¿Sabies que la Romanística Internacional mai ha dit que el valencià siga català?

Per Dr. Voro López (Acadèmic de la RACV)

Goebbels, ministre de propaganda del Tercer Reich, dia que “una mentira repetida mil voltes se convertix en una veritat”, en honor a la veritat li hem dur la contrària. Lo cert és que la gent, que segons Mark Twain “és més fàcil enganyar a la gent, que convéncer-la de que ha segut enganyada”. El problema està en que els enganyats, repetint la mentira, se convertixen en mentirosos i la fan cada volta més grossa fins a paréixer veritat.

Duc ací un parell d’eixes mentires malintencionades que desgraciadament se generen en alguns departaments de les nostres universitats i que s’escampen per uns atres departaments, entre professors confiats i alumnes massa cràduls, falsetats que trascendixen a la societat per boca tant dels mentidors malintencionats, sabedors de la veritat, com dels enganyats.

Estes fàlacies han aplegat, per boca d’alguns acadèmics de l’òrbit universitària, a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, convertint-se inclúes el seu Decà en enganyat que repetix els embusts com un papagall.

No cal repetir aci les patranyes i sí la veritat; la Romanística Internacional no ha dit mai que el valencià siga un dialecte del català, ni tampoc les universitats del món. Els forjadors de l’engany intentaren que la romanística diguera lo contrari en el XVI Congrés Internacional  de Llingüística i Filologia Romàniques de 1980 en Mallorca, a on la Secretària del Comité Organisador, la mallorquina i catalanista militant Aina Moll, presentà als 723 congressistes un document en este sentit, el qual fon firmat únicament per 36 congressistes, sent significatiu que a soles 7 dels 32 membres del Comité Científic el firmaren.

Lo de les universitats del món és una atra gran falòria. Són els membres dels departaments de Filologia Catalana (en Valéncia abans Filologia Valenciana), de les poques universitats que en tenen, els que opinen, no estaven tots d’acort al cent per cent i podent canviar d’opinió, com succeí en l’Universitat Lliterària de Valéncia a on escomencà el Filòlec Fullana a impartir lliçons de llengua valenciana i hui son de catalana. En les atres universitats del món no n’hi han departaments de Filologia Catalana, i lo que podem trobar són professors que opinen i no tots opinen igual. La Generalitat de Catalunya ha invertit millons en pagar a llectors de català en algunes universitats; estos són “becaris”, sense despaig ni alumnes, pero formen part d’eixe “estol d’universitats del món” tan cacarejat que diu que el valencià és català.

La Romanística Internacional imparcial se llímita a expondre la situació del valencià, que es debat entre l’anexió al català o a la seua autonomia dins de la familia occitanorromànica; bona prova és l’obra de l’alemanya Antje Voss, que ha estudiat in situ el tema, i que ha publicat Das Valencianische rwischen Autonoimie und Assimilation, obra silenciada pels forjadors de mentires, que descriu la situació del valencià sense apriorismes, mostrant empíricament quina és la seua situació sintetisada en el títul de l’obra “El valencià entre l’autonomía i l’assimilació”. La romanística no tendenciosa no interferix en este debat que Voss planteja; la resposta dels filòlecs assitents a la meu intervenció en el 9th International Conference on Law and Language Law, Language and Linguistic Diversity de Pequín, titulada La Déclaration Universelle de Droits Linguistiques et le cas valencien, fon que el valencià serà lo que els valencians vullguen que siga, eixa és la postura de la romanística internacional, i no una atra.  El professor de Sociollingüística de l’Universitat de Rennes, Philippe Blanchet, és u dels filòlecs imparcials que ha estudiat la situació del valencià i la seua conclusió com a especialiste és que satisfà els criteris sociollingüístics i sociopolítics per a ser definit com una llengua distinta del català, i no com un dialecte, sumant-se als qui deixen en mans dels valencians la decisió final sobre la llengua i reconeixent que el valencià té les condicions necessàries per a ser-ho.

Sabem que és difícil convéncer de que u ha segut enganyat, pero rectificar és de sabis.

 

Currículum del filòlec Voro López Verdejo:

Doctor en Filologia pel Departament de Teoria dels Llenguages de l’Universitat de Valéncia (Estudi General) i llicenciat per esta mateixa universitat en Filologia Valenciana i en Llengua Espanyola.

Acadèmic de número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, ha segut president de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de Lo Rat Penat i secretari de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). És autor de vàries antologies poètiques i artículs filològics. Ademés, és autor del Diccionari General de la Llengua Valenciana, l’únic normatiu per al valencià, resultat d’11 anys de treball.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: