Per Carles Recio i Alfaro
En l’any 1991 em vaig presentar a Faller Major en la recent recuperada Falla Universitària i vaig perdre per un vot. Va haver una trama romàntica darrere d’esta derrota. El president, a qui considere gran amic, va comprometre el seu vot en la candidata que llavors era la seua nóvia i aixina es va perdre l’oportunitat d’alvançar està innovació en més de trenta anys. La tan cacarejada igual de sexes va ser fulminada i aixina ha permaneixcut durant décades.
És per tant una gran alegria que enguany per primera volta dins de la ciutat de Valéncia es nomene un representant masculí de la festa. Ya s’havien anticipat alguns pobles pero que la novetat aplegue a la capital és tota una fita històrica.
No obstant és una fita històrica silenciada. La prensa ho ha comentat de passada. Les revistes falleres no han dit res i inclús la Fallera Major ha callat.
Haguera segut una magnífica ocasió de que la reina de la festa haguera saludat l’arribada del primer rei. És en l’acte de la Crida l’únic moment en que escoltem l’opinió de la Fallera Major sobre la festa. El tema no va ser aludit per a res a pesar de la seua transcendència i simbolisme.
És una mostra més de cóm l’igualtat és burlada quan atany a lo que hui en dia és el verdader sexe dèbil. Si haguera segut al revés, com ya va ocórrer quan la primera dòna va ser presidenta de comissió, el rebombori mediàtic haguera segut total. Pero la realitat és que el faller major ya està en la festa i ha vingut per a quedar-se. Hi haurà les seues reticències pero ya ha segut una realitat. Ara cal trencar atres sostres de cristal. El primer faller major és un home jove. Ara hi ha i procurar i hòmens de més edat d’atrevixquen a donar el gran bot i presentar-se a l’elecció.
Han passat més trentadós anys pero si alguna comissió s’anima yo no tindré problema en ser el primer madur que aspire al càrrec. Perque al final està nova i vella figura serà alguna cosa habitual i plenament assumit per tots.
Valéncia i yo som aixina senyora.
