El pròxim dijous 23 de febrer a les 19:00h. en la sèu del Grup d’Acció Valencianista s’impartirà una conferència baix el títul de «Curiositats mai contades entorn al monument a Francesc de Vinatea».
L’estàtua de Francesc de Vinatea que es troba actualment en la Plaça de l’Ajuntament de Valéncia i que fins a fa ben poc l’equip de govern de l’Ajuntament volia llevar de la plaça senyera dels valencians, aprofitant una futura remodelació d’esta, té moltes històries curioses i anècdotes que han permaneixcut amagades.
Els conferenciants que expondran al públic totes eixes històries desconegudes al voltan de l’estàtua de Vinatea seran Lola García Broch, impulsora del proyecte i Manuel Rodriguez, escultor de dita obra.
MÉS SOBRE ELS CONFERENCIANTS…
Maria Dolors Garcia Broch és llicenciada en Ciències de l’Educació per l’Universitat de Valéncia i Mestra d’Ensenyança Primària. És membre del Consell per a la Formació Professional. Va fer Oposicions al Cos de Mestres Nacionals obtenint el número en l’escalafó nacional. Va ser Tinent d’Alcalde Delegada d’Educació, Acció Cultural i Universitats Populars de l’Ajuntament de Valéncia i creadora i impulsora del Chèc Escolar implantat en la Ciutat que possibilita que famílies d’escàs nivell adquisitiu accedixquen a les millors Escoles Infantils, i que la seua mecànica està arreplegada en el llibre de la que és autora: El cheque escolar, dinámica de una decisión.
Va fundar en l’any 1956 el Colege Garcia Broch i fon presidenta del Patronat d’Escoles Infantils durant els anys 1991 i 1992.
Fon cofundadora del partit polític valencià Unió Valenciana (UV) junt a l’exalcalde de la ciutat de Valéncia (1973-1976 i 1976-1979) Miquel Ramón Izquierdo, l’empresari Vicent González Lizondo i l’historiador alacantí Vicent Ramos l’any 1982, partit pel qual va ser regidora en l’Ajuntament de Valéncia entre els anys 1986 i 1995. Garcia Broch va ser segona tinent d’alcalde i responsable de la regidoria d’Educació, Cultura i Política Llingüística en el primer govern de coalició de l’alcaldessa Rita Barberà (PPCV) i González Lizondo (UV), des de 1991 fins a que abandonà el govern i el partit per les desavenències en el seu cap de partit a finals del mateix any. UV aspirava a ser el partit majoritari de la Comunitat Valenciana, per a defendre els interessos del poble valencià, i treballar pel benestar i calitat de vida de tots els seus ciutadans.
És també autora de: Manual del pare valencianiste per a la defensa de l’Idioma Valencià, Contes de ma yaya, Nelo, el cuquet i Lluna en perigeu, escrits en llengua valenciana. També ha publicat el Manual de Matemáticas fáciles para todos i El traje de los labradores valencianos, en castellà. Ademés de multitut d’artículs en prensa i revistes de tema educatiu i valencià.
En la seua etapa com a regidora municipal va publicar una Ortografia valenciana, l’Història de Francesc de Vinatea tant en còmic com en narració històrica, Història dels Maulets, Lluis Vives i el seu temps, entre unes atres.
L’última obra publicada en llengua valenciana de Dolors Garcia Broch se titula Apunts d’Indumentaria Valenciana.
Manolo Rodríguez Vázquez naixqué en Navaixes, en la comarca valenciana de l’Alt Palància, el 30 d’abril de 1937, en la mansió de la família Corell-Ayora a on el seu pare era jardiner.
Inicià el seu camí formatiu en l’Escola d’Arts i Oficis obtenint tots els premis. Posteriorment feu el seu ingrés en l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia obtenint les màximes calificacions.
La seua activitat escultòrica s’inicia en la ciutat de Valéncia realisant obres d’encàrrec i modelant numerosos busts de gent de l’espectàcul per lo que se li comença a conéixer com “l’escultor dels artistes”.
Des de l’any 1964 a l’any 1986, comença a participar en numeroses exposicions colectives en Valéncia, Viver, Valladolit, Saragossa, Pontevedra, Burriana, Sogorp, Sevilla, Almeria, Jaén, Aix en Provence (França), Castelló, Navaixes, Irac, etc… i exposicions individuals en Madrit, Benidorm, Valéncia, Aldaya, Castelló, Burriana, Sogorp, Navaixes i Sagunt, entre unes atres.
En l’any 1992 l’entitat Bancaixa, reunix en la ciutat de Sogorp una Exposició Antològica de la seua obra més representativa.
Les seues escultures poden vore’s en espais públics de localitats com a Navaixes, Sogorp, Mora de Rubielos (Terol), Vall d’Uxó, Chiva, Terol o Valéncia.
Entre les ubicades en la capital del Túria es poden destacar obres com:
- l’estàtua a Francesc de Vinatea en la Plaça de l’Ajuntament.
- la del banderiller fallit Manolo Montoliu en la frontera de la Plaça de Bous.
- la de Rafael Conde «El Titi», junt a l’Hotel Hesperia Parc Central.
- el monument a Maximilià Thous.
- el bust de l’humoriste Don Pío.
Una atra obra dedicada a un atre ilustre personage del toreig és la recentment inaugurada en Chiva, en la que s’exhibix el monument al torero Enrique Ponce, mestre natural d’esta població.
Les poblacions de l’Alt Palància també gogen entre els seus carrers en vàries de les seues entranyables obres, algunes d’elles convertides en imàgens representatives de les seues festes i llegendes:
- Sogorp és la ciutat en la que poden vore’s més obres repartides pels seus carrers. Entre elles es troben les escultures que mostren la famosa Entrada de bous i cavalls, al Bisbe Luís Amigó front a la Catedral, a la Reina Maria de Lluna, en la plaça de les Monges, el Llaurador en la rotonda més pròxima a Navaixes, o una Nimfa en la rotonda front a l’Oficina de Bancaixa de l’Avinguda Espanya, encarregada per esta entitat.
- Navaixes, la seua localitat natal conta en una obra seua, la de la Llegenda del Salt de la Nóvia, en l’avinguda dedicada ad est escultor i que es dirigix ad este bucòlic racó de Navaixes, que tan majestuosament ha segut plasmada en la rotonda en la que s’ubica.
En la ciutat de Castelló també se troben obres de l’escultor com:
- Santa Maria Magdalena, obra tallada en fusta de la que és titular la confraria del mateix nom.
També Manolo Rodríguez ha realisat obres fòra d’Espanya:
- el Monument a Miguel Hernández en Buenos Aires (Argentina)
- el Monolit en homenage a Luis Monzonís en Dublín (Irlanda)
- el Monument al combatent iraquí en Bagdat (Irac), que supongué un dels guanys més importants de la seua carrera, el Primer Premi del Concurs Internacional d’Escultura convocat pel Govern de la República d’Irac (1982) per a la realisació d’un monument als soldats iraquíns, proyecte que fon premiat per davant d’atres trescents presentats per escultors de tot lo món.
Pero no solament en l’escultura destaca Manolo Rodríguez. Ad ell també es deuen coneguts relleus com els dedicats a Max Aub, que lluïx orgullosa la Fundació que té dedicada en Sogorp, o el trofeu que anualment oferix la Penya Cultural Taurina de Sogorp al millor ganader de la semana de bous local.
