¿Sabies que Sant Lluís Bertran parlava Llengua Valenciana?

Sant Lluís Bertran per Vicent L. Simó Santonja (Valéncia Hui).

L’Ilustre Colege Notarial de Valéncia té dos Patrons, Sant Vicent Ferrer i Sant Lluís Bertran, lo que s’explica perque abdós foren fills de Notari. Els dos naixcuts en Valéncia, Cap i Casal. Ara, vaig al segon, que em vingué a la memoria quant l’atre dia parlàvem del Teatre Valencia.

Lluís Bertran Eixarch (1526-1582, ¡un 9 d’octubre!) ingressà, com a novici, en el Convent dels Predicadors en 1544, cantant Missa tres anys després. Passà per Llombay, Albaida i Valéncia, ans d’anarse’n d’evangelisador de Nova Granada (Tubara, Zipacua, Cartagena d’Índies; hui Colòmbia i uns atres llocs més). Tornà a sa patria, malalt en 1569, establint-se en Valéncia des de 1571 fins sa mort. No deixen de ser curioses les seues relacions en Sant Joan de Ribera, Santa Teresa de Jesús, el Beat Nicolás Factor, Fra Luís de Granada. Beatificat en 1608 per Climent X, en 1671. Patró del Regne de Nova Granada en 1690.

Que parlava i escrivia en llengua valenciana, consta clarament en els testimonis del procés de canonisaió. “El honrado Hieronymo Ferrandis, labrador… que este testigo hoyó predicar al dicho Fray Lluys Bertran en Lengua Valenciana“; “Fray Antoni Català, fraile lego de la Orden de Santo Domingo… el dicho Santo Frey Luis Bertran… le dixo estas o semejantes palabras en Lengua Valenciana: Germà, frare Antoni, tinch entes que us voleu anar ab lo habit; mirau que de emblant inquietut no se’n servex Nostre Senyor”; “Digo yo, fray Vicente Vicent… que estando un dia de los dos en el Convento me dixo estas palabras: Algunes vegades em trobe los reals de la cela y no se d’a hon me venen”. ¿Romanços?

Son citades per a l’estudi del Sant, “Els processos de la seua vida i virtut”, “Llibre d’habits o professions” i “La vida dels sant” (d’Antist); pero no la “Famosa Comedia de la Vida y muerte del Santo Fray Luis Bertrán”, verdadera crónica representada, escrita pel valencià Gaspar Aguilar, a la que vaig a referir-me.

Es tracta d’una Comedia en tres actes, localisats: el primer en Valéncia-Albaida; el segon en Amèrica; i el tercer, en Valéncia. Intervenen 48 personajes (sense contar: gents, músics, àngels, indis). La ‘Fama’ comença en una ‘Lloa’ a Valéncia i als seus hòmens (Ausias March, Jaume Roig, Lluís Vives, Ferruz, Falcon, el Mestre de Montesa, Muñoz, Joan de Joanes, i els meges Collado, Plaza, Núñez, Navarro Sala; també una llarga séria de llinages valencians; i acaba en una consideració (‘estas son Valencia insigne,/ de Bertrán la vida y la muerte,/ que en la memoria del tiempo/ quedar eternas merecen’).

En l’acte primer són importants el Sant, son pare, dos flares (Reginaldo i Pere), i sobretot la referencia a Albaida (un veí, tres Jurats, dos llauradors, un pastor) a on fa un milacre i anuncia, ‘digo pues que mi intención/ es a la Indias pasar,/ y con mi predicación/ nuevas gentes conquistar/ como un segundo Colón’.

En l’acte segon, són importants la reina Teodolinda i el cacic Laupí. Gran alegría per les seues conversions: ‘Loco de plazer estoy,/ fray Pedro amigo, de ver/ las almas que a Dios le doy:/ trescientas fueron ayer/ y más de quinientas hoy’. Milacres y batejos.

En l’acte tercer, intervenen, entre atres, Nicolás Factor i cert Príncip de Sabianca, que diuen ve de Torrent (Pedro Cernovichio). El Sant mor. ‘Cuando el punto vino/ que el alma santa, de virtudes llena,/ salió del cuerpo de Bertrán dichoso,/ vieron lo que allí estaban, que eran muchos,/ una divina luz resplandeciente/ que por la celda repartió sus rayos,/ como cuando un relámpago sin trueno…’. 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: