Proposit d’any nou

Editorial nº 160 del Rogle Constanti Llombart

Comencem l’any sense govern en l’Estat i, si a la fi se confirmen les previsions, no cap dubte que Valencia tornarà a perdre. Primer per que ya som els oblidats sempiterns i cap canvi d’orientacio s’albira en este sentit; segon perque el catalanisme republicà –i imperialiste, que es lo que nos afecta– haura conseguit manar en el govern que se constituixca –encara que formalment no estiga en ell–, i tercer per que el partit Compromis, per a tindre alguna representacio en el Congrés, s’ha convertit en un tentacul de Más País –partit estatal en interessos prioritaris en atres llocs que no son Valencia– alhora que continúa sent altaveu (mal dissimulat) del catalanisme separatiste en Valencia, per lo que, mentres aten a uns i ad atres, no li quedarà marge per a reclamar per als valencians lo que nos correspon, lo qual se supon es part important del seu programa i rao de ser.

Aixina que no esperen ni justa finançacio; ni unes infraestructures que nos permeten ser competitius al temps que vertebren el nostre territori; ni un recolzament decidit a la nostra agricultura, que està en la UVI, sense que ningu la defenga de les decisions de Europa, de Madrit ni, ara tampoc, de Catalunya, a qui el govern central li ha regalat el poder de decidir sobre la produccio de cava en tota Espanya; ni tampoc massa que fer en allo de recuperar el Dret Civil valencià –i ixcà en aço nos equivoquem, donat el magnific treball fet per la Associacio de Juristes Valencians–; per no parlar de llegislar per a reduir el poder de les diputacions, quan no fer per eliminar-les i promoure la dissolucio de les provincies.

I ausades que nos han fet mal les provincies. En bona mida per culpa d’estes la societat valenciana està absolutament desestructurada, els interessos dels valencians del nort son completament diferents als dels del sur o el centre, i l’afany per seguir provincialisant-nos, divindint-nos en espai, gentilici i sentiments, no es mes que producte d’interessos forans, en la colaboracio dels “cacics” d’aci, que controlen infinitat d’ambits, siguen economics, culturals o politics.

Mentres el conjunt dels valencians no actuem com una societat solida, en uns objectius clars que nos conduixquen a reforçar llaços i obrir camins de progrés, que en una veu forta i propia parle en nom del Poble Valencià, dificilment podrem ser pioners en res ni deixarém de ser el “resto de España o de la península”, com habitualment nos nomenen en les prediccions metereologiques de la televisio, o eixa “comunitat” a la que tan complaentment priven de l’adjectiu “valenciana” que la determina, nomenclatura que en tanta profusio es utilisada per la prensa local.

Tres anys i poc queden per a afrontar unes noves eleccions municipals i autonomiques; pareix que aixo quede molt llunt, pero l’actual situacio deuria fer-nos recapacitar. Es fa precisa una profunda reflexio del valencianisme sociocultural i tambe, no cal dir-ho, del politic, per a deixar a les vores lo que dividix i enfronta, i caminar junts per un ruta traçada, recorrent-la en trellat i en conexio en una societat a la que sense dubte li fa falta autoestima i valoracio de tot allo que la fa singular.

Eixa debilitat i falta d’autoestima es traduix en “regals” com en el que recentment nos ha obsequiat el Consell d’Europa, un revés sobre la consideracio de la nostra secular llengua valenciana, a la que homologa en el catala, nomenant-la directament “valencia/catala”. Resulta molt curios que es desatenga a l’ordenament juridic que supon el Estatut d’Autonomia, vulnerant-lo, i que no passe res. Pero, clar, per ad aixo se creà la AVLl, per a que, primer a base de subterfugis, i en acabant de forma cada vegada mes oberta, la llengua valenciana acabe sent considerada catala a tots els efectes llegals. Ad eixa institucio es a la que apela l’actual govern quan de censurar l’autentica llengua valenciana es tracta, mentres cinicament toleren –mes be colaboren– en qui se bota la seua autoritat si es en el sentit de catalanisar mes i mes la llengua.

Per a res valen informes com el que feu, i envià al Consell d’Europa, Lo Rat Penat i la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana:https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/la_carta_europea_de_les_llengues_regionals_o_minoritaries_del_consell_d_europa_i_l_idioma_valencia)

I es que pareix que el valencianisme sempre deixa els treballs a miges. Este magnific informe haguera tingut mes força si s’haguera fet extensiu a unes atres organisacions que es mouen en la mateixa orbita, que li hagueren donat soport oferint una image de major pluralitat a la peticio; aço no restaria ni el valor academic i cientific que deu emanar de la RACV, ni els valors de la tradicio, promocio, difusio, foment i pedagogic –tambe cientific– que supon l’aportacio de Lo Rat Penat.

En resum, que com a proposit d’any nou proponem que els valencians, i en particular i sobre tot els valencianistes, deprengam d’una vegada i en tots els ambits: social, cultural i politic, a conjugar verps com coordinar i cohesionar.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: