10 anys sense Manuel Soler i Bahilo

Transcrit de L’Enciclopèdia valenciana:

Manuel Soler i Bahilo, conegut pels amics com a Manolo Soler (Valéncia1967 – 2 de novembre de 2009). Ingenier agrònom de professió, empresari i intelectual valencianiste.

Manolo Soler fon un ser humà de bondat i generositat. La seua família estava formada junt a la seua dòna, Silvia, i sa filla, Sara. Manolo Soler tenía una chicoteta empresa de jardineria i producció de plantes. Dedicant especial atenció als seus empleats, jóvens en alguna discapacitat.

Tot eixe amor cap als demés, i el que professava a la seua Terra Valenciana, els va saber compaginar en una visió crítica i una gran capacitat d’anàlisis, constatant cóm, dia a dia, el Poble Valencià patix una manipulació de la seua identitat que el conduix cap a un estat de servitut-esclavitut respecte a la classe política dirigent, i a un control de la població eixercit des dels mijos de comunicació i per mig de les polítiques educatives i d’ingenieria social.

D’esta inquietut naixqueren proyectes valencianistes com Acció Regne de Valéncia (ARV), una associació de debat social, econòmic i cultural, i Empresaris Valencians Autònoms (EVA), i una breu participació a nivell polític, encara que, decepcionat per esta classe d’estructures, tenía en ment activar un moviment polític que vinguera a superar els defectes dels actuals partits.

Manolo Soler va militar en son dia en Unió Valenciana i Coalicio Valenciana i va ser membre del Consell Foral ostentant les responsabilitats de la secretaria d’Agricultura i Mig Ambient. També va pertenéixer a l’associació cultural valencianista de la Plataforma Jovenil Valencianista (PJV).

Va ser guardonat en el premi Palma Dorada al Valencianisme pel Grup Cultural Ilicità ‘Tonico Sansano’ d’Elig.

Desgraciadament, estes i unes atres iniciatives no tingué temps de vore-les realisades.

La publicació del seu llibre ¡Desperta, Valencia! fon editat a títul pòstum. Un grup de persones, amics de Manolo Soler, donat que l’obra estava pràcticament acabada, s’oferiren a ordenar-la i fer les revisions i comprovacions corresponents. L’editorial Mosseguello, agraïx l’especial colaboració de Juli MorenoJosep PeiróRicart PlaXavier Robles i Agustí Zacarés.

Algunes cites de Manolo Soler:

No intentes canviar el món sancer conformat en canviar el món del teu costat

Possiblement este víncul d’un destí comú, segurament este víncul d’objectius comuns, puga ensenyar-nos a treballar en entusiasme, curar-nos mutuament les ferides i convertir-nos, una atra vegada, en germans i compatriotes de sentiment.

Si lluitem per minims nos quedarem en res….. hem de lluitar per maxims per a poder conseguir algo com a valencians, per minims s´ha treballat en el passat i ya hem vist com nos ha anat.

Creure en la Patria Valenciana i defendre-la, com si d’u mateix es tractara.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: