Editorial del Rogle Constanti Llombart nº187-Abril 2022

¡Lo que nos aplega a costar als valencians conseguir lo que uns atres tenen debades! Sis comunitats autonomes conten en dret civil o foral propi, reconegut per la Constitucio espanyola: Galicia, Païs Vasc, Navarra, Arago, Catalunya i Balears.

A Valencia, a pesar de contar en una llegislacio foral equivalent a la de qualsevol de les atres, se li nega eixe dret. La rao està en el Decret de Nova Planta de 1707, que anulà les lleis forals imponent el dret de Castella; encara que no ho feu de forma uniforme, sino que, segons el territori, llevà mes o manco drets. Tambe, mes pronte o mes tart, se’n restituiren alguns; de nou, a uns si i a uns atres no.

Com es ya habitual, els valencians se’n duguerem la pijor part: nos llevaren tots els drets, i no nos en tornaren cap.

En la reforma del Estatut d’Autonomia valencià del 2006 s’incorporà el Dret Civil Valencià, es dir, el dret dels valencians a aprovar les nostres lleis en materia de relacions socials i personals. Les Corts valencianes començaren a fer us d’esta competencia i aprovaren tres lleis, que quedaren en suspens perque els governs centrals (de Zapatero i de Rajoy) presentaren recursos d’inconstitucionalitat, als quals donà la rao el Tribunal Constitucional en 2016. La decisio se basà en que no havia segut derogat mai el Decret de Nova Planta i, tal com estava redactada la Carta Magna, les Corts no podien llegislar en estos temes.

Ya es mala sort que la redaccio exacta d’un articul de la Constitucio file tan prim que nos deixe fora d’un dret que reconeix a tots els demes. Algun malpensat diria que els autors del text el feren aixina a proposit.

Per un atre costat, hem de recodar una volta mes la referencia al mal que ve de Almansa. Quan el valencianisme trau a colacio aquella derrota i insistix en que els seus efectes alcancen fins al dia de hui, sempre apareix el “español y mucho español” de tanda a tildar-nos poc manco que de plorons, de buscar excuses en un passat remot que ya no te influencia en el present. ¡I tant que te influencia! Tanta que encara nos obliga a batallar per a conseguir un dret que uns atres tenen fa ya quaranta anys.

En 2020 se reclamà per les Corts valencianes una modificacio tecnica de la Constitucio que permeta eludir l’inconvenient. En bona voluntat per part de tots, aixo se fa en un no res, com aquell que diu.

Puix be, el tema du dos anys paralisat, sense que des del govern valencià se facen moviments per a donar-li un impuls.

La Associacio de Juristes Valencians, que ha estat espentant en este tema des del principi, du molts quilometros i multiples reunions fetes arreplegant les adhesions de la societat: partits politics, entitats publiques i privades, associacions…, i corporacions locals: 540 localitats valencianes, de les 542 existents, s’han adherit a la reclamacio.

El passat 7 de març els juristes celebraren una jornada en el Congrés dels Diputats, consistent en una taula redona i diferents dissertacions, per a insistir en que se duga a efecte la modificacio constitucional requerida.

A la cita acodiren representants de la societat valenciana, en particular, d’entitats valencianistes i, entre elles, el Rogle Constanti Llombart, en el seu president, Juli Moreno, al front.

Aprofitant el viage, Juli Moreno en representacio del Rogle, junt en Joan B. Sancho, president de Convencio Valencianista, abans d’acodir a l’acte en el Congrés se dirigiren a la Real Academia Española i entregaren un escrit firmat conjuntament en el que s’insistix en una atra reivindicacio: que se modifique la definicio de “valenciano” que dona el seu diccionari, a on, sense cap motiu raonable se’l definix com a “dialecto del catalán”. (Dit escrit se pot llegir en la seccio Documents de la nostra web.)

Si hagueren dispost de temps suficient podien haver ampliat l’idea. Podien haver anat al Ministeri de Facenda i Funcio Publica a reclamar que s’acabe d’una vegada la vergonyosa discriminacio que rebem els valencians, i nos doten d’una finançacio justa, ademes del pagament del deute historic. En acabant, en el ministeri per a la Transicio Ecologica i el Repte Democratic podien haver demanat que solucionen el sempitern problema hidric de l’agricultura valenciana, que se resoldria facilment en un raonable transvasament de l’Ebre. Tambe podien haver-se passat pel Museu Arqueologic Nacional per a demanar, de nou, que tornen la Damaa la seua casa: Elig. I, com estos, molts mes casos que no tenim espai per a detallar. Potser, en canvi, no valguera la pena que se passaren pel Palau de la Sarsuela perque, per lo que ha demostrat fins ara Felip V bis, poc podem esperar els valencians de la Casa Real.

Regalem esta idea, i inclus sugerim el nom, per si alguna empresa de viages vol oferir una “ruta turistica de l’infamia” per la capital de l’Estat.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies