivocacio que ha patit en la reedicio de la seua Gramatica.

Pero continuem el nostre treball, tractant ara de la preposicio catalana amb. Esta forma, que en Catalunya ha segut objecte de grans discussions es un dels catalanismes mes caracterisats, entre els utilisats pel senyor Ortín.

Evolucionada la paraula apud, encara que degue donar-nos la forma ap, com de caput-capu (m) igual cap, tant en Catalunya com en Valencia, fon transcrita per ab, i baix esta forma s’usà, en les dites regions, des de la formacio de les dos llengües. En Catalunya continuà el seu us sense interrupcio; mes en el nostre regne de Valencia fon substituida mes propiament per la preposicio en, durant el temps de la decadencia. El senyor Ortín haguera contribuit a la depuracio de la nostra llengua, en l’introduccio, en la seua Gramatica, de la forma ab, que es la propia del valencià, i per aixo es hui un dels arcaismes oportuns i dels que devien restablir-se quant abans; pero ha volgut imitar als catalans reformadors i desija que a todo trance, se imponga la forma catalana amb, tan impropia del valenciano. Vana i ridicula pretensio, ya que els mateixos valencians que hui alardegen de l’us d’este catalanisme, no han de tardar en caure en el conte del seu erro, i l’us de amb passarà, com passen les modes en les peces de vestir.

En Catalunya, com hem dit, fon usada constantment la forma ab, fins que modernament ha segut transformada en amb, en les reformes plantejades per l’Avens portada a les Normes de l’Institut, pel filolec catala, En Pompeu Fabra, quan se tractà de l’adaptacio de l’ortografía valenciana les dites Normes nos digue el mateix senyor Fabra, a proposit de la forma amb: Comprenc que no poden vostes admetre la forma, amb ya que han perdut el ab, que usaven vostes com nosatros; i encara en el cas de restablir esta forma, la fonetica valenciana es contraria a l’admissio de la nasal (m); pero devien vostes restaurar la forma ab, encara que siga arcaica ya que no deu ser substituida per en.

Una de les tendencies fonetiques del catala es deguda a la freqüent actuacio de la llei de l’esforç: d’ahi la pronunciacio de pobble, nobble, platja, etc., en lloc de poble, noble, plaja. Est esforç se deixa sentir tambe en la preposicio ab, pronunciant-la en gran part de Catalunya, amb davant de vocal i am davant de consonant per la llei de dissimilacio. Esta pronunciacio reforçada del ab, ha servit de base per a la seua transformacio en amb, que tambe s’escriu am.

No obstant, l’us del amb no es general, ni molt menys, en la regio catalana. La “Academia de la Llengua Catalana”, lo mateix que gran numero d’escritors de mereixcuda fama i de competencia indiscutible, rebugen la forma moderna amb, considerant-la com dialectal, i continuen usant la tradicional ab.

I si en Catalunya te una rao de ser la forma moderna amb, donada la seua fonetica particular es totalment arbitraria la seua implantacio, o introduccio, en Valencia, i contraria, per un atre costat, a l’indole de la nostra llengua, com oposta a les lleis d’evolucio a la mateixa.

La b postonica, precedida de m, desapareix generalment en mig de diccio, com succedix en palumba-paloma, gamba, camba-cama; i desapareix en absolut, quan, evolucionada la paraula, dita b devia quedar en fi de diccio. Veja’m els següents eixemples:

ROMÀ VALENCIÀ
columb-(um) colom
llumb-(um) llom
plumb-(um) plom

La desaparicio de la b en estos casos obedix a, la llei d’eliminacio, dimanada del principi d’economia. Per a que puga conservar-se la b en pareguts casos, s’ha d’afegir una vocal eufonica que en valencià es o i en catala e:

VALENCIÀ CATALA
nombO nombE
nimbO nimbE
yambO yambE, iambE

En canvi se conserva la p, per representar el so explosiu sort, en lloc del sonor, que es propi de la b.

ROMÀ VALENCIÀ
camp-(um) camp
lamp-(adem) llamp-rellamp
rump-(it) romp

Segons poden vore els nostres llectors, la preposicio amb, com a transformacio de ab, no te cap rao de ser en valencià, i constituix un catalanisme ridicul que els jovens valencianistes deuen considerar com una innovacio detestable i oposta al verdader cultiu de la llengua. Si el senyor Ortín, en lloc de copiar i voler introduir estes innovacions, tan impropies de la nostra llengua, tractara de restablir els arcaismes oportuns, com sería l’us de la preposicio ab, substituida impropiament per en, per a indicar relacio de companyia, etc., aplaudiriem la seua labor, ya que eixa restauracio constituix una verdadera necessitat per a la nostra llengua. D’este modo, evitariem la confusio i falta d’expressio en frases com esta: Vixc en Valencia en mon pare, en lloc de: Vixc en Valencia ab mon pare.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: