La Llengua Valenciana i les nostres Universitats

Per Javier Navarro Andreu

En l’any 1998 l’Universitat de Valéncia edità el llibre “La llengua del valencians. Informes i documents”, en el consens i aprovació de l’Universitat d’Alacant i l’Universitat Jaume I (Castelló). En ell es reproduïx una série d’acorts universitaris i unes cites sobre la llengua dels valencians, com ells diuen.

En la presentació del llibre ya es pot observar que no és un nou estudi sino que simplement és una ampliació o renovació de l’Informe sobre la llengua del País Valencià, que fon aprovat per la Junta de Facultat de Filologia de l’Universitat de Valéncia en l’any 1978 i que per a ells, tant les tesis com les conclusions són totalment vigents.
Este informe al que fan referència manifesta la conclusió de que el valencià forma part de la llengua catalana i que així ha estat denominat i reconegut al llarg dels segles de la nostra história per valencians i no valencians, bé amb el nom unitari i general de català, bé amb altres de filològimanet menys rigorosos, com el de llemosí, bé amb la denominació particular i popular de valencià o fins i tot de llengua valenciana” i en 1998 les universitats valencianes reafirmen estes teories, pero en poca professionalitat i des de la total manipulació.Dic açò perque solament llegint la presentació ya observe incoherències, que no crec que les universitats valencianes no siguen coneixedores de lo que vaig a expondre a continuació.
En la presentació llegim  “Amb la lectura d’aquest recull documental es pot constatar que des del moment en què les llengües romàniques comencen a tenir nom propi -en l’edat mitjana se’n deien simplement romanç o pla, per oposició al llatí- els valencians hem anomenat i considerat catalana la nostra llengua. Així ho han fet Ramon Muntaner, (…) Sant Vicent Ferrer, (…) Lluís Fullana, que dirigí la càtedra de llengua creada pel Centre de Cultura Valenciana a l’Institut d’Idiomes de la Universitat de València i fou primer signant de les Normes de Castelló (…) Nicolau Primitiu Gómez Serrano,….”. 
 
Afirmen que Sant Vicente Ferrer, el pare Lluís Fullana i Nicolau Primitiu, entre atres que no nomene, per no fer molt extens l’artícul, han considerat que la nostra llengua era la catalana. Parlem estos tres casos:
La cita per la que suponen que Sant Vicente Ferrer parlava català és la següent: “Vosaltres de la Serrania, qui estats enmig de Castella e de Cathalunya e per ço prenets un vocable castellà e altre català. La nostra vida es al mig: dessus es la gloria e dejus es infern…”, 

l’historiador valencià Agustí Galbis desmontà esta tergiversació en els seus artículs “SANT VICENT FERRER I “VOSALTRES DE LA SERRANIA” (I i II), traent la següent conclusió: “Qualsevol persona normal que analisara la cita, voria que sant Vicent Ferrer parla d´una “Serrania” que es troba entre Castella i Catalunya, en la qual els seus habitants n´amollen una en castellà i una atra en català. Pareix dificil traure d´ahi res d´especial que puga afectar als valencians”.

El següent cas és el pare Lluís Fullana, que com be diuen va firmar les Bases de Castelló pero de manera provisional i a l’any següent va reeditar la seua Ortografia que no seguien l’acort firmat. Ademés Fullana fon un ferm defensor de l’independència del valencià i de la seua denominació, per eixemple en l’ingrés en la RAE digué coses com: “…la existencia independiente del valenciano como lengua; que no es, como dicen algunos, una variante del catalán…. “ o va fer referència també a la pretensió “de muchos catalanes y también de algunos valencianos de querer llamar lengua catalana al lenguaje valenciano” i  considerava tal cosa una “pretensión sin sentido y muy fuera de razón”.
 
L’últim cas és potser el més complex, és el de Nicolau Primitiu, que apostà per denominar Bacavés a la llengua dels valencians, catalans i mallorquins, pero mai defengué que el català fora més que el valencià i tampoc que el nom per a la llengua dels valencians fora eixe. Primitiu deixà escrites coses com estes: “Anar al poble per dir-li que no és Valencià sinó Català per descendents de Catalans de la Conquesta, ço no és cert més que es part i no massa gran; i dir-li que el seu parlar no és Valencià ans Català, sobre ésser una puerilitat és una falsetat”, “Eixe valencià, que s’estranya i protesta de que a la seua llengua li diguen catalana, és el respirall de la immensa majoria del poble regnícola valencià que vol ser valencià i no català i que sap que la seua llengua és la valenciana i no la catalana. Te tota la raó de món”.
Me pareix vergonyós que les Universitats valencianes porten anys cobrant de diners públics per a fer estes manipulacions en lloc d’investigar i cotejar que estan dient la veritat. ¡¡Ya esta be!!.
Image: ABC.es

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: