GUANYA LA SENSATEA EN LA RACV

EDITORIAL del Rogle Constanti Llombart (nº 139)

Dos anys han segut necessaris per a que la justicia se pronunciara sobre un fet que implicava una porta oberta a la confluencia dels postulats de la AVL en la RACV.

La via del contencios posa punt i final al proces de negociacions en la AVL −proposta que el mateix decà de la RACV havia feta publica i duta al ple de l’institucio− per al qual se pretenia obtindre el recolzament d’una majoria d’academics. El jujat numero 10 de lo contencios administratiu ha vengut a dirimir sobre aquella votacio, donant la rao als catorze academics que l’havien denunciada per considerar-la fraudulenta, puix se contaren mes vots que votants estaven presents; eixa diferencia permetia que hi haguera un empat, que el vot de calitat del decà resolgue en sentit positiu a les negociacions.

Este pas es important puix demostra tant les males arts usades com la falta de recolzaments academics per a autorisar al decà de la RACV a firmar, i per tant dur avant qualsevol actuacio de les que implicava la “Declaracio conjunta del president de l’Academia Valenciana de la Llengua i del decà de la Real Academia Valenciana”, lo qual era el motiu d’aquella votacio.

El decà de la RACV havia iniciat conversacions en el president de la AVL i pareix que havien acordat la redaccio del document aludit, el qual marcava les bases per a la colaboracio entre estos dos organismes. Vist aixina, res cabria objectar i entraria dins de la normalitat el que dos institucions iniciaren un proces de colaboracio en benefici de la societat a la que se deuen. Pero el fet es que, de partida, se pretenia que la RACV assumira l’autoritat normativa de la AVL, lo qual es tant com dir llevar tota autoritat a la Seccio de Llengua i Lliteratura; i este es el problema, perque, com tot lo mon hauria de saber ya, la AVL es un organisme naixcut del secretisme politic per a suplantar la llengua valenciana i, de manera emmaixquerada, actuar de sucursal del Institut d’Estudis Catalans en l’objectiu de fer confluir la llengua valenciana en el catala, per a lo qual no dubten en denigrar les seues formes singulars i propies desterrant-les com a formes coloquials, indignes d’un llenguage cult, reservant este espai per al catala.

En tota esta historia, mentres hi havia un gran entusiasme per part del decanat de la RACV i alguns dels seus academics, des del primer moment se produiren grans tensions internes i una ampla oposicio, i tot aço s’acompanyava de certa fredor per part de la AVL, que matenia una discretissima posicio en tot este escandal. Lo cert es que, duta la proposta a la Junta general de la RACV, verem com, per primer vegada, provablement, en l’historia de la dita institucio, els politics representants de la Diputacio i del Ajuntament de Valencia en dret a veu i vot se presentaren en la mateixa i no dubtaren en recolzar aquella declaracio en el seu vot. Una postura doblement rebujable ya que, per un costat, eixe repenti interes contrasta en l’actitut de despreci i marginacio economica cap a l’institucio que han mostrat els nous governs des de la seua arribada a l’Ajuntament i a la Diputacio; i, per un atre costat, resulta indignant que, aquells que se passen la vida dient que s’ha de despolitisar el tema de la llengua, envien a tres politics a votar un tema que devia ser, segons ells, estrictament academic. I, si volem filar mes prim, posats a deixar la llengua als experts, la proposta no devia haver segut ni tan sols portada al ple pel decà: devia haver segut prou en consultar a la Seccio de Llengua i Lliteratura, la qual unanimement la rebujava.

Pero eixa ha segut la constant en este absurt conflicte llingüistic i identitari en que han clavat al poble valencià: la hipocresia, la manipulacio i el engany. Aixina naixque la AVL, per mig d’un pacte gestat i firmat a esquenes del poble, el conegut com “pacte de Reus”. La seua constitucio li donava via lliure per a destruir la singularitat de la llengua valenciana que, a pesar dels obstaculs sofrits historicament, ha sabut mantindre i transmetre el poble valencià de generacio en generacio.

Continuaran intententant-ho, i es preocupant l’actitut favorable a l’acort de tants academics de la RACV. No obstant, de moment, gracies ad esta sentencia, la destructora marcha del catalanisme en Valencia s’ha vist momentaneament frenada per l’implicacio d’una part dels academics de la RACV, que s’han mantingut ferms en defensa de l’autoctonia de la nostra llengua i cultura.

 

Image: Las Provincias

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: