Volem viure un 9 d’Octubre festiu i reivindicatiu

EDITORIAL Nº 145 OCTUBRE DEL ROGLE CONSTANTI LLOMBART

Octubre, octubre… Abans era el nostre mes, el mes dels valencians i del valencianisme, puix eren moltes les coses que giraven a l’entorn del nostre dia nacional: la propia celebracio patriotica, recordatori d’un passat glorios, motiu d’orgull de valenciania; la processo civica, celebracio enormement simbolica, moment d’agermanament entorn a la Real Senyera, aixina com de reivindicacio nacional; inclus la mocadorà, que nos vincula en els nostres antepassats, repetint un gest entranyable, carregat d’afectivitat, en sigles d’antiguetat.

Hui dona la sensacio de que s’ha buscat, i conseguit, banalisar esta celebracio. Aixo se posa de manifest en la mateixa processo civica, que ha segut buidada de la seua solemnitat (llevant, per eixemple, del recorregut oficial la celebracio del sempre calificat com a “solemne” Te Deum), i ha quedat com a excusa ideal per a manifestar les diferencies politiques. Es cert que des de la Transicio l’ona d’aplaudiments que acompanyava al pas de la Real Senyera venía seguida immediatament per l’ona de chiulits als politics que anaven darrere d’ella, procurant el public separar cuidadosament un gest de l’atre; pero hui en dia, en determinats trams del recorregut, els aplaudiments han desaparegut, i hi ha qui pareix que nomes acodix a dir-los barbaritats als mandataris mentres la Senyera li està passant per davant i ni la mira.

En canvi hi ha una tradicio que començà ya fa unes decades i que va a mes: es la manifestacio panca de la vesprada. Catalanistes d’aci i catalans vinguts d’alla, desfilen junts pels carrers del Cap i Casal fent ostentacio del seu despreci al poble valencià. No ha estat eix acte exent de polemica i d’enfrontaments, pero l’any passat la reaccio de molts valencians fon especialment numerosa, i la violencia d’alguns chocs fon captada per les camares i mostrada en els mijos de comunicacio.

La primera pregunta que se nos ocorre es, ¿per qué un acte que havia segut tolerat durant decades de pronte s’ha tornat en una provocacio “intolerable”? Alguna cosa tindra que vore el cansanci pels tres anys de politiques descaradament sectaries del procatala govern valencià, pero molt mes degueren d’influir els successos ocorreguts en Catalunya el dia 1 d’eixe octubre, en l’intent de referendum d’independencia; lo qual nos fa sospitar que eixa vesprada se juntaren autentics valencianistes farts de la prepotencia dels manifestants, i anticatalanistes als qui lo que mes els dol es l’intent del separatisme català de “trencar Espanya”.

Enguany s’ha solicitat autorisacio per a fins a set manifestacions per a la vesprada del dia 9. El signe ideologic d’algunes d’elles es radicalment opost i les rets socials estan calfant l’ambient, afirmant uns que venen (de fora de Valencia, que u se pregunta qué se’ls ha perdut per estes terres precisament este dia) a acabar en el “feixisme” i els atres assegurant que, si venen, se n’aniran “calents”. Tenint aço en conte i l’antecedent de l’any passat, no podem sino preguntar-nos per qué la Delegacio del Govern ha autorisat totes estes manifestacions, algunes de les quals practicament se solapen. O estan molt segurs de que les forces d’orde podran evitar la violencia o, sent mal pensats, precisament son enfrontaments lo que busquen, i que se filmen i se difonguen per tot arreu per a poder fer creure −com abans feren creure que els valencians som tots uns corruptes que els valencianistes som tots uns violents i uns “faches”. De lo que no tenim dubtes es de que est es el motiu de que s’estiguen usant les rets socials per a encendre els anims.

Per la nostra banda, volem viure un 9 d’Octubre festiu i reivindicatiu, pero en pau. Tenim moltes coses per les que clamar i fer-ho en fermea, pero en trellat. Animem a acodir als actes i manifestacions autenticament valencianistes, tant com a rebujar la violencia de qualsevol bando.

Pero per al valencianisme octubre tambe era, i continúa sent, el mes de l’inici del curs per a moltes entitats valencianistes que inauguren activitats formatives, cicles de conferencies, presentacions de publicacions i un llarc etc. Enguany, acabant setembre, hem rebut en alegria la presentacio en public, en Denia, d’una nova associacio que vol treballar per la cultura valenciana en La Marina, l’associacio cultural Roc Chabás-La Marina; i el dia 5 del mes en curs se’n presenta una atra en Gandia que du per nom Lletres de batalla, fent honor, segurament, al nostre Joanot Martorell que tant d’us feu d’estes missives.

La nostra associacio, per una atra banda, se troba implicada, com moltes atres, en l’organisacio del Congrés Valencianisme 2018. Una cita en la que, coincidint en el centenari de la Declaració Valencianista de 1918, els ponents expondran les seues comunicacions, que segur seran interessants aportacions per a traçar el devindre del valencianisme; en la mateixa finalitat se presentarà la Declaracio Valencianista 2018, l’actualisacio de la de 1918 adaptada als temps actuals.

Fins al cinc de novembre està oberta l’inscripcio per a participar en esta jornada de convivencia per a la familia valencianista, que tindra lloc el dia 24 de novembre en el Hotel Albufera de Alfafar. Nosatres estarem.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: