ZASCA d’un llingüiste valencià al catalanisme reconquistador

Joan Costa i Català, va nàixer en Palma de Gandia, 1935 i faltà en Valéncia en 2005. Jesuïta, tota una biografia sacerdotal dedicada als demés, cobrava dimensió intelectual dedicant-se a espigolar, entre els clàssics de la nostre millor lliteratura, el nostre sigle d’Or de les lletres valencianes.

Fon Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, membre de la seua Junta de Govern i President de la Secció de Llengua i Lliteratura. És va Llicenciat en Filosofia per l’Universitat de Barcelona i en Teologia per la Facultat Eclesiàstica de Sant Cugat del Vallés.

Articuliste i llingüiste, també practicà la poesia, com demostrà en algunes publicacions colectives. La seua obra d’envergadura més recent ha segut l’estudi, transcripció i edició del Nou Testament segons el manuscrit Marmoutier (s. XIV).

En el seu primer llibre “Desperta Ferro” pag. 117 digué:

Si el valencià ve del catala, ¿per qué es va impondre el “catala occidental” en Valéncia, i no el “catala oriental” (com tampo es va impondre este en la reconquista de Lleida o de Tortosa noranta anys abans), si els de Lleida no eren més del 20% dels catalans, i encara diluits entre els de Montpeller i Arago? Es dir que el 80% dels catalans orientals que s’istalaren en Valencia, no foren capaços de transmetre el seu modo de parlar, i un insignificant 20% acabaren per impondre a tots els seus, sent tots els catalans no més del 5% del conjunt de cristians. Estrany ¿no li pareix? (…) Els milacres no son impossibles, per no es pot explicar l’historia a base de milacres.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: