L’Associació Valenciana Mosatros, en avant AVM, és una entitat sense ànim de lucre que naix en 2023 del desig de molts valencians de fer valencianisme actiu. Es dir, en conseqüència de l’observació de la necessitat de defendre la nostra idiosincràsia, dels atacs que patix. Ya que amem esta terra valenciana, volem defendre de la censura, manipulació i suplantació, la cultura i llengua valencianes .
Des de l’AVM volem fer una crida a tot el Poble Valencià i institucions públiques com el Congrés dels Diputats, Senat, Consell de la Generalitat Valenciana i Institucions Comunitàries per a sumar-se a la resistència en pro de la nostra identitat multisecular valenciana que mos definix com a poble diferenciat de les demés Regions Autònomes d’Espanya. I davant dels últims fets consumats en el Congrés dels diputats, anem a registrar el Divendres 22 de Setembre de 2023, per registre d’entrada, i en atenció de la Presidenta i els 9 Grups Parlamentaris, la següent reclamació en el propi Congrés. Conjuntament en atres associacions, anexant els manifests que tant l’AVM com dos de les atres associacions, han fet les últimes semanes en reacció als acontenyiments descrits. I l’escrit és el següent, i vos acompanyarem esta nota de prensa en el propi document i els manifests de la pròpia AVM , del Patronat de la RACV, i de AMICS de la RACV, que s’anexen:
Des de l’Associació Valenciana Mosatros (AVM) i les demés entitats adherides ad este document, com son, Patronat RACV; Amics de la RACV; Defenem Valéncia, Castelló i Alacant; Mi Tierra CV; volem posar en coneiximent de tot el Congrés dels Diputats els següents punts de denúncia:
1- Que s’entén que la Llengua Valenciana es un sistema llingüístic clar, genuí, independent, clarament definit i viu, que es parla en el territori del Regne de Valéncia des d’abans de la Conquista cristiana del Regne per part de Jaume I. Servint com a prova fefaent les jarches dels poetes prejaumins escrites, obres sanceres d’escritors àraps, i testimonis d’àraps reconeguent del seu puny i lletra que escriuen en romanç valencià. Que, per lo tant, té una evolució clara des del llatí vulgar fins al romanç valencià, orige de la Llengua Valenciana. També en un Sigle d’Or, casi dos, fonamentalment durant el Sigle XV. Llengua que donà a Espanya el primer Sigle d’Or de les llengües neollatines, en poetes i escritors com Ausiàs March, Jaume Roig, Sor Isabel de Villena, Joanot Martorell, Sant Vicent Ferrer, Fra Bonifaci Ferrer, etc. Per tant, no es pot admetre en cap cas l’ignomínia consumada per part del Congrés dels Diputats durant esta XV Llegislatura de les Corts Generals, de no fer-ne cap menció específica a la Llengua Valenciana, en la reforma del Reglament que dona peu a que les llengües cooficials puguen usar-se en el Congrés.
2- Que el marc llegal constituït per lo dispost en els artículs 3.1 i 3.2 de la Constitució, a on especifica que el castellà es la llengua oficial de l’Estat, establint el deure de conéixer-lo i el dret a usar-lo i, ademés, establint que les llengües regionals podran ser cooficials en el territori de la respectiva Comunitat Autònoma d’acort en els seus Estatuts está sent violentat per esta reforma del Reglament del Congrés dels Diputats, en dos causes, per una banda, establint les llengües cooficials en el Congrés, quan tots els diputats representen a tota la Nació i, per lo tant, haurien de comunicar-se en castellà o espanyol, llengua oficial de l’Estat, ademés de que es margina a la llengua regional cooficial de la Comunitat Valenciana com es la Llengua Valenciana, que te el seu marc llegal establit en l’artícul 6 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.
3- Que Espanya, com a Estat membre de l’Unió Europea i de les Comunitats Europees, ratificà la Carta de Llengües Regionals o Minoritàries en 1992 en el si del Consell d’Europa. A on s’incloïa la Llengua Valenciana, com a base de lo contingut en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana en la versió de 1982. A on s’especificava clarament que els dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana eren el valencià i el castellà i que tots tenien el dret de conéixer-los i usar-los.
4- Que entenem que esta forma d’actuació va contra els mes elementals Drets Humans. De tal manera que es vulnera l’artícul 2 de la Declaració Universal dels Drets Humans, a on s’especifica que cap persona podrà ser discriminada per raó del seu idioma. De la mateixa manera que la Declaració Universal de Drets Llingüístics de 1996, establix clarament en son artícul 10 que: “Esta Declaració considera inadmissibles les discriminacions contra les comunitats llingüístiques basades en criteris ccomel seu grau de sobirania política, la seua situació social, econòmica o qualsevol atra, aixina com el nivell de codificació, actualisació o modernisació que han conseguit ses llengües”. I en el seu Artícul 3.1 que: “Esta Declaració considera com a drets inalienables, eixercibles en qualsevol situació, els següents:
(…)
-El dret a l’us del propi nom.”
I per tant nos veem en l’obligació d’exigir una immediata rectificació, i, si no de derogació d’esta última modificació del Reglament del Congrés, a lo manco, una visibilisació clara i concreta de la Llengua Valenciana. Com una més de totes les llengües cooficials, i clarament diferenciada del restant de les mateixes. En coherència i consonancia en totes les demés institucions d’Espanya i Administracions Públiques, en les quals, en els seus canals de divulgació com pàgines web i demés, està l’opció d’IDIOMA VALENCIÀ disponible, per a la seua elecció per part de la ciutadania.
Ademés preguem als diferents Diputats dels diferents grups, que valoren la Llengua Valenciana com part de la riquea i pluralitat llingüística d’Espanya, i que coincidixquen en este escrit, que facen us del nom de ‘Llengua Valenciana’ (en totes les lletres) per a nomenar-la i referir-se ad ella. Quantes més voltes millor, per a combatre el borrat que des del pancatalanisme s’intenta fer d’ella.
Adjuntem en un anex, diferents manifests de les entitats citades en l’encapçalament d’est escrit per dos motius: fonamentar més profundament sobre la Llengua Valenciana, i que es puga apreciar la seua diferenciació respecte del català, “llengua” dins de la qual alguns volen assimilar-la.
Ciutat de Valéncia, 21 de setembre de 2023
