Toca reflexionar

Editorial del ROGLE CONSTANTI LLOMBART Nº 153-Juny 2019

Han passat les eleccions municipals i europees i lo que coneixem com a valencianisme politic s’ha afonat, encara mes, en esta cita electoral. Sense cap anim de ser ni destructius, ni pessimistes, mes be atenent a la realitat, Som Valencians i la seua coalicio, Poble o Avant han pegat una gran reculada; tambe en les localitats a on hi ha alguns partits afins a l’ideologia valencianista, en tots, han retrocedit (Benifayo, Montroy), si exceptuem Albal que s’ha mantés, inclus ha incrementat el numero de vots.

¿Qué podem deduir sobre estos partits o forces politiques? ¿Que no gogen ni d’estructura ni assentament territorial? ¿Que els fa falta un mensage clar? ¿Que la campanya en politica dura quatre anys i no quatre mesos? I respecte del resultats: ¿Que s’ha optat pel vot “util”? ¿Que l’electorat demanava unio entre estes forces, la qual ha segut impossible i s’ha optat per unes atres opcions?, o simplement que no s’ha sabut arribar a un electorat que se sent representat per un atre “valencianisme”, que nosatres sabem fals pero que resulta atractiu per a la gent jove formada en un sistema educatiu que contempla i ensenya els seus fraudulents postulats. Estes poden ser, entre una mes plural casuïstica que hauran d’analisar les formacions aludides, algunes possibles raons que han de donar pistes de per qué la representativitat politica del valencianisme autentic es nula i, si no canvien les coses, seguirà sent-ho.

No obstant, redundant en lo expost en l’editorial passat, primer que no res hem d’agrair a les formacions valencianistes l’esforç que han fet per a presentar-se, dur avant una campanya – suplint en molt de treball la curtea de mijos– i buscar eixe recolzament social que, hui per hui, se’ls nega. Lo segon sería demanar-los reflexio, i que esta incloga les conseqüencies d’esta divisio que tan innecessaria s’antoixa, puix els programes i propostes no estan tan alluntats els uns dels atres. Encara que aço no es competencia mes que dels integrants d’eixes formacions. Entenem que el valencianisme en general, sociocultural i politic, deuria obrir un periodo de reflexio i convindre en la necessitat de construir junts, d’enviar un mensage a la societat que faça atractius els nostres postulats, que estos siguen no solament fruit del consens, tambe d’una estrategia compartida, d’uns objectius dissenyats conjuntament i sobre tot d’una actuacio que repercutixca en la nostra visualisacio en el carrer.

En esta intencio s’organisà en novembre passat el Congrés Valencianisme 2018. Passats uns mesos, els determinis prevists per a presentar publicament la Declaracio han anat ajornant-se. Queda pendent tambe la revisio i ordenacio del material que supongueren les diferents comunicacions-ponencies, el qual haura de constituir una font d’idees per a reviscolar el conjunt del valencianisme; pero l’immediatea, la falta d’una programacio i d’una actuacio compartida nos omplin el dia a dia, no deixant temps ni per a discernir entre lo important i rellevant i lo secundari, atrafegats en unes accions que s’esfumen sense deixar un solage, sense conseguir que mes persones s’impliquen, seguint a vegades a qualsevol que crida a la “batalla” sense tindre ni haver format adequadament un “eixercit”. Plantegem esta reflexio oberta al debat i a qui realment tinga mes autoritat per a que s’afanye en buscar eixa coordinacio de manera que no pergam mes temps en debats esterils i nos posem a treballar conjuntament.

***

Canviant radicalment de tema, com comprovaran, les pagines centrals del bolleti les dediquem casi completament, i per primera vegada, a parlar de la nostra associacio. No ha segut delliberat, pero el cas es que s’han juntat varies circumstancies en un curt espai de temps. Per un costat, hem protagonisat en nomes quinze dies tres presentacions de dos obres, la publicacio de les quals nos enorgullix. Aixina es que no nos hem resistit a fer les dos resenyes bibliografiques corresponents a Llombart, homenage i La cooficialitat de la llengua valenciana. Desigem aci deixar patent el nostre agraïment, en primer lloc a l’editorial Mosseguello, que confià en el material que hui son estos dos llibres, i en segon, tant a la RACV, que nos cedi el seu salo d’actes per a fer la presentacio oficial de la primera publicacio, com al GAV, que nos obrigue el seu local per a presentar les dos edicions. Animem a la seua llectura puix, sense dubte, han de reforçar els nostres posicionaments identitaris. Per un atre costat, hem volgut deixar per a la memoria la breu cronica de la celebracio casi intima de la fita d’haver arribat a la publicacio del numero 150 de Rogle. Una efemerides que festejarem en molta harmonia.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: