Per Carles Recio Alfaro
Diego Ramírez de Arellano, de la família Alonso del gremi d’argenters del Regne de Valéncia, va nàixer en Xàtiva cap a l’any 1520 i va morir en Sevilla cap a 1633. Des de fa varis anys m’ha fascinat este personage valencià perque no hem tingut en el Regne grans navegants i exploradors científics. Si sacerdots i missioners pero mai un personage tan peculiar com Diego Ramírez de Arellano. El seu nom s’ha conservat per més de quatre sigles en les illes més australs del món, en la porta de l’Antàrtida.
Des de que Magallanes va descobrir el seu estret el gran misteri terrestre va quedar al sur del continent. Diego Ramírez va instigar que s’investigarà el tema i el mateix dirigí la primera expedició oficial a la terra austral tenint baix el seu mando als capitans gallecs García del Nodal. En quant va comprovar que lo que Magallanes cridà terra de fòc era una illa li va canviar el nom i li va posar illa de Xàtiva en homenage a la seua ciutat natal. Inclús encara subsistix el cap setabense en el seu nom.
Quan Alfonso Rus era president de la Diputació de Valéncia li vaig sugerir un agermanament en terra de fòc i recuperar la presència de Xàtiva en aquells lluntans parages. No em va fer ni cas. Vaig fer un viage yo a les meues expenses i em vaig entrevistar en les autoritats d’Ushuaia i Puerto Williams. Tant en Chile com en Argentina quedaren encantats. Els porté la primera pàgina de la seua història i vaig deixar una reproducció del primer dibuix de l’illa de Xàtiva en cada u dels museus locals.
L’alcalde de Puerto Williams m’entregà una carta dirigida a Rus solicitant l’agermanament en Xàtiva i va oferir posar el nom de Xàtiva a l’últim carrer del món conegut. I era una oferta permanent perque segons els plans de protecció del mig ambient ya no es podria edificar per baix d’eixa ronda urbana. Rus ni es va molestar en contestar a la proposta.
Anys despuix he escrit l’obra En busca del fin del mundo que es va estrenar en Valéncia i acaba de representar-se en agost en la pròpia terra de fòc.
En tot moment de la meua investigació i la meua preocupació per Diego Ramírez de Arellano he deixat ben clar que l’importància de la seua gesta és enorme puix és realment parangonable a la de Colón. Diego Ramírez deixà escrit un memorial del seu viage a on explica clarament que en un moment de bonança despuix de passar les illes a les que va posar el seu nom havia medit «el polo antártico» de la terra. Diego Ramírez és per tant el verdader descobridor de l’Antàrtida. El primer científic que deixà constància de la seua existència.
Eixa llegenda sobre Gabriel de Castella que figura ara com a història oficial no té cap fonament científic. Solament goja del còpia i pega de l’inèrcia lliterària. Fins a la base espanyola en el continent té eixe nom. Pero l’autèntic artífex de la gesta fon Diego Ramírez de Arellano.
Clar que Diego Ramírez té un problema en contra seua. És valencià i en Valéncia no tenim costum de defendre lo nostre. Preferim assumir lo que nos venen des de fòra.
En la ciutat de Valéncia ni tan sols tenim un carrer dedicat al descobridor de l’Antàrtida. Aixina nos va tot. Fa falta més corage, més valentia i més coherència. Potser en algun moment lo pugam conseguir.
