“Va ser Valéncia la primera que va treballar la llengua autoctona”


Per Josep Boronat Gisbert

SUPOSTES “RAONS” PER A INTRODUIR EL NOM DE “CATALA”

Geografiques tampoc.

Mes fort economicament. Si. Pero, llevat de Barcelona, la producció de les tres provincies, Tarragona, Lleida i Girona, que es contabilisa en 149.485 millons de pesetes, es inferior a la de les tres provincies valencianes, Valencia, Alacant i Castello, de 333.867 millons. Estos millons de produccio valenciana no son menyspreables, encara que ho comparem en la total produccio catalana de 686.558 millons. Apart, notem que la produccio per habitant en Catalunya es solament de 25.389,9 pessetes a l´any més que en Valencia.

Tambe est argument es inconsistent. No es veu que tinga ninguna força per a canviar el nom d´una llengua, encara que la diferencia de riquea fora més gran.

No trobe, per tant, atra explicacio que la d´una inconscient – podem deixar-ho nomes en inconscient – mental¡tat neonazicapitalista, que valora lo que té mes extensio, mes habitants, mes riquea, donant-li a tot aço valor de mito, i ajudant a la megalomania colectiva propia, semejant a la dels hitlerians en Alemanya, i al servilisme i traicio dels nazis austriacs que prepararen l´anexio, l´Anschluss del 12 de març de 1938, de l´Austria, el simpatic i desgraciat pais, quatre vegades mes menut que Alemanya; anexio que justificaren per la similitut racial, idiomatica i historica.

No son tampoc valides estes raons per a canviar el nom a la llengua valenciana.

Lliteraries, molt menys: la renaixença, no originaria de Catalunya.

“… lliteràries – la Renaixença de la llengua tingué origen a Catalunya on ha triomfat plenament -. (S.C., p. 21).

Per a aduir raons Iliteraries, no menciona res de l´activitat dels escriptors valencians des del sigle d´Or. Omisio fraudulenta, si es vol fer una comparacio equanime.

Ajustant, no obstant, el comentari a eixa rao concreta, es poden fer les següents observacions:

Dir que la Renaixença va tindre orige en Catalunya es dir que va començar alli; i que, una volta refermada alli, atres terres supostament arresagades – les terres valencianes – van ser arrossegades, van seguir i imitar a Catalunya.

Tal cosa no es pot afirmar honradament de cap de manera.

Per a poder dir que la Renaixença tingue orige en Catalunya, es presenten dogmaticament unes formes lliteraries que pretenen basar-se en l´influencia d´un poema; i s´extrema que Aribau, catala, va produir d´un colp l´iniciacio de la Renaixença catalana l´any 1833, datacio de la seua “Oda a la Pàtria” (“en Ilemosí al Senyor pregava cada dia e càntics llemosins somiava cada nit”), sent aixi que Aribau no va fer res mes en catala, no va seguir en esta linea, sino que es dedicà a l´erudicio lliteraria en castellá.

Afirmant que Aribau fon el primer renaixentiste, volen llevar l´atencio de totes les manifestacions valencianes anteriors.

En tota esta qüestio s´observen una serie d´especulacions convencionals que, a l´hora d´establir certes conclusions, solament establixen equivocs, desfiguracions i situacions molestes.

Anem a vore qué hi ha d´eixa prioritat en el temps.

Si es qüestio de lirica, Lluis Tramoyeres puntualisa que Collado, Galiana i Carles Ros, autors del sigle XVIII, publicaren poesies en valencià; i afirma que en el cultiu individual, va ser Valéncia la primera que va treballar la llengua autoctona.

El citat Carles Ros i Herrera fon l´iniciador de la paremiologia valenciana sistematica al publicar en 1733, cent anys abans d´Aribau, un Tratat de adages y refranys valencians.

Tambe Tramoyeres sustenta la teoria de que el Diario de Valencia (1790 – 1835) es iniciador d´una renaixença per la publicacio de Troves de M. Fenollar en Biblioteca Valenciana Popular, quadem X.

FONT: HISTORIA DE LA LLENGUA VALENCIANA (DEL SEU LLIBRE “POMELL DE VALENCIANITAT”)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: