Per Carles Recio i Alfaro
L’història del Valencianisme genuí, especialment a partir de 1976, és una gloriosa gesta de defensa de l’Esperit Valencià que molt pronte serà borrada i oblidada en els llibres i documents. És un Valencianisme del Regne de Valéncia, de la Real Senyera i de l’autèntica Llengua Valenciana. Tot açò ya no convé, i ho intentaran sepultar. Per això és obligació d’els qui vàrem conéixer estos temps èpics deixar testimoni d’estos personages tan diferents que respiraren tots baix el signe oxigenant de Valéncia.
Miguel Lestón Kondouriotis fon un d’eixos valencians enèrgics. El dissabte 4 de novembre de 2023, als 86 anys, es va despedir d’este món en la seua casa del carrer General Urrutia, en la ciutat de Valéncia. Pero la seua memòria deu ser preservada perque fon un valencianiste eixemplar.
Miguel era originàriament grec. La seua família provenia d’Esmirna, el gran empori grec dins de l’imperi turc. Despuix de derrocar a l’últim sultà, en 1922, l’activiste Kemal Ataturk creà la República de Turquia. Com a bon nacionaliste lo primer que va buscar va ser l’unificació social del país i no tingué cap problema en iniciar un genocidi contra els ètnicament grecs que vivien en el territori des de la caiguda de Constantinopla.
La família Leston i moltes atres tingueren que eixir de Turquia, varen anar a Atenes en Grècia. Després vingué la Segona Guerra Mundial i va seguir l’exili. El país més estable d’Europa era Espanya, i ací es varen traslladar. En Sueca Miguel va conéixer a la millor poetisa viva de Valéncia, Sony Grau, a qui mai reconeixeran els seus mèrits com a escritora i filòsofa per ser genuinament valenciana, i es va casar en ella.
Miguel tinugé la seua empresa en l’Eixample de Valéncia, les seues vacacions en el Mareny Blau i les Palmeretes, i uns fill essencialment mediterràneus entre els que destaca l’amazona Olga Lestón. Va ser ya valencià des de llavors, i sobretot molt valencianiste.
La seua màxima gesta en este àmbit, i per això lo dic el Leònides valencià, va ser detindre l’invasió pancatalanista de les falles en la seua família i uns pocs veïns.
Com tots saben per a introduir-se en les falles el fusterianisme va inventar la “King Kong” que era una comissió en el carrer Reina Donya Germana creuament en Jacinto Benavente a on varen voler ser més moderns que ningú baix la batuta del llavors jovenissím Julio Tormo. El monument es posà en la porta de la casa dels Lestón Grau i ells escomençaren la guerra contra la nova creació, conseguint en la seua repulsa que els kinkoners plegaren i es marcharen.
No va quedar tot en una acció “anti”. En el mateix lloc ells varen crear una nova comissió que encara perdura. Miguel fon el fundador i primer president: La seua dòna i fills recolzaren totalment. Olga va ser fallera major. Tot un èxit.
En resum quan les tropes del Jerjes intelectualiste intentaren conquistar les falles, el Leònides valencià va reunir a les seues tropes populars i li va impedir passar les Termòpiles del fallerisme. Eixa fon una de les grans victòries d’este guerrer helenovalencià que se nos ha marchat esta semana.
