¿Portava blau la bandera de Jaume I?

Transcrit del llibre “Pomell de Valencianitat” de Josep Boronat Gisbert, editat per l’Associació Defensora dels Interessos Alicantins (A.D.I.A.).

 

El blau en Jaume I (p. 225, 226 i 227).

En temps migevals, les banderes eren distintius personals dels reis o dels qui ostentaven autoritat en les ciutats. En el Regne de Valencia, la bandera mes representativa, a la que havien de seguir totes les demes quan eixia, era la d’eixa entitat politica “Ciutat i Regne de Valencia”, com a cap i cos d’una mateixa realitat.

No es llicit decapitar, guillotinar o degollar eixa unitat politica medival, considerant separadament el cap -Valencia ciutat- i el cos -tot el Regne-, com volen certs “segadors” a base de “bon colp de falç”.

La Senyera Valenciana -Ciutat i Regne- era “la que porta el blau”, com reconeix el catala Josep Porter i Moix en “Catalunya Comtal”, com hem vist abans. Encara que ell intenta, per atres consideracions, que els valencians adopten l’actual de Catalunya, no pot fugir-se’n de reconeixer “la historicitat, antiguetat, veracitat i autenticitat” (p.47) del blau de la bandera valenciana. “Com a minim -diu- a la senyera amb blau no se li pot negat historicitat, ja que data de cinc cents anys pel cap de baix” (1).

Fent paralelisme sobre pautes de raonament de l’articul de Porter, i aplicant-les a fets indubtables, podriem arribar a tindre una idea ajustada de l’orige de la Senyera. Vaig a procurar d’intentar-ho:

Els valencians musulmans, a l’hora de la rendicio pactada de Valencia a Jaume I, “segurament perque es considerava mes important i facil de llegir el peno real sense aditaments” (4. p.47), alçaren en la torre de Bab-el-Sanchar solament lo mes visible, les quatre barrers roges, encara que l’estandart de l’eixercit de Jaume I duguera tambe el bau en cap, “puix que Jaume I sabia que anava a conquerir la ciutat” (4, p.46), sent mes que conegut el fet del que parla Marti de Viciana: que els reis d’Arago portaven les banderes o estandarts de conquista én l’afegit de color blau. El document fon escriturat en Valencia el 12 de març de 1348 (2), traduit i publicat per Marti de Viciana (3).

Diu Porter que “Es ben clar, doncs, que hi havia banderes catalano-aragoneses de conquesta, amb el blau, anteriors a la que Pere Cerimoniós dona a Valencia” (4, p.48).

 

“La senyera de Jaume I -la que duya el seu eixercit- quedaria en la ciutat, en palau, segurament servada per qui, en nom del rei, quedara tambe com a governador i administrador” (4, p.46). Apart, conservarien com a trofeu el pendo que els sarraïns valencians içaren en senyal de rendicio. Sent aixi que la bandera de conquista del rei era la que es conservava honorificament en la ciutat de Valencia, capital del Regne -la que duya al cap del seu eixercit-, es de clara evidencia que portava el blau en cap, transversal a les barres roges.

Per aixo no es gens extrany que Pere el Ceremonios, precisament per ser molt puntillos en les coses protocolaries i de simbolisme, observant que Borriana usaven una bandera de barres sense blau, manara que li l’afegiren per a que la bandera fora com havia de ser. Alguns han cregut que este manament del rei a la ciutat de Borriana era una concessio, un privilegi en el sentit actual de la paraula, entesa com un favor o una distincio. Hem de recordar que privilegi, en aquell temps, tenia el significat de llei privada (privi-legi), es dir, llei que no es general per a tot el Regne. Era llei o manament particular que tant podia ser de concessio honorifica com d’imposicio d’obligacions o prohibicions.

En este cas, podem perfectament interpretar-lo tambe en sentit de manament d’afegir el blau que faltava (“que se acresciente por la parte de arriba, la qual añadidura esté teñida de color azul”, en traduccio de Viciana). Podem interpretar-li aixina perque justifica el manament donant raons de costum ancertal (“del qual los antiguos reyes de Aragón, nuestros antecesores ilustres, solían sus banderas vencedoras llevar”).

La costum ancestral del blau es urgida per Pere el Cerimonios quan, én motiu d’una victoria, observa que encara no l’havien posat en Borriana. Pere el del Punyalet anava uniformat baix el blau les bandere del Regne de Valencia (4).

 

(1) PORTER I MOIX, J., Una senyera valenciana amb blau, en Catalunya Comtal. Quaderns d’investigacio historica, membre del Cercle d’agermanamet occitano-català. nº3 (1978) i nº4 (1979).

(2) Cfe. Archiu de la Corona d’Arago, Real Cancilleria, reg. 888, f. 209.

(3) MARTI DE VICIANA, Tercera parte de la Crónica de Valencia, Valencia, 1563, f.

(4) En “Ciudad”, Alcoy, 10-VI-80.

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: