La festa de Halloween acapara tot el protagonisme en estos dies de recordar als sers volguts que ya no estan en nosatres. Disfrassos, caramelos, decoració… dona la sensació que esta celebració porta en nosatres tota la vida per lo arraïlada que està en la nostra societat. No obstant, la realitat és molt distinta. En el Regne de Valéncia, fa generacions, se celebrava en estes dates una tradició coneguda com el Dia de les Animetes i, com vorem a continuació, realment tenia molt d’arraïlament i era molt seguida pels valencians d’aquells temps. Es podria considerar com el “Halloween valencià”.
Tot començava el Dia de Tots Sants (1 de novembre). Les persones tenien la creència de que a partir de la vesprada d’eixe mateix dia, les ànimes dels difunts tornaven del cel o del purgatori a les seues cases en els seus sers volguts per a estar en ells durant un breu temps. Concretament ho estarien fins al migdia del 2 de novembre, conegut com el Dia de les Animetes. Per a assegurar-se de que podien trobar el camí correcte cap a les seues llars, les famílies l’allumenaven en “caneletes” o “minetes” (unes meches o ciris a les que prenien fòc) i estos servien de guia per a trobar el camí. Posaven tantes com el número de familiars que eixa família havia perdut i en els que desijaven trobar-se. Inclús, en alguns casos, es tenia la creència de que si les ànimes eren ben acollides, retornarien despuix al cel, mentres que si no ho eren deurien complir penitència en el purgatori, per lo que al costat d’eixes caneletes o meches allumenades se’ls posava en ocasions un poc de menjar.
Les famílies de fa vàries generacions es prenien esta celebració molt en sério i eren freqüents els casos en els que alguns de veres sentien por durant este dia. Era freqüent vore com, en la vesprada del Dia de Tots Sants, les persones retornaven a sa casa per a preparar tot lo necessari per al Dia de les Animetes i se n’anaven abans a dormir per a no interferir en eixa tornada dels seus antepassats. És més, era freqüent també que es contaren històries de persones que no havien respectat la tradició i que, per vagar pels carrers durant al nit o a l’anar treballar en el matí del dia 2 de novembre, havien desaparegut o havien experimentat encontres estranys. Inclús als chiquets se’ls dia que si es portaven malament, vindrien “les animetes” de nit i se’ls emportarien en ells.
No obstant, s’ha de parlar en passat i de generacions passades perque, hui en dia, esta costum tan valenciana ha segut desplaçada des de fa anys per la festa de Halloween i tristament molt poques persones seguixen celebrant-la actualment. Esta tradició no s’ha ensenyat i inculcat de generació en generació i ya solament uns pocs majors són els que realment seguixen recordant-la any darrere any. És més, inclús una tradició que hui en dia és molt coneguda com són els “ossos de sant” també s’està llentament perdent i les noves generacions ya no els veuen com una cosa que consumir en estes dates. Tot això s’està veent absorbit per la celebració de Halloween i, o canvia la tendència, o en un parell de futures generacions pot ser que estes costums tan nostres siguen una cosa definitivament del passat.
És una pena que, de la mateixa manera que ocorre en molts atres aspectes de la vida quotidiana, s’estan perdent les costums i tradicions d’una cultura i estan sent suplantades per unes atres que no tenen arraïlada alguna. És un resultat clar del procés de la globalisació. En el nostre cas, és important cuidar lo nostre, lo valencià. Una celebració tan nostra com la del Dia de les Animetes no podem perdre-la, ya que és una cosa única i que els nostres antepassats han portat a terme any darrere any. Cal intentar parar esta pèrdua d’identitat i despersonalisació de la cultura valenciana, i promocionar-la per a que les noves generacions també la coneguen i la practiquen. ¡Celebrem tots el Dia de les Animetes i encengam unes “caneletes”.
Font de l’image: archisevillasiempreadelante.org
