Un mes despuix del 9 d’Octubre

Per Rubén Castelló (Portaveu de l’associació Lletres de Batalla de La Safor)

El 9 d’Octubre deuria de ser un dia de celebració, de reivindicació, de juntar-nos tots els valencians i fruïr en pau, llibertat i tranquilitat; pero, ¿És aixina?

El passat 9 d’Octubre començà unes semanes abans, per una banda en els cursos preparatius per a la policia nacional exclusivament per ad este acte; i per atra banda en l’efecte cridà a grups catalanistes i espanyolistes de fora del territori valencià.

Bé, ya en eixe dia tan marcat per a tots nosatros, com ve siguent costum, tots nos unim per a vore baixar la Real Senyera i seguir en la processó cívica durant tot el matí, en eixe ambient ningú diría que feya falta tanta policia i tanta preparació, ¿Veritat?

Puix per la vesprada tot és diferent, existixen mil i una manifestacions, que nos separen, nos dividixen i nos enfronten.

Per un costat els grups totalment espanyolistes, que nos recriminen que nosatros també som espanyols, i yo pensé, ¿Algú ha dit lo contrari? Només estem celebrant el dia del VALENCIANS.

Per atre costat els que se senten tant valencians com espanyols, i per això porten una senyera i deu banderes espanyoles, per a demostrar la seua ¿Valencianitat?

Totalment oposats ad estos, els pancatalanistes, on és podien vore unes estelades catalanes i banderes de “antifeixistes país valencià”, pero cap Real Senyera.

I per ultim, els valencianistes acusats de ser “blaveros” per manifestar-se a favor de Valencia i en contra de ningú.

Enmig de tot este ambient s’aplega a les provocacións i agresions entre espanyolistes i catalanistes, on és focalisa tota l’atenció, deixant de costat que és el dia dels valencians i impedint-nos poder celebrar-lo dignament.

Pero, ¿Que queda un mes despuix d’açò? Puix els que eren tant valencians com espanyols i per això portaven la rojigualda; en la celebració del 12 d’Octubre no portaven cap Real Senyera, ¿Per qué? ¿El 12 d’Octubre ya no son valencians?

La seu del GAV atacà dos voltes tant per els espanyolistes (acusant al propi GAV d’independentistes) com pel pancatalanisme (acusant d’espanyolistes “feixistes”), i en tota esta ‘resaca’ del 9 d’Octubre, un humil servidor com yo para i pensa, “¿no és pot ser valencianiste i viure tranquil?”

També em sorprenen que tots aquells que ixiren al carrer a manifestar-se hui estiguen callats en casa, o si fan un gran esforç, opinen a través de rets socials i donen lliçons de valencianisme, pero ¿Algú pensa treballar 365 dies al any per allò en lo que creu? ¿O és que els valencians ya hem recuperat el banc de Valencia, el dret civil valencià, la financiació autonómica és justa…? Si és aixina aviseu-me, yo no m’he enterat!

Tot és diferent un mes despuix del 9 d’Octubre, yo seguixc lluitant –junt ad esta associació- per a fer un Regne de Valéncia mes just, que recupere la força económica que un dia es va tindre, que els valencians pugam parlar nostra dolça llengua valenciana sense complexes, que des de l’estat central no se nos maltracte, que conegam nostra historia, patrimoni, gastronomía i cultura, en definitiva, que nos pugam sentir orgullosos de ser valencians. I totes les nits somiaré que algún dia aplegue eixe 9 d’Octubre en que només una manifestació acepte a tots els valencians, que no caigam en les provocacions i agresions de aquells que només volen fastidiar-nos el nostre dia, que deixem a un costat les diferencies i pugam fruïr del dia dels valencians; somiaré eixe 9 d’Octubre esperat.

Pot ser yo siga molt optimiste, o l’amor a nostra terra em cegue de la realitat pero pense que si volem, podem. Perque ho hem demostrat abans, em conseguit movilisar 500.000 persones en el carrer, em tingut força política, i la majoria de la societat valenciana nos recolsa. Sense prejuïns i etiquetes, tots els valencians al crit de ¡VIXCA VALÉNCIA!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: