De victimisme i de fantasmes

Editorial del Rogle Constanti Llombart nº 154-155 (Juliol-Agost)

Les agressions que rebem els valencians son tan continues que ya no dona temps a denunciar-les totes. Les ultimes semanes, sense anar mes llunt, ha segut un sense parar.

Un periodic denominat 20 minutos te en la seua web una seccio que se nomena “listas”. Els llectors, despuix de registrar-se, poden penjar la llista que desigen: les millors pelicules de tal actor, les ciutats mes boniques de qual païs…, i els llectors voten les seues preferencies. El dia 3 de juny penjaren una llista denominada “Mejores ciudades de la República de los Països Catalans” i en el text explicatiu se dia “la nación catalana se extiende a Comunitat Valenciana, Illes Balears y Rosselló”. Les queixes no se feren esperar i a dia de hui esta llista ya no està en la web, pero no deixa de ser preocupant la facilitat en la que l’autor ha passat els filtres que sense dubte ha de tindre eixe mig de comunicacio per a evitar que se publique res que siga illegal, ofensiu, etc.; mes tenint en conte que a dia de hui cap periodiste de Espanya pot ignorar lo que significa realment l’expressio “països catalans”, i molt manco si va precedida de “republica”.

El següent cas requerix un aclariment previ. La Associacio Valenciana d’Empresaris manté des de fa temps una iniciativa denominada El Corredor Mediterráneo per a impulsar la creacio de dit corredor davant la falta d’interes, les dilacions i les maniobres en contra que els successius governs centrals venen demostrant pel tema. En aixo que arriben els panques de la Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el 12 de juny, en un tuit, els demanen que les comunicacions se facen en catala, ya que el corredor “unirà gran part dels Països Catalans”.

Fins aci els dos agravis habituals, dins de lo que nos tenen acostumats: Madrit mostrant una actitut absurdament renuent o obstruccionista cap a un proyecte que sería beneficios per a tota Espanya pero que donaria una espenta important a Valencia, cosa que ya sabem no poden consentir de cap manera, no siga que els valencianets despeguem economicament i se nos ocorrega posar-nos reivindicatius; i el pancatalanisme tocant els nassos als valencians, que es el seu deport nacional.

Pero els de El Corredor Mediterráneo, en conte de demostrar el seu orgull de valenciania enviant als panques a on brama la tonyina, va i responen que ho fan tot en castella perque “no nos dirigimos sólo a las autonomías catalanohablantes”. ¡Nyas, coca! No necessitem que nos afonen des de Madrit o nos humillen des de Barcelona, els mateixos empresaris valencians donen tan per supost que els valencians parlem catala que ho manifesten en absoluta normalitat. Patetic. (A pesar de lo qual no deixem de recolzar El Corredor Mediterráneo).

Continuem en lo que ha causat mes escarot: Masterchef, el concurs de cuina de la 1 de RTVE, que, per al programa realisat en Valencia i emes el 18 de juny, convidà a una comi-ssio fallera per a degustar ni mes ni manco que ¡un menu confeccionat en tres plats de cuina catalana! Les rets socials bramaven per l’afront, ya que lo habitual en el programa es preparar plats de la terra quan se desplacen a una localitat determinada. I tornaren a bollir d’indignacio quan, per mig de twitter, un dels presentadors del programa retà als critics a mencionar algún plat valencià mes, a banda de la paella.

Qualsevol diría que està en marcha un concurs a vore quí falta mes al respecte als valencians i nosatres no nos haviem enterat.

L’ultima, de moment, te que vore en la festivitat de Sant Joan, que aparentment se te intencio de convertir en festa autonomica de forma permanent en perjui de la festivitat de Sant Vicent Ferrer. Nomes aço ya es un desgavell per si mateix. Sant Vicent es el sant valencià per excelencia, de talla universal, el qual te una presencia multisecular a lo llarc de tot el territori valencià; es el Patro del Regne de Valencia. I van a llevar la seua festa per a substituir-la per la de Sant Joan; ques sí, que es molt popular, i en Alacant se vincula en una de les tradicions valencianes mes importants, les Fogueres, pero que no es lo mateix.

No s’ha de ser molt espavilat per a vore un interes despersonalisador per part dels actuals governants valencians: llevar una festa genuïna, que nos singularisa, per una atra que compartim en tots els pobles de la Mediterranea.

Pero aço no es tot. En Catalunya ya fa temps que tenen el proyecte de convertir la festa de Sant Joan en la “diada dels països catalans”, i aixina la nomenen ya. Blanc i en botella.

Ara be, si denuncies el maltracte que nos aplega des de Madrit t’acusen de victimisme. Exageracions, diuen. Aixo si, ni aigua del Ebre, ni finançacio justa, ni deute historic, ni inversio en infraestructures…, ni grans entitats financeres (ya aprofitaren la crisis per a deixar-nos sense cap), i negocien en Europa la ruïna de l’agricultor valencià, etc., etc., etc.

En acabant estan els atres, els que duen decades dient que veem fantasmes i que aixo dels “països catalans” es nomes una questio llingüistica, no politica. I per a arredonir el cinisme se fan dir “valencianistes”.

I cada faccio, que nega lo seu, acusa a l’atra de tots els mals. Aixina nos mantenen dividits.

Hem de lliurar-nos com siga d’esta tan falsa com perversa dicotomia.

Image de portada: Grup d’Accio Valencianista.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: