Un nou any, marcat per les eleccions

EDITORIAL DEL ROGLE CONSTANTI LLOMBART Nº 148

Un nou any se nos presenta per davant. Si tot va be, el proxim mes de març el nostre bolleti arribarà als 150 numeros, una ya llarga trayectoria editorial que ha volgut compaginar opinio en informacio historica o cultural, ademes de promocionar la llectura en llengua valenciana, no ya del propi bolleti sino de les obres recomanades en cada una de les resenyes bibliografiques que, excepte en puntuals ocasions, han ocupat sempre un lloc en estes pagines. D’entre les seccions que completen l’edicio no podem deixar de recordar aquella de les “Fruites, verdures i hortalices”, que donà pas a la mes recent dels “Jocs tradicionals”, o les de l’acrostic i la rondalla o faula que venen ocupant l’ultima plana de la publicacio i, per supost, la que fon idea original de tot: la relacio d’activitats de les distintes associacions valencianistes.

El Rogle vol afrontar l’any en l’edicio del llibre homenage a Constanti Llombart, la confeccio del qual s’inicià practicament fa deu mesos i que diferents i involuntaries circumstancies ha anat allargant fins a haver-la conclosa i estar a punt per a la seua publicacio en el moment d’escriure estes llinees. En ella rendim homenage al motor de la renaixença valenciana, del que l’any passat se complien 125 anys del seu obit, i de qui la nostra associacio du orgullosament el nom.

A banda d’estos dos comentaris, tal volta massa casolans, nos preocupa el que en este nou any 2019, any electoral, no acaba d’aclarir-se el panorama politic valencià. En lo que al valencianisme politic fa referencia, pareix que seguim instalats en la sempiterna situacio de fragmentacio i falta de liderage. Problema este del que no estan exents els partits centralistes, alguns descabotats o sense figures rellevants o, lo que es pijor, sense un mensage creible despuix de tants malifets, corrupteles, corrupcions i incompliments de promeses electorals. Per una atra banda una nova força emergent, en tics ultradretans, ha aparegut en força en les passades eleccions autonomiques de Andalusia, una opcio que aci en Valencia es capaç de fer seus determinats mensages que, de nou, son seqüestrats al propi valencianisme. Tristament molts valencianistes de cor tornaran a caure en l’engany, com ho feren repetidament quan del PP se tractava, i els donaran el seu vot, pensant-se que defendran unes reivindicacions valencianistes que en realitat entren en contradiccio clara en els principis ideologics que inspiren ad eixa formacio, la qual es declara inequivocament en contra de les autonomies buscant una recentralisacio de l’Estat i un uniformisme que mai s’ha pogut sustentar a no ser per governs absolutistes o dictadures de mals recòrts.

I en lo economic, l’any se presenta com tots els anteriors. Ahi tenim als agricultors, deixant podrir la taronja en els arbres perque en Europa se prima lo que ve de fora en el vot favorable dels representants espanyols. Ahi estan els productors de cava valencians, llimitats en la seua produccio per ordens de Barcelona, via Madrit, davant de la passivitat del govern valencià. Ahi està el port de Valencia, competint en desventaja des de fa decades, lo mateix que se pot dir respecte del restant de infraestructures valencianes; i com aixo, tot. I els agents perjudicats, durant ya va per a 40 anys de democracia, queixant-se de que els abandonen els mateixos politics als qui voten una i atra vegada, perque lo important no es si se pert la taronja, o el cava, o el port, o…, lo important es que “España se rompe si no voto a estos”, o ser “socialiste de tota la vida, o “progressiste” o qualsevol cosa abans que valencià. En esta incongruencia permanent vivim en estes terres mentres els partits d’estricta obediencia valenciana tracten infructuosament d’explicar que ningu va a defendre lo nostre si no som nosatres i que el vot util es el que va a un partit valencianiste, el que siga, perque votar ad algun atre es pijor que tirar el vot, es votar a qui el va a utilisar per a seguir tractant-nos com els lacais en els que Madrit i Barcelona nos han convertit.

Les bones noticies venen de la part de l’associacionisme cultural i social. Si algunes entitats culturals valencianistes han començat a colaborar i han segut capaces d’organisar un congrés en el que es demostrà lo viu i lo positiu d’un valencianisme que sap treballar coordinadament, sera necessari ara mes que mai establir un proyecte que des de l’ambit cultural influixca en la politica i en la societat en general i aporte solucions que busquen el benestar de la societat valenciana, que velen per les seus manifestacions mes singulars i, redescobrint-les, generen l’orgull de la condicio de valencians i valencianes. Esta es una missio que hauria de ser prioritaria entre les organisacions que feren possible el congrés i que, com alli es manifestà, crearen un orgue permanent –una comissio– que de manera conjunta treballara per a dissenyar unes llinees d’actuacio que nos feren eixir d’un circul que nomes se retroalimenta i que no es capaç d’aplegar al restant de la societat valenciana, despertar-la i fer-la conscient del potencial que te i que podria desenrollar si ingerencies externes no treballaren per a impedir-ho.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: