Per Vicent Sanz Sancho
Fa ara un any vaig començar a publicar una série de tres posts en els que describirem l’evolució que ha tingut la festivitat del 9 d’octubre en la Ciutat de Valéncia, des dels temps forals fins l’any que es va beneïr la reproducció facsímil de la Senyera de 1596 i es va reprendre l’eixida de l’estandart real del rat penat des de l’Ajuntament de Valéncia.
Eixa senyera és la que des la commemoració del 9 d’octubre de 1928, ve eixint en les processons cíviques cada any, a excepció dels anys que no es va celebrar durant la guerra civil i a excepció també de la celebrada el «Año de la Victoria» en 1939, quan la primera corporació franquista de Valéncia en una decisió sense precedents, sustituí la Real Senyera pel «Penó de la Conquista» en els actes per a celebrar el VII Centenar de la Conquista de Valéncia per Jaume I. No fon l’única particularitat d’aquell 9 d’octubre, perque la processó cívica de 1939 estigué acompanyada de tota l’estètica fascista imperant en aquella etapa política de l’història d’Espanya i de Valéncia coneguda com «el primer franquisme».
Tot i que 1928 representà un punt d’inflexió perque es recuperà l’eixida de la Real Senyera des de l’Ajuntament seguint part del ceremonial de l’etapa foral, com podrem vore la celebració i conmemoració del 9 d’octubre en Valéncia ha passat per moltes vicisituts i circumstàncies, en funció de l’etapa política que s’ha vixcut.
Per eixemple, la festivitat de 1928 i de 1929 es celebrà en temps del Directori encapçalat pel general Primo de Rivera. La de 1930 en canvi, es va celebrar durant el govern del general Dámaso Berenguer, sis mesos abans de les eleccions municipals que provocaren l’eixida d’Espanya del rei Alfons XIII i precipitaren la proclamació de la segona República espanyola.
A continuació anem a descriure com es desenrollaren les festivitats del 9 d’Octubre durant els anys de la Segona República. I en un pròxim post descriurem les especials circumstàncies en les que es va celebrar el VII Centenar de la Conquista de Valéncia per Jaume I els anys 1938 i 1939, primer en la Valéncia governada pel Front Popular durant el conflicte bèlic i en acabant en la Valéncia ocupada per les tropes de Franco i les noves autoritats del franquisme.
LA FESTIVITAT DEL 9 D’OCTUBRE DURANT LA SEGONA REPÚBLICA: CONMEMORACIÓ HISTÒRICA I REIVINDICACIÓ AUTONOMISTA
En acabant de la commemoració del 9 d’octubre de 1928, fon necessari esperar tres anys més per a que la nova Senyera tornara a eixir en processó cívica des del Museu Històric municipal, reproduint part del cerimonial que venia de l’època foral. Els anys anteriors el protagonisme en les processons cíviques al monument de Jaume i en els jardins del Parterre, va recaure en la Senyera de la societat Lo Rat Penat, rèplica exacta de l’antiga Senyera de 1596.
Fon en la commemoració de la festivitat del 9 d’octubre de 1931, una volta proclamada la segona República, quan la nova corporació municipal republicana tornà a traure la Real Senyera des de l’Ajuntament. Recordem que des de 1928, l’Ajuntament de Valéncia contava en una còpia facsímil de la Senyera de l’etapa foral, destinada a sustituir en events i desplaçaments a la de 1596 . Pero poquets dies abans, la Senyera havia estat present també en la desfilada militar celebrada el 7 d’octubre en la Plaça d’Emilio Castelar, en motiu del “Día del Ejército”. Esta cerimònia es va repetir en anys succesius durant la segona República com reproduix la prensa gràfica de l’època. En la tribuna de les autoritats civils i militars situada en la frontera de l’Ajuntament, la Senyera confeccionada en 1928 ocupà un lloc preferent com es poden apreciar en les imàgens arreplegades en la prensa gràfica d’octubre de 1931. Com es descriu en el diari ‘La Correspondencia de Valencia’ del 7 d’octubre, les banderes dels regiments militars al seu pas per la tribuna s’inclinaven davant la Senyera, que ocupava el lloc principal de l’escenari en presència de les autoritats polítiques i militars i l’ensenya de Valéncia corresponia en una atra inclinació, mentres el públic que abarrotava la plaça esclatava en “vixques” a la República i a l’eixèrcit republicà. Este protagonisme que va eixercir la Senyera els anys de la República durant el dia d’homenage a l’Eixèrcit, arreplegava part de la tradició histórica de la Senyera, vinculada a les gestes militars des dels temps de la companyía del Centenar de la Ploma, quan acompanyava a les milícies valencianes en les campanyes militars. La Senyera tornaria a aparéixer poquets anys despuix durant les desfilades militars de l’eixèrcit de Franco en Valéncia i en Madrid en maig de 1939, en presència també de la corporació municipal valenciana i de les noves autoritats de la dictadura, en un intent per part del franquisme i dels elements conservadors valencians d’instrumentalisar l’ensenya histórica en benefici propi.
Abans de descriure i reproduir les commemoracions de la festivitat del 9 d’octubre que es dugueren a cap durant els anys de la República espanyola, hem de detindre’ns un poquet en una data important com fon el 25 de juliol de 1930. Eixe dia, la festivitat de Sant Jaume marcà una fita important en la simbologia de la Real Senyera de Valéncia i fon un preàmbul de l’entusiasme i l’efervescència valencianista que pocs mesos despuix provocaria la proclamació de la segona República i que donaria a la commemoració de la festivitat del 9 d’octubre un marcat contingut patriòtic i reivindicatiu. La dimisió en el mes de giner de 1930 del general Primo de Rivera, que havia presidit des de 1923 el Directori militar i en acabant “civil”, va permetre al nou govern del general Dámaso Alonso derogar el decret que prohibia l’us de les banderes i simbols “regionals” en els espais públics. L’efecte inmediat d’esta derogació va provocar que les banderes de comunitats territorials en un fort sentiment identitari com Catalunya, tornaren a onejar en els edificis públics municipals i provincials. I també ho feren per primera volta en comunitats històriques com el País Vasc, Galícia, Andalusia i Valéncia. Per a l’ocasió, la corporació municipal de la Ciutat de Valéncia organisà un acte multitudinari aprofitant la celebració de la Gran Fira de juliol, al que s’invitaren als alcaldes d’Alacant i Castelló i als tres presidents de les Diputacions per a donar constància que la Real Senyera no era només una relíquia o un símbol local del cap i casal, sino que representava el conjunt de les Terres Valencianes, el seu passat gloriós com a Regne independent dins el casal dels reis d’Arago i la seua proyecció cap al present i el futur que s’albirava prometedor per a unir de nou les tres províncies valencianes.
En el transcurs d’eixa efervescència valencianista, es va compondré també la versió en llengua valenciana de l’Himne Regional per part de Maximilià Tous, que fon cantada per milers de veus en el transcurs de la Festa de la Senyera del 25 de juliol de 1930.
En les Falles de 1931, pocs dies abans de les eleccions municipals del 12 d’abril que precipitaren l’exili de la familia real i la proclamació de la segona república, la “caravana fallera” que organisà la Casa de Valéncia en Barcelona en destí a les ciutats de Castelló, Valéncia, Alacant i Alcoy, motivà que les autoritats municipals i provincials d’estes ciutats valencianes regalaren cada una d’elles una reproducció de la Real Senyera als representants de la colonia valenciana en Barcelona. La Diputació de Valéncia aprofità també per a regalar una reproducció facsímil de la Senyera a la Diputació de Barcelona.
La proclamació de la República espanyola a partir del 14 d’abril de 1931 tingué un efecte multiplicador en Valéncia del fervor valencianiste i de la reivindicació autonomista. La nova corporació municipal, a on el partit republicà fundat per Vicent Blasco Ibáñez tenia majoria absoluta, contava ademés en 3 concejals de partits valencianistes, dos de l’Agrupació Valencianista Republicana i un de l’Unió Valencianista.
En eixe fort ambient de canvi polític i de valencianitat renaixcuda es va celebrar la processó cívica del 9 d’octubre de 1931. Per a l’ocasiò, es tragué de nou la Senyera de 1928 des del museu històric municipal. En molts edificis públics i privats de la ciutat de Valéncia onejaven la bandera de la República d’Espanya i la Senyera. La processó cívica, com era habitual en eixos anys, es celebrà per la vesprada. La crónica eixe dia del diari ‘La Correspondencia de Valencia’, descriu l’ambient en la Plaça d’Emili Castellar en els moments previs a la baixada de la Senyera:
“A las cuatro de la tarde la plaza de Emilio Castelar se encontraba atestada de público, deseoso de presenciar la salida de la Señera y del Ayuntamiento.
La Señera fue sacada del archivo por el síndico señor Reig y el alcalde de Valencia señor Trigo Mezquita a los acordes de la Marcha de la Ciudad batida por los timbales y clarines.
Seguidamente fueron bajando las autoridades y comisiones, y al llegar la Señera a la puerta del Ayuntamiento fue saludada con vivas y grandes ovaciones.”
Des de l’Ajuntament, la Senyera fon traslladada en un carruage acompanyada per l’alcalde de Valéncia Agustí Trigo i el síndic Joaquim Reig fins al Parterre junt a tota la comitiva entre la que es trobaven els representants de la societat valencianista Lo Rat Penat i la societat coral El Micalet. Al peu del monument a Jaume I, oferiren parlaments Joaquim Reig en representació de la minoría municipal valencianista, el president de Lo Rat Penat Agustí Alamar i l’alcalde de Valéncia Agustín Trigo.
El discurs de Joaquim Reig, el més polític, feu notar que la República en el títul primer de la nova Constitució, fea possible totes les possibilitats autonomistes d’Espanya. Reig va enaltir la personalitat valenciana, sempre poderosa, pero que ho seria més quan recuperara el seu poder polític.
El diari republicà ‘El Pueblo” començava la descripció de l’efemèrides en la seua edició del 10 d’octubre de 1931, en estes paraules:
“Ayer fue un día de fiesta oficial, genuinamente valenciana, con motivo de la conmemoración del 9 de octubre, símbolo de la personalidad histórica, que el antiguo Estado valenciano debió a la obra creadora de la legislación del monarca Jaime I de Aragón.
Durante los tiempos borbónicos siempre tuvo sordina esta fiesta, que ayer tuvo los máximos honores populares y oficiales.”
Un aspecte que convé tindre present és que durant els anys de la segona República, una etapa de marcat carácter antimonàrquic, la denominació histórica de “Regne de Valéncia” i els seus equivalents “Regne valencià”, etc, deixaren d’usar-se per no ser políticament correctes. En el seu lloc, apareixen alternatives com “Estat Valencià” en referir-se als temps del casal dels reis d’Aragó i sobre tot, “País Valencià” o “País Valenciano” que va guanyar progressivament adeptes com a sustitiu de “Regne” i «Regió». Foren precisamente els elements de la dreta valencianista els primers en usar esta expressió a partir de 1932. Pero seria durant els anys del Front Popular i la guerra civil quan més es va utilisar. Fins el punt que les poques referències en 1938 al VII Centenar de la conquista de Valéncia i posterior fundació del Regne de Valéncia, el reclam principal seria “VII Centenari de la fundació del País Valencià”.
En 1932, la commemoració del 9 d’octubre va precedir els actes pro-Estatut que començarien poques semanes despuix, en la manifestació multitudinària que es va celebrar en la ciutat d’Alzira, organisada per la Conjunció de Partits pro-Estatut entre els que es trobaven l’Unió Valencianista i l’Agrupació Valencianista Republicana.
La festivitat del 9 d’octubre i la processó cívica de 1932 tingué encara més rellevància que la de 1931. En el transcurs de la jornada, ademés, s’inauguraren les làpides rotulades en els carrers en homenage al patrici valencianiste de Castelló Gaetà Huguet i Breva i a l’escritor d’Alacant Gabriel Azorín.
El semanari valencianiste ‘El Camí’ en la seua edició del 15 d’octubre, definia d’esta manera l’orientació patriótica de la festa valenciana. Respectem l’escritura original:
“S’ha celebrat, amb gran entusiame, l’aniversari de la conquista de València, que no per el fet militar, sino per la consagració de la personalitat del nostre País i el reconeiximent de les seues llibertats, vibra com una cosa viva i alada, en el pit dels patriotes valencians. Entusiame, processó civil, banderes, corones, gallardets, multitut, èxits, aplaudiments, és a dir, popular entusiasme, festa cívica espectacular. En això s’ha convertit la manifestació del 9 d’octubre. En això i encara més, en una mostra sincera de valencianisme. Manifestació per atra part que evidencia com els valencianistes no són ja aquells “quatre gats” de que despectivament parlaven els unitaris de fa uns anys. Els valencianistes constituixen una força política que per fortuna ha d’influir poderosament en la marxa del País Valencià”.
No obstant, el principal semanari portaveu del valencianisme en eixos anys es queixava de que l’Ajuntament de Valéncia no haguera permés els parlaments dels concejals valencianistes Reig i Just (per l’Unió Valencianista i l’AVR) i s’haguera llimitat al discurs de l’alcalde senyor Gisbert. En 1932 la processó cívica a diferència d’atres anys, es va celebrar pel matí. La llista d’entitats i associacions que es trobaven a les 10 del matí davant l’Ajuntament de Valéncia, era numerosísima: Agrupació Valencianista Republicana, Unió Valencianista, Centre d’Actuació Valencianista, Lo Rat Penat, Agrupació Valencianista de la Dreta, Centres valencianistes d’Alzira, Concentaina, Gandia i Bocairent, Penya Tot per Xàtiva, Gimnàstic F.C., Centre Català, Escola d’Artesans, Ateneu Filarmònic Obrer, Casa Regional Valenciana de Barcelona, El Micalet, Círcul de Belles Arts, Casa Regional Valenciana de Madrid, Agrupació Nacionalista del País Valencià, Partit Republicá Radical Socialista, Círcul El Pueblo, Joventut Central Republicana Autonomista, Democracia Femenina, Universitat de Valéncia, Escola d’Arts i Oficis, Joventut Nacionalista Republicana de Manises, etc.
El semanari ‘El Camí’ descriu ademés que per a l’ocasió s’havien repartit entre el públic senyeres menudes de paper i que en la majoria de les institucions i organismes de la ciutat de Valéncia onejava la Senyera.
La reproducció de la Senyera de 1596 fon duta també en carruage, fent-se càrrec d’ella el concejal senyor Duran i el president del Centre d’Actuació Valencianista, senyor Cebrian.
En la presidència de la manifestació figurava l’Ajuntament de Valéncia, l’alcalde i president de la Diputació de Castelló, els representants d’Alacant, el general Riquelme i atres personalitats.
Una volta la manifestació cívica aplegà al Parterre, davant el monument a Jaume I l’alcalde de Valéncia senyor Gisbert pronuncià en valencià un breu discurs advocant per l’unió de tots els valencians. Glosà també la significació de la data histórica i digué que no hi havia que mirar sols cap arrere, sino també cap al futur, “sobre tot ara que Valéncia afirma el seu desig de governar-se a sí mateixa, justificat per l’història, per la naturalesa i per moltes atres circumstàncies”. Parlà també de l’influència que en el règim de les autonomies tenia la República.
A continuació les autoritats de Valéncia, Castelló i Alacant i els manifestants valencianistes es dirigiren a inaugurar les làpides dels carrers dedicats a Huguet i Azorín.
Si la festivitat del 9 d’octubre de 1932 fon el preàmbul de l’intensa campaña Pro-Estatut que encentaren tant els partits majoritatis -El Partit d’Unió Republicana i la Dreta Regional Valenciana- com els minoritaris, la celebració del 9 d’octubre de 1933 posà el colofó a la campaña autonomista en un programa que feu coincidir eixos dies la conmemoració de la conquista de Valéncia i el VI centenari de la gesta gloriosa de Francesc de Vinatea. El programa d’activitats va incloure, ademés de la manifestació cívica en la ciutat de Valéncia, un Aplec multitudinari en el Puig la vespra, el descobriment d’una llàpida en honor a Francesc Vinatea en la frontera de l’antiga confraria de Sant Jaume, jurat en cap de Valéncia que en 1334 va defendre l’integritat del Regne de Valéncia davant el rei Alfons el Benigne, una sesió patriótica en el saló de festes de l’Ajuntament, l’apertura del curs acadèmic 1933-34 i sopar de germanor organisats per Lo Rat Penat.
En l’edició del 5 d’octubre del diari ‘Las Provincias” llegim esta noticia:
“Acció Nacionalista Valenciana, carrer dels Valencians, 8, prega a tots els seus afiliats i simpatizants es servixquen acudir al seu estatge social el dia 8, a les set del mati, alafi de sortir tots junts per a anar al Puig en tren especial. Al monastor del Puig será beneida la Senyera de la entitat i acte seguit assistir al aplec valencianista on pendrà part un orador de A.N.V.
El dia 9, a les tres del vespre, anirá A.N.V. a depositar un ram de llorer a la estatua del Rei En Jaume i acte seguit s’unirà a la manifestació oficial, pregant-se la asistencia de tots els socis i simpatizants als actes que ab motiu de estes ‘Jornades de Renaixença’ han de celebrar-se.”
Texts semblants publicaren associacions valencianistes como Lo Rat Penat i el Centre d’Actuació Valencianista.
Del grandiós Aplec del Puig el dumenge 8 d’octubre, transcribrim respectant el text original un fragment de la crónica que va fer el semanari ‘El Camí’ en l’edició del 14 d’octubre de 1933:
“Al Puig en l’ample pati del Monestir va tindre lloc l’aplec. Al Fons del pati s’alçava una tribuna guarnida amb Senyeres nacionals i també la Senyera de Lo Rat-Penat, la del Consell d’Orientació Valencianista i el Banderí dels Cavallers de Vinatea del Centre d’Actuació Valencianista. A dalt, als balcons, figurava en primer terme la bandera d’Acció Nacionalista Valenciana, amb el seu estel solitari, i la de les entitats Agrupació Valencianista Republicana, Orfeó Valencià, Centre d’Actuació Valencianista i Centre Català.”
La processó cívica organisada per l’Ajuntament de Valéncia, com era habitual eixos anys, es va celebrar per la vesprada. En carruage descobert anaven la Real Senyera y la Senyera de Lo Rat Penat. El vehícul que les portava, fon envoltat pels “cavallers de Vinatea” que junt al seu banderí donaven escolta a la Senyera. En arribar als peus del monument a Jaume I, l’alcalde senyor Gisbert pronuncià un breu parlament. Una entusiasta ovació ofegà les últimes paraules de l’orador quan dia “Vixca Valéncia lliure, Estat i Nació”.
La velada patriótica en el Saló de Festes de l’Ajuntament de Valéncia es dedicà a la figura de Franscesc de Vinatea i el seu fet davant el rei per a defendre l’integritat del Regne. Es produiren diversos parlaments a càrrec de Joaquim Reig, síndic i representant delegat per part de l’Ajuntament, Salvador Carreres Zacarés en representació de Lo Rat Penat qui donà lectura a un estudi sobre Francesc de Vinatea, Antoni Senent en representació d’Acció Nacionalista Valenciana, Feo Garcia per l’Agrupació Valencianista Escolar, Ferran Escrivà Cantos per Acció d’Art , Angelí Esteller per la Dreta Regional Valenciana i Enric Bastit per l’Agrupació Valencianista Republicana.
La festivitat del 9 d’octubre de 1934 es va vore afectada pels succeits revolucionaris que tingueren com a foc principal Astúries i la proclamació de l’Estat Català per part del president de la Generalitat catalana Lluís Companys. Com a conseqüència del pols al que es va sometre la llegalitat republicana entre el 5 i el 14 d’octubre en Espanya, el govern declarà l’estat de Guerra i foren suspesos tots els actes públics.
Encara que en Valéncia i en comarques els succeïts revolucionaris tingueren escassa repercusió, l’eixèrcit ocupà els punts estratègics de la Ciutat com es descriu en la crónica del diari ‘Las Provincias” en l’edició del 9 d’octubre de 1934, primera publicació en acabant d’un paréntesis de tres dies sense prensa.
Per ad eixe any, les associacions valencianistes havien organisat de nou un Aplec en El Puig i les Segones Jornades de Renaixença. La societat Lo Rat Penat feu una “Crida” a pendre part activa en dites Jornades. El programa començava el 7 d’octubre en un gran Aplec a les once del matí en el Puig, al qual es pregava a les societats valencianistes que acodiren en les seues bandes, orfeons i músiques.
Per la vesprada d’eixe dia, s’havia previst el descobriment d’una llàpida al gran actor renaixentiste valencià Asenci Mora i depositar una corona de llorer en els jardins de la Glorieta en el bust d’Eduart Escalante. A les sis de la vesprada estava prevista una sesió conmemorativa i patriótica en el Saló del Consistori valencià, presidida per l’alcalde de Valéncia.
Per al 9 d’octubre estava programada pel matí la visita al monument del rei en Jaume i per la vesprada processó cívica i en acabant inauguració del curs acadèmic 1934-35 i sopar de germanor de la societat Lo Rat Penat.
Tots estos actes quedaren suspesos davant el moviment revolucionari i la declaració de l’estat de Guerra per part del govern de la República.
En 1935 es va reprendre la celebració de la festivitat del 9 d’octubre i la Real Senyera tornà a eixir en processó cívica des de l’Ajuntament de Valéncia fins a l’estàtua de Jaume I. A les quatre de la vesprada es va procedir en l’Archiu-Biblioteca municipal a la cerimònia d’entrega de la Senyera, que fon vitorejada en entusiasme en eixir al balcó principal de la Casa Ajuntament.
A través dels carrers de les Barques i Pintor Sorolla, la comitiva cívica es dirigí als jardins del Parterre (nomenada plaça d’Ausiàs March) a on es trobava el monument a Jaume I. Com en 1933, el concejal Joaquim Reig es feu càrrec de la Senyera, conduida en carruage. El parlament va córrer a càrrec de l’Alcalde senyor Gisbert. Feu referència al 9 d’octubre de 1934, que per les circunstàncies polítiques no pogué celebrar-se en públic, a pesar de l’interés que el mateix alcalde posà en que es celebrara.
De la crónica del diari ‘El Pueblo”, portaveu del partit Unió Republicana Autonomista al que perteneixia la máxima autoritat del consistori, reproduim una part del parlament de l’Alcalde:
“A continuación se refirió al 9 de octubre del año pasado, diciendo que por las circunstancias políticas no pudo celebrarse en público, a pesar del interés que el orador puso en que se celebrara. Algunos centros valencianistas no pudieron celebrar dicha fecha ni en la intimidad, porque estaban clausurados. Parecía a primera vista que se había retrocedido en el camino del valencianismo. Pero la espléndida realidad del acto que se celebraba nos dice que no ha sido así.
Y terminó pidiendo a todos los valencianos que se agrupen en torno a la Senyera, símbolo del País Valenciano, que no excluye el amor a España y a los demás pueblos españoles. ¡Vixca l’Estat Valencià! Vixca Valencia!”.
El 31 de decembre de 1935 fon el dia triat per la corporació municipal valenciana per a celebrar la ceremonia d’inauguració de la nova ‘Sala Foral’ de l’Archiu-Biblioteca Municipal de Valéncia i per a depositar la Senyera en la nova vitrina que s’havia construit per iniciativa de l’Ajuntament. Les autoritats valencianes estaven encapçalades per l’alcalde senyor Gisbert, el president de la Diputació senyor Bort, Governador Civil, president de l’Audiència i rector de l’Universitat. La Sala Foral ocupà la nau de l’antiga capella de Santa Rosa erigida abans que la Casa de la Ciutat es traslladara des del seu emplaçament original entre la plaça de la Verge i el Palau de la Generalitat a l’antiga ‘Casa de l’Ensenyança’ en el carrer de la Sanc, institució a la qual la capella perteneixia.
El president de la Comissió de Monuments, concejal i poeta valencianiste Enric Duran i Tortajada feu entrega a l’Alcalde de la clau de la vitrina a on quedà guardada la Senyera, qui al temps l’entregà a l’archiver municipal Joan Boix, dient-li que el fea depositari de l’invicta ensenya i de l’obra d’art en la que se mostrava des d’aquell moment.
Eixa fon l’última noticia que es tingué en la prensa de la Real Senyera, tant de l’original de 1595 com de la reproducció facsímil de 1928, perque els succeïts que començaren en juliol de 1936 en l’alçament militar de part de l’eixèrcit i que acabaren desembocant en una guerra civil sense precedents, impediren la celebració d’events com la Fira de Juliol i la festivitat del 9 d’octubre entre 1936 i 1938 o com les Falles entre 1937 i 1939.
