En valencià s’escriu FOLGA, mai escriurem “Vaga”

Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV):

folga, -gues
(Posverbal de folgar.)
s. f. Diversió, entreteniment. // Temps durant el qual u no treballa. // Interrupció del treball com a mida de pressió per a reivindicar o manifestar protesta. / Folga a la japonesa, la que fan els treballadors aumentant la producció i creant un excedent de producció que perjudica a l’empresa. / Folga de braços plegats, la que es fa estant en el lloc de treball pero sense treballar. / Folga de zel, fer descendir el rendiment o la producció treballant lentament i aplicant meticulosament totes les disposicions reglamentàries. / Folga general, la que afecta a tots els treballadors de tots els sectors. / Folga de fam, abstinència total de prendre aliments per a commoure al patró, a la direcció o a un organisme. / Folga salvage, la que es produïx per sorpresa i sense avís previ. / Folga revolucionària, la que es fa per motius polítics i no laborals.

 

Diccionari Historic del Idioma Valenciá Moderm (DHIVAM) de Ricart García Moya:

“folga: huelga” (Ros, Carlos: Dicc. 1764)

“folga: huelga, espacio de tiempo en que uno está sin trabajar” (Escrig: Dicc. 1851)

“folga: huelga” (Fullana: Voc. 1921)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: