Per Vicent Sanz Sancho
De la festivitat del 9 d’Octubre, l’acte més representatiu i de més fonda tradició històrica, és la processó cívica que es celebra en la Ciutat de Valéncia i que té com a principal protagonista la Real Senyera. La seua celebració se remonta al segle XIV, l’any del primer centenari de l’entrada del monarca aragonés Jaume I en la Valéncia musulmana.
El 19 de setembre de 1338, el Consell de la Ciutat acordà celebrar ab gran festa el 9 d’octubre, dia de Sant Donís i ordenà també que aixina se celebrara cada any perpètuament.
“Primerament, que en lo dit dia de Sant Dionís, que será lo IX dia del mes d’Octubre del present any M CCC XXX VIII, se faça processó general de Clergues e de religiosos, que son en la dita Ciutat… per fer lahors e gràcies al nostre Senyor Deus e a la Verge gloriosa Nostra Dona Sancta Maria, mare sua, e a tots los Sants de paradís, de la conquesta de la Ciutat, la qual lo molt alt señor en Jacme, de bona memoria, Rei d’Aragó, pres e trasch de mans dels infels…
“Encara ordenà lo dit Consell que per tot temps, cascun any, ço es, en lo novên dia del mes de Octubre, se faça semblant processó a honor de Déu e de la Verge mare sua”.
Durant tota l’etapa foral que discorre des de 1338 fins a 1707, el 9 d’Octubre que coincidia també en la festivitat de Sant Donís es convertí en una festivitat cívica-religiosa que tenia a la Senyera Real del Rat Penat, als Jurats de la Ciutat de Valéncia, al Mestre Racional, al Justícia Criminal i a la Companyia del Centenar del Gloriós Sant Jordi -més coneguda com el Centenar de la Ploma-, com a protagonistes principals. De matí, tots estos càrrecs i institucions eixien en processó des de l’antiga Casa de la Ciutat cap a la Seu catedralícia situada molt aprop i a on es celebrava un Ofici i Sermó. I en acabant per la vesprada, tenia lloc la processó en la qual, ademés dels ballesters del Centenar de la Ploma, Jurats, Justícia Criminal, Mestre Racional i una densa representació del clero del Regne, s’afegien tots els Gremis de Valéncia en les seues banderes i estandarts.
La processó recorria diferents carrers fins arribar a l’iglésia de Sant Jordi, hui desapareguda. En els centenaris, el recorregut de la processó s’allargava extramurs de la ciutat de Valéncia fins a l’iglésia de Sant Vicent de la Roqueta.
March Antoni Ortí, secretari de la Ciutat de Valéncia i escrivà, enumera en la seua obra publicada en 1640 cada una de les processons dels Centenars fins aplegar al Quart Centenari de 1638, l’últim que es va celebrar abans de la derogació dels Furs en 1707 seguint el cerimonial de la Valéncia foral, a on descriu àmplament les festes celebrades en eixe centenar i molt especialment, l’Ofici i el Sermó en la catedral i la Processó cívica que es dugueren a terme respectivament, els dies 9 i 10 d’octubre.
Pero en acabant de la pérdua dels Furs en 1707, ademés de suprimir-se l’estructura jurídica i les institucions del Regne de Valéncia, desaparegueren també les institucions i càrrecs municipals com els Jurats, el Mestre Racional, el Justícia Criminal i el cos militar encarregat de donar protecció a la Real Senyera, el Centenar de la Ploma. Ni les festes i tradicions com la processó cívica del 9 d’Octubre es lliuraren de les prohibicions que sobrevingueren en el nou rei Felip V. I la Real Senyera del Rat Penat o Senyera del Senyor Rei e de la Ciutat fon guardada en un arcó baix pany i forrellat. Només es té constància de la celebració de la festivitat del 9 d’Octubre en els centenars de 1738 i 1838.
Per a celebrar el Quint Centenari i dispondre de recursos econòmics, el consistori municipal de Valéncia hagué de demanar autorisació a la Cancilleria de Felip V. Eixe any, pel matí es celebrà una missa en la Catedral de Valéncia i per la vesprada tingué lloc la “solemnísima y general Procesión” en presència de representants institucionals de la nova Administració, Gremis, Roques del Corpus i una recreació de la Companyia del Centenar de la Ploma, que eixint de la catedral per la porta romànica de l’Almoina es dirigí a l’iglésia i capella de Sant Jordi i d’ahí es desplaçà extramurs de la Ciutat a l’església de Sant Vicent Màrtir.
Cent anys després, en 1838, el govern municipal constitucional, en plena guerra carlista, no vollgué deixar passar l’oportunitat de celebrar el VI Centenar. L’Antiga Casa de la Ciutat estava encara situada en l’espai que hui ocupen els actuals jardinets al costat del Palau de la Generalitat. Per tant el programa previst seria molt paregut al que es celebrà en 1738, tenint a la Real Senyera com a principal protagonista.
La Ciutat organisà varis dies de festejos. L’event més important fon la processó cívica en la que estava programada l’eixida de la Real Senyera i l’espassa de Jaume I. Pero aquell any, Valéncia patí una forta tromba d’aigua que provocà la suspensió de la processó i dels focs artificials prevists, tal i com s’arreplega en la premsa escrita d’eixos dies. La Real Senyera, en canvi, sí que fon custodiada per una companyia militar durant els festejos programats.
Tot i que en el segle XIX no tornà a celebrar-se la processó cívica coincidint en la festivitat del 9 d’Octubre, en canvi sí hi hagueren algunes efemèrides per a les quals se programà una processó cívica que incluïa l’eixida de la Senyera Real i en algun cas l’exposició de les relíquies atribuïdes segons la tradició romàntica al rei en Jaume. És el cas de la commemoració del VI Centenar de la mort de Jaume I el 27 de juliol de 1876. Per a l’ocasió es celebrà en el programa d’actes una processó cívica-religiosa encapçalada per l’històrica Senyera de Valéncia, a la que seguia un carro “funebre” que conduïa totes les relíquies atribuides a Jaume I que es troben en el Museu municipal: l’espasa de Jaume I, l’escut i per últim el Penó de la Conquista que des de 1838 es trobava en la Casa de la Ciutat, procedent del monastir de Sant Vicent de la Roqueta. Per a eixa ocasió, també l’Armeria Real proporcionà una relíquia atribuida al monarca aragonés. Per a l’eixida de la Real Senyera des de les Cases Consistorials es va seguir l’antic ceremonial, sustituint-se la funció del desaparegut càrrec del Justícia Criminal com a portador de la Real Senyera, pel síndic de la Ciutat tal i com se va celebrar en el V Centenari de la Conquista de Valéncia.
El 20 de juliol de 1891 tingué lloc la primera processó cívica que s’aproximaria molt en el seu format i recorregut a la processó del 9 d’octubre, tal i com la coneixem hui en dia. Seria en motiu de l’inauguració del monument a Jaume I en els jardins del Parterre de Valéncia, efemèrides que he descrit en detall en un post anterior i que recomane ad aquells que no l’hagen llegit. No obstant, eixa processó acompanyant a la Real Senyera no tingué continuitat en la festivitat del 9 d’octubre, que continuà sent en anys succesius un dia lligat exclussivament a la tradició pastissera de «la piuleta i el tronaor» com nos descriu la prensa de l’época, a excepció de les velades lliteràries que organisava la societat valencianista Lo Rat Penat en homenage al rei en Jaume.
FONTS
«El Centenar de la Ploma de la Ciutat de Valéncia». Francesc Sevillano Colom. 1966. Barcelona
“Siglo Quarto de la Conquista de Valencia”. March Antonio Ortí, 1640. Valéncia
«Fiestas Centenarias con que la insigne, noble y leal Ciudad de Valencia celebró en el día 9 de Octubre de 1738 la Quinta Centuria de la Cristiana Conquista». Josep Vicent Ortí, 1740. Valéncia
«Eco del Comercio». 29 de setembre de 1838. Madrid»Eco del Comercio». 17 d’octubre de 1838. Madrid
