S’escriu “Mare de Deu dels Desamparats” i no dels “Desemparats”

Cites del Diccionari Historic del Valenciá Modern de Ricart García Moya:

“de la Mare de Deu dels Desamparats” (DECLLC, 6, p.270, en text de Timoneda, a.1555)

“confraria dels Desamparats” (BRAH, Ms. Porcar, J.: Dietari, 1615, f. 231)

“la capella dels Desamparats” (Llibre de Antiguetats, 25 abril 1632)

“desamparats” (Inv. Sta. María de Castelló, 1674)

“desamparats” (Ros, Carlos: Tratat, 1736, p. 3)

“Mare dels Desamparats” (Coloqui del viage de Tito a Madrit, imp. Faulí, 1789, p. 3)

“el Sigle es va celebrar / de la Verge amparadora / Mare dels Desamparats” (Discret rahonament, queixa formal que fan contra el Micalet de la Seu, 1802)

“a nostra insigne Patrona Mare dels Desamparats” (2ª part, Coloqui pera consolar als pares que tenen sos fills en la guerra actual, Imp. Viuda de Laborda, 1808)

“…en la plaça dels Desamparats” (Coloqui en quel So Felip y el So Jusep… discurrixen sobrel obelisco y estatua de nostre amat Rey, manada colocar en la plaça dels Desamparats, 1809)

“Mare de Desamparats” (Rahonament entre el Raspós…, 1810)

“que prou desamparats s’hau vist per ell” (El Mole, 1840, p. 58)

“¡Verche dels Desamparats!” (Roig y Civera: El tesor, Gandia, 1884, p. 48)

“Carrer Desamparats, escándalo totes les nits” (El Cullerot, Alacant, maig 1898)

“Carrer Desamparats. Casi totes les nits…” (El Cullerot de Alacant, 6 juny 1898)

“de la Verge dels Desamparats” (Bodría: Festes de carrer, 1906, p. 43)

“Mare de Deu dels Desamparats” (Gadea: Tipos, modismes, 1908, p. 186)

“estic así, Desamparats” (Catalá G.: La carchofa, Torrent, 1926, p. 8)

“¡La Verche dels Desamparats que l’oixca!” (Montesinos, Vicent: ¿Y diuen qu’el peix es car?, 1926, p. 20)

“Verche dels Desamparats” (Peris: El banquet en l’alquería, Castelló, 1928, p. 21)

“¡Grasies, Verche dels Desamparats!” (Perdiguer: En Carnistoltes, 1928, p. 17)

“¡Mare dels Desamparats!” (Herrero, J.: En temps de la Dictaura, 1931, p. 7)

Artículs relacionats:

La RACV considera “Empar” i “Desemparats” paraules catalanes

El `Empar´ que jamás existió


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: