La Terra del Che és, segons l’etnòlec i historiador Daniel Sala, l’obra que permet catalogar a Joaquim Martí Gadea com a folcloriste valencià de primer orde. L’obra és un compendi arbitrari de dites, refranys, personages, tradicions i curiositats del Sénia al Segura. El ‘retor de Mislata’ l’escrigué en el simple propòsit d’entretindre i de guardar en la memòria colectiva un grapat de chicotetes històries que, en conjunt, ilustren la forma de ser i de viure dels valencians de vàries époques. La primera edició de l’obra és de 1906; dos anys despuix es reedità exactament igual i en 1912 ixqué una tercera edició, ampliada en dos volums. Encara es reeditaria una atra edició del segon volum en 1916, quatre anys abans de la mort de l’autor.
Martí Gadea (Balones, 1837 – Mislata, 1920), autor de La Terra del Che, naixqué en el sí de la família ‘de la Cota’. Moltes de les seues ‘aficions’ per la cultura popular són conseqüència de les seues relacions familiars, especialment en el seu yayo Toni. Son pare, Chimet, no tingué l’oportunitat d’estudiar pero en Balones (el Comtat) era considerat un ‘home bo’ i de gran ‘inteligència natural’.
Aixina puix, Chimet es preocupà perque el seu fill sí fruïra del saber de l’ensenyança. Martí Gadea es vinculà a l’Església Catòlica ben pronte. De chicotet fon acòlit, als dèsset anys ingressà en el Seminari Conciliar de Valéncia i allí estudià els dos últims cursos d’Humanitats, els tres de Filosofia, els quatre de Teologia i un curs de Cànons. Fon ordenat sacerdot en 1865.
En acabant de diverses destinacions obtingué la rectoria de Mislata i en eixe poble de l’Horta de Valéncia permaneixqué 38 anys, vinculat a la parròquia de la Mare de Deu dels Àngels. Ademés de La Terra del Che, Martí Gadea és autor de L’encisam de totes herbes; Caps i Centeners; Burrimàquia Alacantina; Trossos i mossos. O retalls de la nostra terra, entre unes atres. També elaborà el Diccionario General Valenciano-Castellano que, a pesar de basar-se en el de la Real Acadèmia Espanyola, pretengué ser el diccionari valencià més complet fins al moment.
Martí Gadea parla del gloriós Centenar de la Ploma en el seu llibre Tipos, modìsmes y còses rares y curioses de la tèrra del gè, arreplegades y ordenades per un aficionat, molt entusiasmát de tot lo d’ella, que transcrivim a continuació:
Era una Confrería y al mateix temps una Companyía guerrera, fundada en Valencia en lo reynat d’En Pere IV, y confirmada per privilègi d’En Joan I, expedít en Alcira l’any 1393; la componíen 100 ballesters, considerats com una tròpa de la capital y destinats al servici ordinari y permanent de la mateixa; tenía la casa social en lo carrer dit actualment de Ballesters, y estava la pòrta en lo mateix siti que ocupa hui ‘n dia la falsa o trasera del Teatre Principal, així com la capella ahon está la pegina del apuntador; dits ballesters eren menestrals ó artesans honrats, á quins se donaven honroses pregoratives, com la de us de tota clase de armes y atres, y cada ú d’ells tenía el seu ajudant (companyó, macip ó patge); la sehua elecció corresponía als Jurats, siguent son capitá el Justicia criminal, y tenint per oficials decurións ó caps de dena; usaven com á distintíu ademés de la ploma al cap, una sobrevèsta blanca, en la creu ròja de Sen Jòrdi al pit y á espalla, y per blasó la mateixa creu y la ballesta, en lo lema: In te Domine, speravi; non confundar; eixa era la sehua arma fins á que se inventaren els arcabuços, y en ella fehen els seus eixercicis els dumenges y díes festíus en les nomenades ballesteries, durant la tal Companyía mentres regiren els Furs del reyne. Y com á institució històrica, rara y curiosa li ham volgut nosatros donar entrada en estes planes, afegintli com á tots els atres la cansó que seguix:
El Centenar de la ploma
tan celebrat en Valencia,
dona á entendre quant gran era
de nòstres Furs la excelencia.
Així com la llevada o supresió d’eixos Furs, fa resaltar la meçquindat de mires, el pòch tacte y el ningún voler als seus súbdits del mal aconsellat monarca, que ab irato cometé acte tan impolítich. En fí, còsa de francesos que may han volgut als espanyòls mes que pera tirarlos per tèrra y esplotarlos.
Podeu comprar la magnífica edició d’este llibre que va fer Juli Amadeu Àrias , editada fa uns anys per l’editorial L’Oronella.
