Violencia sicologica


Editorial del Rogle Constanti Llombart nº158-Novembre 2019

Estes ultimes semanes el protagonisme informatiu (exhumacions a banda) l’ha tingut l’enfrontament entre els manifestants i les forces d’orde en Catalunya.

Aço ha motivat un debat sobre si el independentisme catala es o no violent. Els concernits s’han defes en dos arguments. Per un costat, afirmant que estos enfrontaments son producte de la pressio que “des d’Espanya” s’eixercix des de fa anys, en tota la força que dona tindre el poder de l’Estat –utilisant-la de forma illegitima, ademes–, contra els qui pensen diferent, una indignacio acumulada que finalment ha esclatat; i per un atre, que son una minoria no representativa del moviment sancer; acusant al “espanyolisme” de catalogar a tots per l’actuacio d’uns pocs.

En este debat, com en general quan se parla de violencia, s’oblida un aspecte importantissim. La violencia no nomes pot ser fisica, sino tambe sicologica. De fet, esta es la classe de violencia mes habitual i el mes perjudicial.

No son poques les dones maltractades que, quan per fi conseguixen lliurar-se de l’agressor, afirmen que, mes que els colps, lo que els dolia eren els insults i els desprecis, que conseguiren destruir la seua autoestima. En major motiu se produix este fet quan parlem d’homens maltractats (que els hi ha). Si parlem de acossament escolar, el bullying, tenim un atre tant; mes que les agressions fisiques, lo que se dona es l’agressio sicologica: insults, desprecis, chances cruels…; en persona o, cada vegada mes, a través de les rets socials, fan mes mal que patades i punyades.

Feta esta reflexio, tornem al tema original. No anem a entrar a opinar sobre lo que succeix en Catalunya, pero si sobre lo que el catalanisme fa en la nostra terra. ¿Existix violencia per raons identitaries en Valencia?

Recordem cóm fa dos anys unes imagens gravades la vesprada del 9 d’octubre mostraven agressions per part d’alguns contramanifestants als pancatalanistes de la manifestacio convocada per la “Comissio 9 d’Octubre”.

Els mateixos raonaments exposts abans se sentiren llavors: que els agressors son una minoria que no representa al conjunt, i que est esclat es una reaccio als anys de pressio per part del catalanisme. Per supost, estos arguments, utilisats pel mateix catalanisme, son ignorats en este cas, calificant a tot el valencianisme de “feixiste”. De fet, en l’excusa d’aquelles imagens, els ultims dos 9 d’Octubre hem tingut una crida de “antifeixistes” que han vingut a Valencia a passejar-se per la vesprada a recolzar al catalanisme d’aci. Es la sempiterna doble vara de medir.

Sí, rotundament sí, hi ha violencia en Valencia. Violencia sicologica, obviament, perque forma part de l’estrategia d’image del catalanisme fer-se passar per pacifics per a poder fer-se les victimes, sent com son, uns bochins.

Es violencia que un professor te diga que tos pares son uns ignorants que no parlen be la seua propia llengua, la que han parlat els valencians durant generacions. Es violencia catalogar d’ignorant a qui discrepa, negant-li al mateix temps el dret a explicar-se. Es violencia passar-se anys acusant a Canal 9 de desinformar, per a acabar inaugurant una nova televisio infinitament mes sectaria. I com estos, cent atres eixemples.

Pero sobretot resulta molt violent sicologicament ser conscient de viure en una societat en la que, des del poder politic, economic i mediatic, els que discrepen no conten en canals per a expressar les seues opinions, que son sistematicament tergiversades o censurades, i en el que opondre’s al pensament unic establit supon rebre automaticament el calificatiu de “feixiste”. (Aconsellem en este punt llegir l’articul d’opinio de la pagina 2.)

Pero les agressions no nomes venen per part del catalanisme. El passat 9 d’Octubre, pel mati, la policia obligà a amagar una Senyera Valenciana de Lluita –la Estrelada– que duya al coll una coneguda valencianista. L’excusa: que no era constitucional. Mentrestant, en la plaça s’exhibien ostentosament tota classe de banderes preconstitucionals, anticonstitucionals o retroconstitucionals sense que cap autoritat diguera res. Tambe en la manifestacio valencianista de la vesprada la policia volgue llevar una Estrelada Valenciana a un dels participants. I no es que els policies les confongueren en “estelades” catalanes, puix a pesar de les explicacions persistien en la seua actitut.

Som, com denunciem periodicament en est espai, els valencians, i en particular els valencianistes, objecte de continus desprecis, abusos, agressions…, tant des de ponent com des de tramontana. Fruit d’esta continuada violencia sicologica el poble valencià te tan arruinada l’autoestima que tot ho tolera.

Ha de ser objectiu del valencianisme començar a remediar-ho; per supost, sense violencia de cap classe.

Image: Accio Nacionalista Valenciana ACNV

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: