Manifest Valencianiste del 9 d’Octubre de 2019

Comunicat del Grup d’Accio Valencianista

En acabant de la manifestacio valencianista del 9 d’octubre per la vesprada baix el lema “PEL DRET DE SER 100% VALENCIANS” convocada pel Colectiu Corona i co-organisada per diverses associacions valencianistes entre les que estem el GAV i les Joventuts del GAV, finalisarem en el Parterre (no sense tindre que llamentar l’intromissio de persones i simbols no desijats i la negativa de la policia nacional que en molts casos se negà a traure-los de la marcha) a on es va llegir el siguient manifest redactat per l’organisacio:

Dema seras tu

Els valencians sempre hem sigut un poble que per uns o atres, per activa o passiva hem segut atacats, oblidats, suplantats o relegats a un segon pla, aixina com el valencianisme, al que sempre mos han mirat per damunt del muscle, tildant-mos d’exagerats i en unes connotacions negatives que res tenien que vore en mosatros.

Atres ideologies que en un principi no tenien problema en nomenar-se tal i com eren: centralistes, franquistes o catalanistes, decidiren, en un moment donat, passar a autonomenar-se “valencianistes”. Resulta grotesc, que no havent canviat ni una coma en 50 anys, no tinguen cap decor en utilisar un nom que en absolut definix els seus idearis.

Eixes ideologies progressaren conjuntament i es retroalimentaren, i prova d’aço es el fortaliment del pancatalanisme durant el franquisme. Efectivament, el propi regim franquiste, en els anys 60, donava l’aprovacio a les seues teories en els llibres docents valencians dels futurs mestres, convertits aixina en difusors del cancer de la nostra societat; llibres en els que figura que el valencià i el mallorqui son dialectes del catala, que els escritors valencians eren catalans, i un llarc etcera de recolzament a l’implantacio de l’ideologia racial catalana, paralelament a la castellana, que hui mos passa una factura d’empobriment.

Clar que este canvi de nom en la terminología te un objectiu: la confusio; la confusio de la societat. I es ademes un fet que demostra el reconeixement per part dels anti-valencians de que lo que motiva a la societat valenciana en el seu conjunt, es el valencianisme. 

Pero la realitat es que els actes d’estos seudo-valencianistes no se corresponen en els fonaments d’un autentic valencianisme, i la conseqüencia d’esta confusio està en la denigracio, el desprestigi i el descredit d’un moviment que RES te que vore en eixos auto-proclamats defensors de lo valencià.

Eixos moviments aliens a les necessitats, interesos i sentiments valencians, estan aniquilant la nostra societat, segment a segment, sector a sector, per lo que hem de ser conscients de que, si no actuem, cada dia anira a pijor; i aquells que pensen que estes disputes no van en ells, aquells que se queden al marge creent que no els afecta, obliden que estes ideologies no entenen de llimits. Si penses que quedant-te al marge no patiras les conseqüencies te trobaras inexorablement en que dema seras tu el que se trobarà privat i expoliat del teu patrimoni. De fet, tots i cada u dels valencians, siga quina siga la nostra forma de pensar, ya estem patint les conseqüencies.  El govern central, des de Madrit mos impon llimitacions al nostre creiximent economic i al nostre lliure desenroll de l’identitat, i no a soles aixo, sino que per a major ofensa dona eixa potestat a unes atres regions alienes a l’Autonomia Valenciana. Eixemples d’aço son tan antics com l’abolicio dels Furs, del nostre Dret Civil, de les nostres administracions… en mans de Castella, passant per totes les epoques des d’aquell fatidic 25 d’abril de 1707, fins a la mateixa actualitat, en que la nostra viticultura acaba de ser entregada a mans catalanes, sense oblidar que la nostra Banca fon regalada a madrilenys i catalans, la nostra citricultura sacrificada a interesos europeus, la nostra produccio audiovisual abolida, la nostra industria boicotejada, la nostra llengua obsequiada a Catalunya, i un llarguissim etcera, del que simplement estem FARTS.

No necessitem ajuda d’unes atres ideologies, sino que necessitem tindre les coses molt clares i la perseverancia de treballar conjuntament, acceptant en humiltat les llimitacions individuals, perseguint la millora personal i confiant en l’experiencia i coneixement de la colectivitat que du 50 anys en lluita, el valencianisme que hui està aci. Els erros son part fonamental de la ciencia, i deprendre d’ells es lo que mos durà a la victoria. El valencianisme es molt mes que un sentiment, es una necessitat, per al nostre benestar i el dels nostres fills.

Hui no va a ser el dia en que desaparegam, perque vos fem el jurament dels que componem estes entitats que lluitarém per Valencia, per vosatros, fins que no mos quede sanc en les venes, i vos animem a tots vosatros a unir-vos ad esta lluita, la lluita pel Dret de Ser 100% Valencians.


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: