Narcis Vinyoles

Per Marivi Ferrandis i Olmos (Revista Renou de l’Associació Cardona i Vives)

Va naixer provablement en la ciutat de Valencia entre 1440 i 1445. La seua mort es situa cap al 1517. Fon advocat, doctor, conseller i jurat de Valencia i fon assessor de justicia criminal de la seua ciutat i contador de la Generalitat. Fon protegit per Ferran el Catolic i va obtindre el titul de mossen, o siga cavaller. Es va casar ya major en Brianda de Santángel, filla del germa de Luis de Santángel.

Vinyoles fon un escritor molt cult, s´expressava en tres idiomes: valencià, italià i castellà. En les poesies religioses i amoroses se l´ha qualificat com a admirable i tambe se l´ha tildat com a un dels motors principals de la vida cultural valenciana de finals del segle XV.

Entre les seues obres citem: cinc sonets en italià inclosos en Les trobes en lahors de la Verge Maria (Valencia, 1474), una composicio en castella que figura en el Cancionero General de Hernando del Castillo (Valencia, 1511), i atres en valencià en l´edicio de 1514.

De manera colectiva participa en les obres: Escacs d´amor (potser lo mes curios de la seua produccio lliteraria) i en Lo procés de les olives e disputa dels jovens i dels vells.

Va intervindre en diversos debats en els poetes valencians de la seua epoca. Un d´ells el que tracta sobre la superioritat en qüestions amoroses dels vells sobre els jovens, on alaba una composicio molt maliciosa de Joan Moreno sobre la ventaja d´amar als vells.

A continuacio citem unes estrofes amoroses de la seua obra, de les quals destaquem uns preciosos versos reblits de figures estilistiques com ana les anafores (repeticio de paraules al principi de cada vers), les antitesis, personificacions i metafores.

Obra de Mossen Vinyoles, desdenyat de sa enamorada (fragment)

VALENCIÀ ORIGINAL VALENCIÀ ACTUAL
Pensant en vos, tresor de ma ventura, Pensant en vos, tesor de ma ventura,
plore •l passat ab aygua d’entrenyor; plore el passat en un aigua d’enyor;
pensant en vos, coltell de ma dolor, pensant en vos, punyal del meu dolor,
plora •l desig pasant de goig fretura; plora el desig passant de goig tortura;
plora •l recort y plora •l pensament, plora el recort i plora el pensament,
plora lo cor ofes de gran ofensa; plora el cor ofes de gran ofensa;
plora lo gest, plora la triste pensa, plora la faç, plora la trista ment,
plorant absent lo jorn que us fui present. plorant el dia absent que vos tingui present.
Viuda roman la voluntat deserta, Viuda queda la voluntat deserta,
vivint en vos lo grat mort per a mi; vivint en vos lo grat mort per a mi;
viuda roman l’amor a que us servi; viudo queda l’amor que vos servi;
viuda roman la fe de dol cuberta; viuda queda la fe de dol coberta;
viuda roman la pena del desig; viuda queda la pena del desig;
viuda roman ma vida desolada; viuda queda ma vida desolada;
vida roman la veu desemparada, viuda queda la veu desamparada,
versos cantant on sols dolor se llig. cantant versos on sols dolor se llig.
Amor m’ofen, y no d’amor me clame; Amor m’ofen i no d’amor demane;
amor me te, y no •m vol per catiu; amor me te, i no em vol per catiu;
amor m’ha pres sens ales en lo niu; amor m’ha pres sens ales en el niu;
amor me fir pels ulls que yo tant ame; amor em ferix pels ulls que yo tant ame;
amor m’ha dat a qui no •m pren per seu; amor m’ha donat a qui no em pren per seu;
amor consent que senta nit y dia amor permet que senta nit i dia
un sentiment que no •l sab dir ma veu. un sentiment que no el sap dir ma veu.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: