Lo Rat Penat al servici del PP

Editorial del Rogle Constanti Llombart Nº 151 (Abril 2019)

Fa dos mesos, baix el titul de El dia de la marmota, recordavem en est espai cóm, cada volta que hi ha eleccions, els partits politics repetixen les seues estrategies. Entre elles, la de fingir un valencianisme que desmentixen tant la seua actuacio previa com la posterior als comicis.

Entre estes rutines faltava mencionar la que te com a trist protagoniste a Lo Rat Penat. Nos ho ha recordat facebook; mes concretament, el conte d’un soci de l’entitat, el qual penjava un parell d’imagens de la Ofrena a la Mare de Deu de les ultimes Falles en les que apareixia Mª José Català, candidata a l’alcaldia de Valencia ciutat pel PP (el partit que mes mal ha fet a Valencia des de que vivim en democracia, tant culturalment, com politicament, com economicament), en la comitiva de Lo Rat Penat al costat del seu president, Enric Esteve. Despuix de condenar el fet, calificant-lo de llamentabilissim (adjectiu que se queda curt, al nostre parer), i de recordar el recolzament al pancatalanisme per part d’esta politica durant la seua etapa com a consellera de Cultura, acabava demanant la dimissio de la persona que la convidà o, si fon iniciativa de la Junta de Govern, la seua reprovacio. Tambe afirmava que anava a presentar un escrit a l’entitat en dita reclamacio, cosa que nos consta que ha fet, en la firma de varis socis mes.

I diém que es una rutina perque es un fet que ve produint-se des de fa ya dos decades. Tot començà quan en 1999 Enric Esteve creava un greu problema en el sí de l’entitat al firmar un escrit –sent desconeixedora la Junta de Govern–, que fon publicat en prensa el 11 de juny, en el que, en vespres de la jornada electoral, recolzava incondicionalment al Partit Popular –que ya en aquells moments havia demostrat eixe cinisme de fingir valencianisme mentres fomenta el catalanisme i nos subyuga al centralisme– i traïcionant de pas a Unio Valenciana, formacio gracies a la qual havia estat ostentant un alt carrec que esta li proporcionà durant els quatre anys de la llegislatura que s’agotava.

Al sendema, jornada de reflexio, el seu nom apareixia de nou en la prensa, ara formant part d’aquella famosa llista que alguns han calificat “De l’indignitat” en la que diverses personalitats demanaven el vot per a Zaplana. Lo que vengue posteriorment com un error al cos social de Lo Rat Penat, no era mes que un pla estrategic per a silenciar i desactivar ad esta societat en el proces de gestacio de la AVL. Assistirem a uns Jocs Florals en que proclamava allo de “Mi añorado presidente”, referint-se a Zaplana, en qui se vinculà personalment fins a l’extrem de fer a una filla del dirigent politic Regina del certamen jocfloralesc.

Accions similars se n’han succeit en este penos periodo d’una presidencia que s’allarga en el temps gracies al control de l’aparat directiu sobre el cos social i als tempos que se marquen a l’hora de convocar eleccions –les comunicacions als socis sobre el proces electoral en mes d’una ocasio han arribat despuix de celebrada la prescriptiva assamblea, impedint qualsevol atra opcio diferent a l’oficialista–. Per ad aço fon fonamental modificar uns estatuts –que no duyen massa temps vigents– de manera pressurosa, en l’objectiu fonamental de canviar l’articul que llimitava a quatre anys, renovable nomes per quatre mes, el mandat presidencial.

Dificil es en l’espai d’un editorial fer memoria de 20 anys de paralisis, com ho es fer un llistat dels carrecs que ha ocupat nomenat pel PP i les voltes que ha segut regidor o tinent d’alcalde en el seu poble anant en llistes d’eixe partit. Aixo si, cada volta que li posen un microfon davant, no desaprofita l’ocasio per a parlar del gran i esforçat treball que ha fet tot este temps al servici del valencianisme. Jugen vostes.

En un temps en el que la queixa general del moviment es la fragmentacio del vot en multiples partits, sol oblidar-se la fragmentacio en multiples associacions de la part social. Ad este respecte podem afirmar que sense Enric Esteve, voste no tindria en les seues mans este bolleti Rogle, perque no existiria, ni provablement l’associacio que l’edita. Perque d’haver estat Lo Rat Penat dirigida adequadament, s’haguera ocupat de proporcionar un espai i una activitat als antics alumnes en ganes de fer coses. I molt provablement una cosa similar haguera succeit en unes atres tantes associacions que s’han anat formant al vore que el principal referent del valencianisme era incapaç d’eixir de la rutina. ¿Acas no sería lo llogic que les fires valencianistes foren iniciativa de Lo Rat Penat? ¿O que mampreses interessants per al valencianisme com fon la Convencio de 2012 o l’ultim Congrés celebrat en 2018 sorgiren d’alli, en conte de ser promoguts i organisats en la seua absencia i, mes encara, sense la seua participacio?

Lo Rat Penat no pot continuar en mans de qui la posa al servici de proyectes centralistes i recentralisadors de l’Estat que utilisen al valencianisme unicament per a fer un ranci anticatalanisme. El valencianisme necessita, mes que mai, d’una direccio clara, en actuacions conseqüents i en un proyecte de futur que, en recursos o sense ells, pero en treball i imaginacio, busque la recuperacio sense tuteles del poble valencià.

Image: Las Provincias

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: