Ultrage i passivitat

Editorial del Rogle Constanti Llombart nº 159

Cap al 12 d’octubre passat començà a circular per les rets un video firmat per Arran València en el que uns encapuchats cremaven una Real Senyera. Esta organisacio jovenil, que se definix d’esquerres, independentista i pro “països catalans”, no dubtava en pegar-li foc a la representacio simbolica d’eixe territori per la llibertat del qual diuen lluitar.

La realitat es que este video ve a mostrar lo que de veres es Arran: una organisacio neoimperialista, propancatalanista, intolerant i antivalenciana. I lo mes cridaner es la demencial ignorancia que exhibixen. Estos que diuen que volen lliberar als valencians ataquen el simbol maxim de les seues llibertats, la Real Senyera, representacio a lo llarc de l’historia de la sobirania valenciana. Recordem que a l’acabar la Guerra de Successio fon tancada en una arca baix tres claus perque la seua sola exhibicio podia estimular les ansies de llibertat dels valencians. Sense anar tan arrere en el temps, recordem que abans de la Guerra Civil fon esta la bandera que presidia els actes de reivindicacio valencianista, tant els de dretes com els d’esquerres, perque ningu qüestionava la seua representativitat. De fet, en acabar la guerra fon prohibida pel nou regim, sent substituida en la provesso del 9 d’Octubre pel (fals) “peno de la conquesta”, per considerar l’autoritat franquista que este estava buit de qualsevol contingut reivindicatiu.

Vaja la nostra repulsa mes absoluta a actes vandalics com estos i a la valencianofobia que destilen. Pero mes que l’acte d’estos descervellats en si, lo que nos indigna es la falta de reaccio del Govern del Botanic, que s’ha posat de perfil, si no completament d’esquenes, davant d’un fet tan ofensiu per al poble que diuen representar. Encara que no deixa de tindre la seua llogica, donat que compartixen en els autors de l’acte gran part del seu proyecte de subordinacio del poble valencià ad eixe aberrant proposit de creacio dels “països catalans”.

I com el govern, l’oposicio en les Corts, composta per un grapat de partits que rivalisen reclamant per a si el titul de valencianistes pero que deixen passar este fet sense dir ni pruna. Vaja en canvi el nostre reconeiximent a Poble Democratic, formacio politica que ha denunciat el cas davant la justicia per a que prenga mides sobre estos ultres.

I, ya que estem parlant de partits politics, volem aprofitar per a agrair als llectors les opinions que nos fan aplegar sobre el contingut d’esta publicacio. La majoria positives, pero tambe en algun que atre tiro d’orelles, afortunadament amable. Una d’estes es que a sovint en estos editorials nos escabucem massa en temes politics, eixint-nos-en de lo estrictament cultural i social.

No deixa de ser cert, i les llinees anteriors en son una mostra; no obstant, hem de dir que, per un costat, la politica ho amera tot, tambe lo cultural i social, i, per un atre, que si be opinem de politica, sempre procurem no fer partidisme. Sí es cert que hem demanat en mes d’una ocasio explicitament el vot per als partits d’estricta obediencia valenciana, nomenant als que se presentaven a les eleccions, pero sense prendre partit per ningu (la mencio a un d’ells en particular en est escrit ve obligada per les circumstancies). I si critiquem als atres partits no es per la seua orientacio d’esquerres, de dretes o de qualsevol atre posicionament, sino nomes en la mida en la que les seues accions o declaracions van en benefici o perjuï del poble valencià. Per lo manco, segons el nostre criteri; sense dubte, discutible.

I, com no escarmentem, anem a tractar un atre tema tambe d’indole politica.

Dies arrere hem conegut les noticies sobre l’obstruccio, per part dels independentistes catalans, a la lliure circulacio de persones i mercaderies en les carreteres i autopistes que transcorren per Catalunya, singularment en el pas de la frontera en França. Inaccio, passivitat i tolerancia front a qui conculca drets, eixa fon l’actitut del govern catala i la de l’espanyol. Suponem que estaran pensant ara en compensar a persones i empreses que veren truncats els seus plans de viage i retinguts els seus productes –molts d’ells peridors–, i en restituir les millonaries perdues ad uns i ad atres.

Eixa tolerancia en el vandalisme catalaniste contrasta en la persecucio que patix el valencianisme, ya que aci, en el Cap i Casal, dur una simple bandera en un simbol nacionaliste el 9 d’Octubre es motiu de que te la retire a la força la policia i te vullga obrir una diligencia, com denunciavem en l’editorial del mes passat.

Una doble vara de medir en la que els valencians sempre eixim perdent. I cada vegada pijor. Ara, en el nou govern central que se negocia, els de Esquerra Republicana de Catalunya tindran ma per a, des de Madrit, fer-nos, si volen, lo que els d’Arran han fet en la nostra Senyera.

Es precis que la societat valenciana desperte. Nosatres no deixem de confiar i, des de la nostra modestia, treballar per a que aixo ocorrega.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: