No deixes, amic, que a la paraula
l’ofeguen pels calaixos ocults
ni menys que te la semen dins l’aula
els professors d’insults.
La paraula es el bes de l’historia
que pels sigles nos du, musical,
sentiments ensucrats i oratoria
de verp universal.
Es la suma del temps i l’herencia
que ens arriba per boca i paper
enriquint cada jove consciencia
de raons i saber.
La paraula es amor, sanc i terra;
forcat i barca, festa i costum;
i es rec, i es vi, i es gra que es soterra
i esclata en or i llum.
La paraula es germa, mos de poma,
luxuria per a gola i sentits,
i es roser que perfuma l’idioma
de colors i glatits.
Es la veu tan plural que agermana
la cultura, la fe i la virtut
de la raça sublim valenciana
pel desig absolut.
No la deixes morir malferida
o en els garres dels depredadors
que li negen «cientifics» la vida
sent falsaris doctors.
Es moment de dir ¡prou! al puny maula.
D’expulsar al comerç immoral.
De lliurar a la noble paraula
de la corca oficial.
No te quedes dormit en est hora
en que està fins ton nom en perill
o et diran els de dins i els de fora
de quí tens que ser fill.
Per damunt de la dreta i l’esquerra
deu Valencia surar sobre tot.
Per amor a la llengua i la terra
¡ix del teu meninfot!
Si no t’alces contra el bort lirisme
que t’assota en l’argot que no es teu,
tu seras, per la llei del cinisme,
un esclau sense veu…
Si no et rentes d’estranya bruticia…
¿quina patria tindras al dema?
Per amor a la llengua i justicia…
¡desperta, valencià!
Este poema fon publicat en el llibre «Recitals Poetics Primavera 94» editat per l’Ajuntament de Valéncia en l’any 1994, contant en la colaboració de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana.
