Per Vicent Sanz Sancho
LA RECUPERACIÓ DE LA PROCESSÓ CÍVICA
El segle XX començà sense que la festivitat del 9 d’Octubre tinguera un recolzament institucional. Ni rastre de promoure la recuperació cada any de la tradicional processó cívica, ni per part institucional ni des de la societat civil, tot i que la Real Senyera eixirà en algunes ocasions del Museu Històric municipal en tota la formalitat cerimonial dels temps forals i dels centenaris, com els de 1638 i 1738.
En el mes d’octubre de 1904, l’Ajuntament de Saragossa acordà dedicar els Jocs Florals d’aquella ciutat a la memòria del gran monarca Jaume I. I per a l’ocasió s’invità a les representacions institucionals de les principals ciutats que integraven el casal d’Aragó en temps del gran monarca naixcut en Montpellier. El 19 d’octubre va partir cap a Saragossa la comitiva valenciana, encapçalada per l’alcalde i un grup de concejals, duent la Real Senyera de 1545 i la banda municipal de Valéncia. El trasllat de la Senyera del Rat Penat se verificà cumplint-se el ritual dels temps forals. En Saragossa, la Real Senyera fon rebuda solemnement i concentrà l’atenció tant del públic present com dels mijos de comunicació locals i nacionals que es feren resò dels actes.Quan regresà la Real Senyera a Valéncia, els andens de l’estació central d’Aragó estaven ocupats totalment pel públic. Des de l’estació, la comitiva institucional integrada per l’Ajuntament i la Diputació es posà en marcha i es va dirigir a la plaça dels jardins del Parterre, saludant la Real Senyera a l’estàtua del rei Don Jaume abans de tornar al seu emplaçament en el Saló Foral de la Casa de la Ciutat.
Per segona volta des de 1891, la Real Senyera de 1545 fon duta als peus del monument a Jaume I en els jardins del Parterre de la ciutat de Valéncia.
Hem d’esperar al 9 d’octubre de 1915 per a que per primera volta, les entitats valencianistes d’eixa época –Lo Rat Penat i la Joventut Valencianista-, a l’endemà d’una velada lliterària en els salons de la societat ratpenatista, acudixquen als peus del monument a Jaume I en les seues banderes. La colaboració de l’Ajuntament de Valéncia eixe any, es llimità a posar adorns de flors i garlandes en el monument.
Fon en el 9 d’octubre de 1917 quan podem parlar d’un punt d’inflexió en les commemoracions, tot i que el principal protagonisme correria de moment a càrrec de la societat civil. Les entitats valencianistes Lo Rat Penat, Joventut Valencianista, Joventut Artística Valenciana i Acadèmia Valencianista del Centre Escolar organisaren una concentració davant el monument dedicat a Jaume I. La resenya de l’acte en el diari Las Provincias, descriu que l’alcalde de Valéncia, senyor Martínez Aloy, deposità una corona de flors en el monument i se pronunciaren breus discursos en valencià. L’acte commemoratiu de la Conquista de Valéncia començà a tindre una certa repercusió, tant en la premsa de Valéncia com de Madrid. Gràcies ad això, tenim les primeres imàgens i fotografies de la festivitat del 9 d’Octubre, que recorden a la festivitat que venim celebrant des de 1977 tot i que en 1917 la Real Senyera de Valéncia de 1545, la que es custodia en la Casa de la Ciutat, encara no tornaria a acompanyar els actes en commemoració de la festivitat com es feu des de 1338.
El 9 d’Octubre de 1918, any de la presentació de la «Declaració Valencianista» i les seues «Bases», representà una fita important en l’evolució de la festivitat. Per primera volta, tot i que les institucions municipals i provincials de Valéncia seguiren mantenint-se al marge d’encapçalar els actes prevists, el to general de la commemoració passarà a ser obertament reivindicatiu. La manifestació cívica organisada per les entitats valencianistes per acostar-se al monument del rei Jaume I, partirà de la seu social del partit Unió Valencianista Regional. El diari «La Correspondencia de Valencia» en la seua edició del 8 d’octubre anuncià els actes prevists a l’endemà en este encapçalament:
«LA FIESTA DE MAÑANA. Entrada de don Jaime en Valencia. Aspecto político de la conmemoración»
La commemoració de la festivitat del 9 d’Octubre de 1922 seria la primera de la nova etapa encetada en 1915 i 1917, a la que per fi s’adheriren de forma activa les principals institucions valencianes. L’alcalde de la ciutat, va excusar la seua assistencia, que delegà en el tinent alcalde senyor García Cabanes. En canvi sí assistiria el president de la Diputació de Valéncia, senyor Jiménez de Ventosa. Les dos autoritats presents en la commemoració, pronunciaren discursosal peu del monument al rei Jaume I. Ignaci Villalonga, en nom de l’Unió Valencianista, pronuncià un sentit parlament en el que elogià l’assistència del president de la Diputació i va agraïr a tots l’assistència a l’homenage.
L’arribada del Directori militar al govern d’Espanya en 1923 encapçalat pel general Miguel Primo de Rivera, representà de nou un paréntesis en la celebració de la festivitat del 9 d’Octubre en eixe any.
Un any despuix, la celebració en 1924 de la festivitat del 9 d’octubre recuperà el to i el contingut neutre, sense cap reivindicació politica, dedicat a lloar la figura històrica de Jaume I i la seua aportació a la causa de la cristiandat. En esta ocasió sí va assistir una numerosa comissió de l’Ajuntament encapçalada per l’alcalde de la Ciutat, Juan Avilés.
En 1927, la festivitat del 9 d’octubre tingué com efemèrides especial la reconstrucció de l’ermita de Sant Jordi del Puig i la seua entrega a la Ciutat de Valéncia.
Fon motiu per a que per la vesprada es congregaren en l’històric santuari les societats valencianistes i milers de persones. També com de costum, pel matí davant del monument al rei Jaume I en Valéncia es congregà numerosa gent i es produiren parlaments per part de la societat valencianista Lo Rat Penat i el representant de l’Ajuntament.
A l’any següent, la festivitat del 9 d’Octubre de 1928 representà també un punt d’inflexió en el llarc procés de recuperació de la processó cívica, perque per primera volta des dels actes de celebració del Sext Centenari de la Conquesta en 1838, la Real Senyera de l’Archiu Històric municipal, tornà a ser el centre de la festa patriòtica i ciudadana. Pero ademés, eixe any es va decidir reparar l’històrica Senyera de 1545 que es custodiava en l’Archiu Històric municipal i que es trobava molt deteriorada en acabant de la seua última eixida en 1925, quan fon traslladada a Madrid acompanyant a la Corporació municipal en un acte multitudinari d’homenage dels municipis espanyols als reis d’Espanya. En giner de 1928 l’Ajuntament entregà l’històrica ensenya valenciana a la Diputació per a que fora restaurada en la Casa de Beneficiència. Al mateix temps, es decidí encarregar una rèplica de la Real Senyera de 1545 per a que sustituira a l’històrica en els actes oficials. La festivitat del 9 d’Octubre de 1928 es trià per a beneïr la nova Senyera de l’Ajuntament en la catedral de Valéncia i de nou l’històric estandart Real recuperà el seu protagonisme en els actes i la processó cívica del 9 d’Octubre pels carrers de la Ciutat. Des d’aquell dia, esta reproducció de l’original ha encapçalat tots els 9 d’octubre que s’han celebrat seguint la tradició cerimonial i protocolaria de l’época foral, mentres que la Real Senyera de 1545 s’ha conservat magníficamente guardada en la Sala Foral del Museu Històric municipal, per a goig de totes les generacions de valencians.
