Per Agustí Galbis
(Artícul publicat en 2010)
El signe mes representatiu del estat de sumisio al poder català en que es troba l´Academia Valenciana de la Llengua i la vergonya mes gran que tinguem que patir els valencians, es estar obligats a escriure el nom de la ciutat i regne de Valencia, tal i com la pronuncien els catalans: «València».
Com no tenen la força de la rao, mantenen la rao de la força, donant-se el cas de que a un valencià poden suspendre-li un examen per no escriure el nom de la seua terra tal i com la pronuncien els catalans. ¿Es pot pensar en una humillacio mes gran?.
En un moment en que els catalans han conseguit el dret a que Girona o Lleida siguen els unics noms oficials en tota Espanya, per ser els propis i com diuen els catalans, fent desapareixer del mapa Gerona o Lérida, tal com dien els castellans, resulta que als valencians no se nos vol donar eixe dret, perque es veu que els drets catalans estan per damunt de qualsevol atre dret, i per consegüent del dret dels valencians, rao per la qual hem d´escriure Valencia, com la pronuncien els catalans i no com la pronunciem els valencians.
En primer lloc, anem a deixar clar com la pronunciem tots els valencians. Cedixc la paraula a Jordi Colomina, «il·lustrissim» de Academia Valenciana de la Llengua, i gens sospitos de radicalisme valencianista. Diu: «Pel que fa al timbre de la vocal tònica és a l´hora d´ara unànimement tancat en tot el territori valencià.»
La rao «cientifica» que fins ara s´havia mantes per a escriure «València» per Valéncia (pose l´accent per a diferenciar-ho), l´havia formulada Sanchis Guarner. El «mestre indiscutible» dia en la seua «Gramàtica valenciana» (1950) que,«Encara que la paraula València es pronuncia amb e tancada, convé escriure-la amb è i pot rimar amb les paraules cultes terminades en -ència». Podeu llegir i rellegir…¿penseu que se pot ser mes ridicul?¿pot trobar-se una excusa mes roïn, -la poesia-, per a no dir que, «convé escriure-la amb è», perque es com la pronuncien els catalans?. ¿Una paraula rima en poesia quan s´escriu o quan es pronuncia? ¡Valencia!…¡quina paciencia!
Ultimament, el mon catalaniste, pareix que està descobrint que la llengua que parla el poble valencià no es el «sac de desperdicis» que havien volgut fer-nos creure, seguint una estudiada estrategia, consistent en ferir de mort l´autoestima dels valencians, intentant convencer-nos, de que no erem res i que no sabiem ni parlar, per a acabar llançant-nos, en els braços dels «super-herois catalans». No se si s´han acabat de percatar de que en questio de llengua, el poble sempre, sempre, te la rao. La missio dels filolecs, es estudiar i explicar la llengua del poble, no imposar-ne una atra, al mes pur estil dels que tant critiquen, quan la llengua imposta ha segut la castellana.
El Sr Abelard Saragossà, presentà un estudi titulat «Sobre les causes de les pronúncies del nom de la capital valenciana»en el «IV Col·loqui d’Onomàstica Valenciana», celebrat en Ontinyent, l´any 1995. Despres de dir-nos que «els valencians que tenen consciència nacional i una certa formació en normativa tendeixen a creure que la pronúncia amb una e tancada seria una influència del castellà», es pregunta si «és prou ferma aquesta base per a sostenir tal deducció». Fets una serie de raonaments, aplega a la conclusio de que «si Jaume I i els militars feudals devien pronunciar Valéncia, aquesta pronúncia és la que també hi hauria en les crides públiques que degueren fer per atraure repobladors cap a les terres conquistades.», es dir, que la pronunciació Valéncia es la que ha segut sempre, que els valencians mai no hem pronunciat València, i que Valéncia no es castellanisme.
Jordi Colomina quan escriu «Sobre l´accent del nom de la capital del Regne», aplega a identica conclusio: «Per tant, la majoria dels habitants del Regne dels segles XIII i XIV pronunciaven Valéncia. Esta fixació del nom de la Ciutat i del Regne en els primers segles forals degué ser un factor decisiu de resistència a un eventual canvi de timbre.»
Ara, el que els catalanistes que tenen el poder (AVL i Universitat), hagen vist, que el poble valencià ho diu com sempre s´ha dit, no vol dir que pogam escriure-ho. Analisem per damunt l´escrit de Saragossà, per a que sapiam de quin element parlem. El titul de l´escrit «…pronúncies del nom de la capital valenciana» ya porta una falsetat implicita, que ell mateix reconeix, quan diu que «no solament es tracta del nom de la ciutat valenciana més populosa, sinó encara del nom que el poble pla (aquella part de la població que no ha caigut en el parany del provincianisme i la despersonalització col.lectiva) dóna al seu país (Sóc de València, independentment que u haja nascut a Alcoi o a Alzira, a Sagunt o a Vila-real)». Es evident que el Sr Saragossà no deu contar-se entre «el poble pla», que li deu fer oix, perque ell, be que es preocupa en tot l´articul de gastar eufemismes com «el país on vivim, pel nostre país, al seu país, fora del País Valencia….». Diu:«…primer intentarem dibuixar les línies generals de la pronúncia catalana medieval del topònim…» Vegem, que una volta més, es dona el pas mes «cientific». «Qui parla català, es català». I la veritat es que a mi, «la pronúncia catalana medieval», se me´n fot. En tot cas unicament podria interessar-me la pronunciacio valenciana medieval. Un atre eixemple: «no sembla massa aventurat concloure que la pronúncia Valéncia és ben genuïna i catalana.» ¡Ya estem salvats! ¿Com es catalana, es valenciana? ¿O com es valenciana es catalana? ¿O es catalana i prou? ¿Es que els valencians no existiem?¿No existim? ¿Serem l´ensomi d´un porc?
Ara, el surrealisme fet seudociencia, ve en les «conclusions». Parla de les «Condicions davant dels canvis normatius que són emblemàtics de moviments socials». S´acaba de donar conte de que la terra es redona, pero…¿Que pasaria si es reconeguera publicament?¡Es bambolejaria el dogma!. Per aixo, estos «canvis normatius», son massa per a la carabassa. Encara que se sapia, decidixen actuar com si no es sapiera. Es mes, en el temps i una canya…… «cada curs tinc alumnes que no solament pronuncien València, sinó que, damunt, s’esdevé a vegades que troben lletja la pronúncia Valéncia»., i es que entendre que la terra es redona, no els es cosa facil. Es mes bonico que siga plana.«…..és necessari que tinguem en compte aquest procés regularitzador incipient, i que estudiem com evoluciona en els pròxims trenta o quaranta anys».
Aixina es que, qui s´haguera fet ilusions, pareix ser que haurem d´esperar encara 40 anys, a vore si nos fem catalanets aplicats. ¿Hi haura alguna manera d´acabar en esta nova inquisició que castiga de mala manera als valencians?