Per Carles Recio i Alfaro
Fa dos anys em vaig presentar al premi de lliteratura de Benimaclet i vaig obtindre el primer premi entre una bona cantitat de concursants. Això em va obligar a conéixer detalls molt interessants sobre este poble de l‘Horta que actualment és un barri de la ciutat de Valéncia.
Llavors no existia un llibre que m’haguera servit moltíssim i que acaba de firmar Antonio Mañez des de l’editorial Upwords. No és una història de Benimaclet a l’us en senyes institucionals, sino una verdadera història d’històries que s’entrellacen com una novela en múltiples trames
En primer lloc és el retrat de la generació que des del camp i la montanya baixà a la ciutat canviant totalment de vida. Despuix és l’instantànea de moltes anècdotes que d’una atra manera s’hagueren perdut. Concha Piquer cantant baix un fanal en Benimaclet. La conexió de la pobra vilana Pilar Pradas en Benimaclet. La caça de rates en l’horta per a despuix fer-se una berena de rosegadors fregits sense por a l’empaig.
Este llibre conté la millor descripció humana de la riuà de Valéncia que yo haja llegit mai. T’explica lo que va passar en cada casa i lo que es va perdre en cada racó en unes traces lliteràries de tragèdia grega. En els atres llibres es contempla la tragèdia des de fòra, ací s’afonen els peus en el fanc.
Finalment es compendia una série d’anècdotes i llegendes que podien ser moltes més. Suponc que l’autor del relat del pene del palillero sabrà que hi havia en Benimaclet un veí del que es comentava el seu elefantiasis de pene. Hi ha detalls que falten en este llibre i això que és extraordinàriament exhaustiu. Un atre eixemple és l’alquería del Bisco, que resistix gallarda ya dins del caixco urbà de Benimaclet sense que l’hagen demolit en tot el sabor del seu passat hortolà. Ya es que és impossible posar-ho tot pero esperem que l’autor ho tinga en conte per a la seua segona part que ya anuncia en el colofó.
Junt a eixa alqueria senyera que és la alqueria del Bisco, mascaren de proa de Benimaclet cap a la seua horta no cal oblidar la seua veïna alqueria de Montañana. Investigar i deixar constància d’estes famílies que viuen allí des de fa sigles com a arrendadors històrics és el menut pero important toc que li falta a este llibre excepcional.
Cal recordar en parlar de l’escola del primer pis de la cooperativa que ara és un important centre cultural dirigit per don Francisco López. Allí té el seu epicentre l’Associació d’Image Experimental i en una dels seues sales té la seua sèu l’internacional i prestigiosa institució Shakespeare, reconeguda per la Reina d’Anglaterra en la persona del seu director el doctor Conejero.
Un atre comerç que mereixeria un lloc destacat és foto Gutierrez i l’èpica vida s’eixa dòna tan voluntariosa que es diu Loli i que manté la seua vocació artística contra vent i marea, ya que els estudis fotogràfics tenen enormes problemes per l’actual competència dels amateurs i ella demostra que seguir sent una gran professional és possible.
En resum, est és un gran llibre i esperem una nova versió en més notícies i més senyes. Benimaclet li’l mereix i en escritors com Antonio Mañez ademés demostra la seua gran categoria.
