Per Juli Moreno i Moreno
Per al valencianisme el mes de juny te connotacions negatives, el dia 29 de l’any 1707 el Borbo Felip V firmava el Decret del Casón del Buen Retiro –conegut com de Nova Planta– en Madrit pel que nos privava d’una llegislacio singular i secular, que no per aço deixava de ser alvançada per als parametros de l’epoca. La derogacio dels Furs generà una reaccio immediata –tambe entre els propis elements borbonics valencians– i eixe mateix any se demanarà la seua restitucio. Jurats com Blanquer o juristes com Ortí encapçalaran esta primera peticio, –enviant a Madrit un Memorial que no fructificà–, a la qual li’n seguiren mes (almenys en 1721, 1731, 1734, 1739, 1760 i 1809), sempre atenent a les sugerencies fetes des del mateix poder per a que prosperara la justa peticio, expectativa que, una vegada darrere d’una atra, fon defraudada.
Ni dret propi, ni llengua propia, condenats “por justo derecho de conquista” se nos aplicaria des de llavors el dret castella, se tancaria baix tres panys la Real Senyera i se prohibiria l’us de la llengua valenciana en l’administracio i uns atres orguens de poder, i s’ompliria de castellans la nostra administracio i justicia.
Lo que a nosatres se nos negava reiteradament, se concedia a mallorquins, catalans i aragonesos. Nomes els valencians pagarem, i continuem pagant, en tota la seua cruea, el mal que ve de Almansa.
Hui, encara que parega increible, aquella circumstancia ha segut un dels arguments aduits pel Tribunal Constitucional per a negar-nos, per enesima volta, la recuperacio del dret civil valencià, que reconeix determinades figures i situacions en est ambit; dret propi del que, per contra, si que fruixen uns atres territoris de l’Estat, des de Galicia a Balears, passant pel Païs Vasc, Navarra, Arago i Catalunya.
Esta nomes es una conseqüencia, important, pero nomes una, de totes les que ha tingut aquell fatidic moment historic, perque el producte d’aquella malifeta ha segut la progressiva despersonalisacio i desvertebracio del poble valencià, causa principal de que no gogem d’una força, d’una veu netament valenciana, conscienciada i arrelada en la cultura propia, que es faça respectar en la mateixa Valencia (regne o nacio) i en l’Estat. Aquells mals nos han conduit a la situacio en la que nos trobem actualment: simple moneda de canvi a nivell politic en moltes ocasions, i ignorats i denostats com a colectiu culturalment i llingüisticament.
