TABARNIA I LES DIVISIONS

Editorial del Rogle Constanti Llombart (nº 136).

L’ultima semana del 2017 s’ha popularisat a través de les rets socials el terme Tabarnia. Una plataforma, “Barcelona is not Catalonia”, creada en 2012 com a resposta a l’independentisme catala, acunyà l’expressio en 2015 formant-la a partir de les primeres lletres de Tarragona i Barcelona. No obstant, ha segut ara, a partir del resultat de les eleccions catalanes del 21 de decembre quan ha cobrat protagonisme.

Els seus promotors reclamen la creacio d’una comunitat autonoma conformada per les comarques costeres de Barcelona i de Tarragona, proponent inclus un referendum per a la seua escissio de Catalunya. Ho justifiquen en els diversos fets diferencials que observen entre esta zona, mes urbana, i la zona interior, mes rural. Llingüisticament, per eixemple, en Tabarnia el bilingüisme no es cap problema, a diferencia de l’interior, mes monolingüe catala. Afirmen tambe que Tabarnia sofrix un espoli fiscal, puix aporta molt mes que lo que rep del govern de la Generalitat catalana. I en les eleccions els vots no separatistes foren superiors als independentistes, majoritaris en les comarques interiors.

La reaccio dels partits politics ha segut unanim. Ningu li dona la mes minima credibilitat. Des de l’independentisme s’acusa als partits estatals (PP, C’s) d’estar darrere de l’iniciativa, o de la seua popularisacio, per interessos partidistes. Els partits constitucionalistes, per la seua banda, opinen que es tracta d’una parodia, d’un intent de mostrar a l’independentisme catala les seues contradiccions.

Pero el llector ad estes altures estara pensant. ¿I tot aço qué te que vore en Valencia? ¿Per qué ara el Rogle se clava en este tema?

Resulta que esta idea de segregar una part d’un territori no es nova. I fon del catalanisme precisament d’a on sorgi un plantejament similar ara fa 56 anys. Joan Fuster escrivia en els seu panflet Nosaltres, els valencians: “en una redistribució utòpica però racional dels pobles peninsulars, les contrades no catalanes del País Valencià tindrien el lloc just en les demarcacions limítrofes amb les quals conserven una profunda afinitat: Aragó, Castella, Múrcia.”, a on hem d’aclarir que Fuster considerava “contrades catalanes” les comarques de parla valenciana. I si no fea una proposta ferma era per que “Les contrades ‘aragoneses’, ‘castellanes’ i ‘murcianes’ es negarien a incorporar-se a Aragó, a Castella, a Múrcia, almenys ara com ara.”

Lo pijor es que tot aço no era una parodia, com lo de Tabarnia, i que sapiam ningu l’ha catalogat d’ocurrencia. Tot lo contrari, l’autor d’este destarifo, i d’uns atres de la mateixa indole, seguix sent un referent intelectual del catalanisme i el llibre continúa sent obra de llectura obligada per a molts estudiants valencians.

I es que aixo de “dividir per a vencer” ha segut una de les estrategies basiques del catalanisme en la seua actuacio en Valencia. Dividir-nos de totes les formes possibles.

Divisio per la llengua, enfrontant als de parla valenciana en els de parla castellana; divisio entre progressistes (ells, els “valencianistes”, que se diuen a si mateixos) i faches (tots els demes, els espanyolistes i els “blaveros”); divisio entre la capital i el restant del territori, inventant-se agravis i inexistents pretensions de domini, com quan afirmen falsament que les Normes d’El Puig son un intent d’imposicio de l’apichat capitali a tots els valencians.

Front a tanta divisio, el valencianisme continúa unint-se per a treballar en pro del poble valencià. Enguany nos unirà la celebracio de dos centenaris.

Es complixen 100 anys de la creacio de la catedra de llengua valenciana en la Universitat de Valencia a instancies del llavors Centre de Cultura Valenciana, i de la qual es feu carrec Lluïs Fullana i Mira, indubtablement la persona mes preparada per a eixercir de professor del nostre idioma. A les seues classes assistirien grans personalitats i intelectuals del mon de la cultura, tambe de la politica de l’epoca. De tot aço anirem tenint noticies detallades que persones autorisades nos traslladaran durant est any, alguna d’elles ya de caracter imminent i de la qual es dona noticia en l’apartat “Activitats culturals” d’este numero.

Tambe enguany es complix el 100 aniversari de la “Declaracio Valencianista”. Inspirats per este centenari, un numero important d’entitats estan proyectant la realisacio d’un congrés (del que se donà noticia en el Rogle 132, de setembre ultim), un encontre obert a tot el valencianisme que es vullga sumar, i per supost a la societat valenciana, unic referent d’este proyecte que vol trobar punts de conexio, actuacions conjuntes i coordinades i progressar en propostes que busquen el desenroll de la nostra societat, posar en valor la nostra particular cultura i fer-la visible i present en el mon, sense divisions ni aditaments innecessaris.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: