Per Juli Moreno i Moreno
En el mes de març de l’any en curs es complirà el 40 aniversari d’aquell fet historic per a la llengua valenciana. En el Real Monasteri de Santa Maria dels Angels de la localitat de El Puig es formalisava –el dia 7 de març de 1981– un document historic que arreplegava la firma d’entitats i particulars (mes de quinze entitats i d’un miller d’intelectuals i representants d’entitats culturals) recolzant les Normes Ortografiques per a la llengua valenciana que havia publicat, en 1979, la Seccio de Llengua i Lliteratura de la llavors Academia de Cultura Valenciana.
Viviem moments convulsos, es tancava una etapa de dictadura i se n’estrenava una nova, democratica. En Valencia es produia un resorgir de l’interes per lo propi, que en part es centrava en la rehabilitacio de la llengua valenciana. Desgraciadament es constatava tambe que els valencians no bregaven tots a una.
Molts dels que dien lluitar per les llibertats que oferia el nou estatus politic, ho feyen des de l’intent d’imposicio mes absolut d’una nova doctrina, el fusterianisme negacioniste, per al qui ser valencià no era mes que “una manera de ser catala”.
Per una atra banda un moviment popular, que no es pogue desbellugar del tot de certs elements nostalgics, esclatava en el
carrer i reclamava respecte a l’historia, a la llengua, als simbols, a la cultura propies, lliures de tuteles, lliures d’imposicions foranees.
Front a l’intent d’imposicio del catala sorgi la necessitat d’elaborar una ortografia que responguera a la realitat llingüistica
valenciana per a abandonar definitivament les Bases del 32, que no havien segut sino una maniobra encoberta per a impondre les Normes ortografiques del Institut d’Estudis Catalans, primer pas per a conseguir una total substitucio llingüistica.
Els integrants de la Seccio de Llengua i Lliteratura de l’Academia de Cultura Valenciana, llavors filolecs i escritors en gran coneiximent de la llengua propia, procedents de distintes comarques valencianes, elaboraren un codic que tingue en conte la tradicio lexicografica i els precedents de codificacio ortografica (Nebot i Fullana), la llengua dels nostres classics, la llengua vi-
va i la fonetica valenciana. La firma d’estes normes supongue un resorgir del valencianisme, el retorn a la fidelitat valenciana de molts escritors i obria noves perspectives per a la formacio de nous usuaris de la llengua escrita.
Aquella unitat vixcuda durant les dos ultimes decades del segle XX se truncà en part des de 2003. El cisma accentuiste
que arrastrem des de llavors nos debilita. Confiem en que este 40 aniversari aprofite per a salvar obstaculs i tornar a treballar
colze en colze. La llengua valenciana no ha de tindre mes enemics que aquells que la neguen i la volen destruir, i enfront d’ells
s’han de trobar tots els qui la considerem autoctona, historica, classica i indepedent.
*Artícul publicat en la revista del Rogle Constanti Llombart nº173-Febrer 2021.
