Josep Martínez Aloy, el croniste de Valencia

Fullet de l’activitat “Tots els dies 9″ que realisa Convencio Valencianista. Per Juli Moreno i Moreno

JOSEP MARTÍNEZ ALOY

Josep Martínez Aloy (Valencia ciutat, 1855-1924)

Josep Martínez Aloy naixque en Valencia ciutat el 4 de juny de 1855 i falli en la mateixa ciutat en abril de 1924. Pertanyent a una familia acomodada, estudià en l’Institut Provincial de Segona Ensenyança, posteriorment Institut Lluïs Vives, a on rebe classes de Vicent Boix, preceptor que despertà en ell, com en uns atres jovens valencians, l’interes per l’historia, l’art i la cultura valencianes. Prosegui estudis llicenciant-se en Dret en l’Universitat de Valencia en 1877.

Sent molt jove participà del moviment valencianiste i formarà part d’entitats com Lo Rat Penat, l’Ateneu Cientific o el Liceu Lliterari, i d’organisacions com la Joventut Catolica. Milità en el Partit Conservador, del que era lider en Valencia Teodor Llorente, representant del silvelisme regeneracioniste.

Precisament en representacio d’este partit participà en diferents eleccions, arribant a ser alcalde de Valencia en dos breus periodos, un en 1907 (febrer-juny) i l’atre en 1917 (juny-decembre). Tambe fon diputat provincial en diverses ocasions i President de la Diputacio en 1914, moment en el que impulsaria la creacio del Centre de Cultura Valenciana, del que sería el primer decà, carrec que ostentà des de 1915, any de la seua constitucio, fins a 1924, periodo este en el que treballà, entre unes atres coses, en una geografia historica de la provincia de Valencia, que conformaria el primer i segon dels cinc toms de la Geografía General del Reino de Valencia dirigida per Francesc Carreres i Candi (publicada entre 1923 i 1925).

Del seu primer mandat en l’Ajuntament del Cap i Casal s’ha de destacar que inicià les negociacions davant el govern central en l’idea de coseguir un concert economic similar al que fruïa el Pais Vasc –es una de les primeres mostres d’un regionalisme politic–, qüestio que tambe secundaría la Diputacio, encara que no arribaria a cap resultat. Es l’epoca en la que l’arquitecte municipal Francisco Mora i l’ingenier Vicent Pichó elaboren per a l’Ajuntament el primer pla d’eixample urbanistic. La seua segona etapa fon tan convulsa o mes que la primera i l’oposicio republicana posà molt difícil el govern municipal. Es convocaren eleccions el mateix any 1917 en les que triumfarien els republicans que dirigirien la nova corporacio municipal des de giner de 1918.

A banda de la seua faceta de politic es un home cultivat, condicio que mostrà en les seues obres escrites i que possibilità que ocupara diferents carrecs ademes dels ya indicats, entre ells: Academic de l’Academia de Belles Arts de Sant Carles, Director del Museu de Belles Arts (1920), Delegat Regi en l’Institut de Segona Ensenyança de Valencia o el de Croniste Oficial de la Provincia de Valencia des de 1892.

Escriu en diverses publicacions periodiques, com ara en el diari Las Provincias i el seu Almanaque, o en les revistes El Archivo i Revista de Valencia, entre unes atres.

La seua labor investigadora i erudita es tradui en obres com: Formación de los apellidos lemosines (1881), De la alcurnia de San José a los sentimientos nobiliarios (1884), Aparición del cristianismo en Valencia (1886), Los prelados de Valencia (1887), La Casa de la Diputación (1910), La Diputación de la Generalidad del Reino de Valencia (1930) i el tom I de la Geografía General del Reino de Valencia corresponent a la provincia de Valencia i el tom II en colaboracio en Carles Sarthou Carreres (1925).

Image portada: valencia en blanco y negro

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: