Una conferencia reconfortant


Editorial nº 150 del Rogle Constantí Llombart

El passat 25 de febrer, en el marc del “Foro d’Opinio” de Lo Rat Penat, es donava veu al decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), José Luis Manglano de Mas. L’expectativa estava justificada. Era la primera intervencio d’estes caracteristiques despuix d’haver pres possessio del seu carrec i, clar està, tots esperaven que en les seues paraules s’explicitara la nova orientacio de l’institucio, en acabant d’un periodo nefast d’acostament al catalanisme per part de l’anterior decà.

El responsable del forum, Fernando Millán, s’afanyà en destacar l’alt nivell cientific i intelectual del conferenciant, aixina com el seu compromis en la societat valenciana i la seua participacio en política com a dirigent en Valencia, en els anys 80, del partit UCD.

En l’intervencio, feta en llengua castellana, Manglano aportà un cumul de senyes historiques sobre la identitat valenciana i criticà el seu qüestionament per part del pancatalanisme; tambe oferi un ample argumentari, basat en proves fefaents, que soste la singularitat de la llengua valenciana, la seua independencia i inclus l’influencia que eixerci en unes atres llengües quan el nostre era ya un idioma consolidat.

En llinea en el titul de la conferencia, “El Objeto de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana”, la presentà com una institucio sorgida per a servir al desenroll, millor coneiximent i difusio de la cultura valenciana en els seus mes diversos aspectes, feu referencia a la trayectoria de mes d’un segle al servici de Valencia i dels valencians i a la claretat en que estes funcions i objectius son arreplegats en els seus estatuts.

En sentir estes paraules s’obri un alé d’esperança de que la real institucio no nomes torne a situar-se inequivocament prop del valencianisme, sino que redoble els seus esforços en l’investigacio i conreu de la cultura valenciana, aportant coneiximent i raons tan necessaris en un temps en el que inclus la nostra identitat com a poble es qüestionada.

En la conferencia no faltaren les referencies als periodos politics en que Manglano estigue actiu, senyalant el gran desengany que li va supondre vore cóm no s’aprovava, en una primera votacio, el estatut d’autonomia, enmig d’un clima crispat i en llamentables desercions de companyers de partit, provocant una situacio anomala que es resolgue per mig de la LOTRAVA, aprovant-se l’estatut en 1982.

No volgue senyalar noms concrets quan feu referencia a l’informe del Consell Valencià de Cultura, que possibilitava la creacio de la AVL. Pero els protagonistes d’aquella pantomima, d’aquella estafa al poble valencià, son de sobra coneguts: Santiago Grisolia, que no ha deixat de posar l’institucio al servici del catalanisme des de llavors, Eduardo Zaplana, president de la Generalitat en eixos moments, a qui la llengua valenciana li importava tan poc com a González Pons o a Francisco Camps, responsables immediats de les negociacions en els homolecs enviats per Jordi Pujol. I encara s’ha d’afegir un nom mes, el Partit Popular, que si per alguna cosa s’ha caracterisat a lo llarc de les ultimes decades es per colaborar en el catalanisme en la mateixa aficio en la que enarbola la Senyera per a fingir un valencianisme que li done redit electoral.

Som sabedors de la pressio que es capaç d’eixercir el catalanisme. S’han fet en el Consell Valencià de Cultura, en les universitats i en casi qualsevol centre d’estudis oficial. La RACV els molesta mes encara perque es un bastio especialment simbolic de la resistencia en la defensa del poble valencià. No debades, sense dubte, fon l’impossibilitat d’apropiar-se d’ella en el seu moment que hagueren de crear eixe simulacre d’academia dit AVL; i les intencions de l’anterior decà revelen que continúa estant en el seu punt de mira. Perque, no nos enganyem, aço no s’ha acabat, no van a cedir en el seu anhel de fer caure a la RACV en les seues sarpes. Es un merit que els valencians del futur reconeixeran que, en una situacio d’agenollament general ad eixa ideologia totalitaria i anticientifica, esta institucio es mantinga ferma en la defensa del rigor academic i de l’autentica ciencia, que nomes pot mereixer dit nom si està lliure de biaixs ideologics.

Pero esta lluita no pot guanyar-la a soles, per aixo tenim grans esperances en que el nou rumbo de la RACV facilite el contacte en tot el valencianisme cultural, que no desprecie ni a la mes menuda de les nostres associacions ni a la mes alluntada del Cap i Casal; estes segur que han de fer costat a una institucio en la que se conrea la ciencia i de la que s’espera done i siga soport per als plantejaments de la nostra singularitat com a poble.

Entre eixes associacions menudes està la nostra, que celebra en este eixemplar de Rogle  lhaver arribat al numero 150. Es per a nosatres una satisfaccio haver contribuit tots estos anys a la difusio dels actes que organisen associacions en les que compartim ideals, a la divulgacio de la cultura i la llengua valencianes i a la critica, en els nostres editorials, de l’actualitat des d’un punt de vista valencianiste. Hem d’agrair, en tot este periodo, a molts amics i colaboradors les seues aportacions i recolzament. Seguim igual d’ilusionats en este proyecte que s’inicià alla per 2006 i que, mentres tinga seguidors, procurarém dur avant. 1

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: