Valéncia i la II República

Per Javier Navarro Andreu

El passat 7 de Novembre es complia 80 anys des de que el Govern de la II República Espanyola, es trasllada de des de Madrit fins al Cap i Casal del Regne. Valéncia va ser la capital de l’Espanya republicana des del 7 de Novembre de 1936 fins al 31 d’Octubre de 1937. A pesar de la seua brevetat, esta efemèrides nos deixa senyes curioses que ya forma part de l’història dels valencians, com que les recepcions de la presidència de la República es realisaven en el Palau de Benicarló, actual sèu de les Corts Valencianes o que la Llonja passà a ser sèu de les Corts.

A part d’estes anècdotes, la capitalitat de Valéncia beneficià al reconeiximent de la nostra llengua valenciana, ya que el 23 de Novembre de 1936, a escassos dies de ser capital republicana, el president del Govern Manuel Azaña i el Ministre d’Instrucció Publica i de Belles Arts Jesús Hernández Tómas, varen restablir la Càtedra de Llengua i Lliteratura Valenciana, “que formarà part integrant del pla d’estudis en la forma que s’establixca per este Ministeri” (La Gasseta de la República, número 328).

Ademés d’este gran reconeiximent a la nostra llengua materna, l’atre gran símbol dels valencians, la gloriosa Real Senyera, no solament fon respectada, sino que va ser utilisada i defesa a capa i espasa per els republicans. Tant és aixina que en infinitat de cartells del bando republicà apareixia la bandera dels valencians junt a simbologia de la República. Lo mateixa passaria per eixemple, en els Llibrets de les Festes dels Chiquets del Carrer de Sant Vicent, calendaris, anuncis, o fins i tot en etiquetes de vi.

Per un atre costat, vàries imàgens han aplegat fins als nostres dies en els que podem observar als milicians del nostre Regne abanderant la nostra volguda ensenya. Entre tots els grups de milicians, destacaré un per damunt del rest, estic parlant de la Columna Uribarri. Este grup de patriotes valencians varen ser els encarregats en plena Guerra Civil de reconquistar per al bando republicà les illes d’Eivissa i Formentera, llabor que varen conseguir gràcies a l’ajuda de la Columna de Balears d’Alberto Bayo, aplegant a desplegar una gran Real Senyera en el castell d’Eivissa.  El capità Uribarri envià un telegrama al president de la Diputació en el que dia: “La senyera ondea en lo alto del castillo. Viva la República. Viva Valencia”, al que el president de la Diputació el Senyor Donat li contestava:”Ibiza, Capitán Uribarri. En nombre de la Diputación, pláceme grandemente que la senyera símbolo libertades valencianas tan intrépidamente conducida por Vd. a  una nueva victoria, haya reconquistado Ibiza para la causa de la democracia y la ley. Viva la República. Viva España. Viva Valencia”.

Podria posar més eixemples, com que grans personalitats valencianes d’ideologia republicana, com Don Vicente Blasco Ibáñez o el periodiste Azzati foren enterrats en la Real Senyera damunt de l’ataüt per petició personal, pero no vullc terminar este artícul sense parlar d’un insigne republicà, no tan conegut com els anteriors, pero al que admire profundament, ya que no solament va defendre els símbols identitaris valencians durant la II República sino que també durant la transició. Estic parlant de Manuel Cervera Pomer, Tinent d’Artilleria (D. C. A.) de l’Eixèrcit de la República i en possessió de la medalla al valor. Este valencià, nos va deixar  uns artículs periodístics en plena transició que mereix la pena citar algunes de les seues frases per la seua férrea defensa dels nostres símbols quan la majoria de l’esquerra en eixos moments, es començava a decantar pel catalanisme imperialista: “En  l’àmbit espanyol, teníem una: la republicana. En l’àmbit del regne valencià, dos: la republicana i la senyera en franja blava”, “La senyera en franja blava, la varen exhibir orgullosament; brava i heroicament tots els fronts on varen combatre, les columnes de milicians tant en l’expedició a Eivissa, front de Terol, front de Guadarrama i front d’Extremadura”o “És una horrenda mentira històrica dir, que la defensa de la senyera en franja blava, ha correspost sempre a la dreta i és una mentira històrica, perque precisament ha segut sempre, tot lo contrari”.

En definitiva sense entrar en cap atre aspecte que no siga en el de l’identitat valenciana, la II República va ser clarament una bona época per als nostres símbols sagrats com a poble, varen ser respectats i exhibits  en orgull per l’esquerra.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: