Manco servilisme i mes orgull

Editorial del Rogle Constanti Llombart nº 157 (Octubre 2019)

Davant la proximitat del nostre dia nacional volem començar est escrit fent una crida a la participacio en els actes d’homenage a la Real Senyera, simbol de tots els valencians, i en aquells que convoquen les entitats valencianistes. De moment el Rogle Constanti Llombart s’ha sumat un any mes a la campanya “Senyeres al balco” i a les reivindicacions que se proclamen des de Convencio Valencianista, les quals compartim (vore pagina 4); tambe s’ha adherit a la manifestacio convocada pel Colectiu Corona per a la vesprada del dia 9 baix el lema “Pel dret de ser 100% valencians”.

Abans de continuar, fem un incis per a mostrar la nostra solidaritat en els valencians que han sofrit els efectes de la DANA, especialment els de la Vega Baixa i de Ontinyent per ser els mes afectats, tambe en els murcians, igualment damnificats. Els danys, evaluats en millons d’euros, han destrossat ilusions de families sanceres i el treball de generacions; una solidaritat i a l’hora tambe un llament que volem compartir en els qui ademes han perdut ad algun familiar en estes inundacions.

En este tema la solucio passa per la prevencio. Ara seran destinats millons d’euros per a intentar paliar part de la desfeta, i segurament en agravis comparatius que reeixiran en el discorrer del temps. Millor sería que les confederacions hidrografiques es preocuparen manco per denunciar a qui sega una canya de vora riu i mes de tindre nets els caixers fluvials; i, com no, en aplicar –tant institucions com particulars– la sensatea i evitar o prohibir la construccio en zones inundables.

El politics ya han fet les oportunes promeses, i alguna institucio com la Generalitat ha fet public que pagarà un miller i pico d’euros a qualsevol damnificat sense cap justificacio, o aixo ha dit la vicepresidenta, Monica Oltra. Esperem que els tecnics no tarden massa en valorar els danys i les ajudes valencianes i de l’Estat no es dilaten “in aeternum”.

Reprenent el fil del principi, octubre sempre es inici de curs per al valencianisme, i enguany la cita electoral del 10 de novembre posarà en evidencia la falta d’una força potent que nos represente en independencia i sense hipoteques. Una atra oportunitat que sabra aprofitar eixe “Compromis” que diu defendre els interessos valencians quan en realitat lo que fa es supeditar-los a proyectes socioculturals i economics que nos fan perdre identitat i independencia. El seu servilisme ya duen anys demostrant-lo en el tema llingüistic i historic, nomes fa falta pegar una miradeta al cada vegada mes ininteligible (per catalanisat) DOGV, o a molts llibres de text utilisats en les escoles, en els que se malbarata l’historia i llengua valencianes. La sumissio economica acaben de reafermar-la de nou els ultims dies, quan el govern central ha otorgat a Catalunya la potestat de decidir sobre la produccio dels viticultors valencians i, a l’hora d’escriure estes llinees, passada una semana de la noticia, el govern valencià continúa sense reaccionar.

En les proximes eleccions estos “nacionalistes” de Compromis aniran de la maneta de Errejón i el seu partit, Más Madrid (ara Más País); no sols no poden deixar d’estar tutelats pels catalans, ara ho estaran tambe pels madrilenys; subdits, subdits i sempre subdits. Esta ultima jugada segurament es l’estrategia per a vore si no se queda sense poltrona el senyor Baldoví, que poc li faltà en les anteriors eleccions.

Per cert, en un video que s’ha fet viral, Errejón afirma contundentment que els “països catalans” son una unitat llingüistica i cultural, i u se pregunta en quín atre lloc del mon la gent tolera que vinguen els de fora a dir-los lo que parlen o lo que son, o lo que deurien parlar, ser o sentir. Una i mil voltes seguirém clamant sobre l’imperiosa necessitat d’incrementar l’orgull de ser valencians, d’actuar sobre un societat cada vegada mes refractaria ad estos mensages; apatia producte de la formacio que reben les noves generacions, del control dels mijos de comunicacio per part d’ideologies antivalencianes i pel sorgiment d’un mon globalisat que desprecia lo proxim, lo immediat… I tot aço a pesar de que, com veem, no nomes es una qüestio cultural o identitaria, sino tambe economica i, per tant, que afecta a la boljaca de cada u dels valencians.

Es una llastima que mentres l’esquerra i la dreta a nivell estatal continuen dividint-se (ahi tenim a Más Madrit, una escissio de Podemos; o a VOX, llevant-li vots a PP i Ciutadans), els partits valencians no s’unixquen per a aprofitar l’ocasio. Tampoc existix suficient unitat d’accio en el valencianisme cultural. Fon, entre unes atres coses, per a començar a posar remei ad aço, que una quinzena d’associacions se juntaren per a organisar el Congrés Valencianisme 2018. Frut d’est encontre foren les ponencies, que se van pujant a la web del Congrés (congresvalencianisme.com), i la Declaracio Valencianista 2018, els huit punts de la qual, en acabant d’un llarc treball de concrecio, i a falta de ser firmada per les associacions, presentem al llector en la pagina 3. (El document en el que se desenrollen estos punts se fara public en breu.)

Es el nostre desig que este no siga sino el començament d’una dinamica de colaboracio que done una nova espenta al valencianisme.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: